Hacia la ciudad creativa

Resum

Hi ha ciutats que desborden talent com una selva tropical i altres que viuen en l’erm o es conformen amb ser oasi enmig del desert. La creativitat col·lectiva, com la personalitat individual, naix i es fa. Hi ha llocs en els quals els seus habitants disposen de temps i predisposició (a causa del rigor del clima) per a atresorar saviesa i destresa en la soledat del foc, i de fet així es comporten, però no obstant això són incapaços de plasmar després aqueix coneixement en un bé cultural; i hi ha uns altres les poblacions del qual viuen majorment al carrer (degut també al clima) i creen art sense saber-ho quan es disposen a contar un acudit o a mirar les estreles. Les raons per les quals un determinat saber, tècnica o intuïció es converteix en producte cultural són difuses i en tot cas prolixes. El que és clar és que hi ha administracions que no arriben a gestionar les llums desbordants de la seua ciutadania i altres als qui els sobra el pressupost anual de Cultura.