La ciutat és un contenidor de xarxes socials i una trama d’interessos que competeixen i cooperen i, en fer-ho, redefineixen contínuament els marcs, les identitats i fins els noms de la ciutat. Les ciutats es realitzen a si mateixes en tensió entre les regles del bon govern i les exigències de vida de la gent. La governança de la ciutat, l’ocupació del sòl i el disseny dels espais, determinen la qualitat de l’ecosistema resultant, la visibilitat de les persones, els col·lectius, les classes socials. La gestió simbòlica de la ciutat, l’administració del seu patrimoni, la disposició de les seues infraestructures culturals, obrin o tanquen el camp per a l’activisme cultural dels seus habitants, per a la circulació i el contagi cultural, per a la inclusió o la segregació de les diversitats. La pràctica comunicativa dels poders urbans determina com es comuniquen els ciutadans i com es difonen els béns i valors que la ciutat genera. Finalment, l’administració de les persones, les polítiques socials de l’urbs determinen la dinàmica de les inevitables tensions socials, l’esdevenir dels moviments de protesta o resistència ciutadana enfront dels designis del poder econòmic, que voldria emancipar-se de la ciutat i els seus habitants.
En tots aqueixos sentits, la ciutat és un entramat de comunicacions, un guirigall de discursos que versen sobre el que es vol fer de la ciutat i el que la ciutat decideix ser sense preguntar a ningú.
Si només es lligen els textos normatius, les ordres i plans executius, si no s’interpreta el subtext del que les persones fan, l’esmena que la gent infringeix amb els seus peus al pgu, l’ús i abús que el veïnat fa de la norma, pro domo sua, no s’entendrà la ciutat, d’on ve ni a on va.

Coord. Pepe Reig-Cruañes (jose.reig@uclm.es, Universidad de Castilla La Mancha) i Fran Sanz-Sánchez (OCOVAL, Oficina de Coordinación de las Obras de Valencia, Ayuntamiento de Valencia, sanzfra@gmail.com)