Del fanzine al cómic digital: nuevos espacios creativos para el cómic feminista y de autoras

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Noelia Ibarra Rius
Álvaro Pons Moreno

Resum

El fanzinisme en còmic ha estat un espai de desenvolupament del moviment feminista durant el segle XX. La introducció de noves eines digitals i de les xarxes socials han suposat profunds canvis que afecten la producció, la distribució i la creació de comunitats a través de les xarxes socials, però han mantingut l'essència de la llibertat d'expressió feminista en l'àmbit del fanzine de còmic. En aquest article es fa una revisió de les relacions entre fanzinisme, feminisme i còmic digital, amb especial atenció a la ràpida evolució que s'ha donat en el segle XXI a Espanya

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Ibarra Rius, N., & Pons Moreno, Álvaro. (2025). Del fanzine al cómic digital: nuevos espacios creativos para el cómic feminista y de autoras. Asparkía. Investigació Feminista, (46). https://doi.org/10.6035/asparkia.8041
Secció
Articles
Biografies de l'autor/a

Noelia Ibarra Rius, Universitat de València

Noelia Ibarra Rius és professora titular de la Universitat de València en el Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura. Coordina diferents línies de recerca en el grup reconegut per la UVEG Educació Lectora, Literària, Lingüística, Cultura i Societat (ELCIS) i desenvolupa treballs de recerca en el camp de les aplicacions educatives del còmic. Forma part de la Càtedra d'Estudis del Còmic Fundació SM-UV i és presidenta de la Societat Acadèmica d'Estudis del Còmic.

Álvaro Pons Moreno, Universitat de València

Álvaro M. Pons és professor titular del Departament d’Òptica i Optometria i Ciències de la Visió. Desenvolupa la seva recerca en el camp de la percepció visual i les seves aplicacions clíniques en optometria i oftalmologia, així com en el camp del còmic, tant com investigador com divulgador, amb més de 50 publicacions nacionals i internacionals. Dirigeix a la Universitat de València la Càtedra d'Estudis del Còmic Fundació SM-UV i l'Aula de Còmic de la mateixa universitat. Forma part de la directiva de la Societat Acadèmica d'Estudis del Còmic.

##plugins.generic.funding.fundingData##

Referències

Acevedo, Mariela. (2014). Revista Clítoris, Argentina. Ixaya. Revista Universitaria de Desarrollo Social, (6), 215-226.

Acevedo, Mariela Alejandra y Burkart, Mara. (2023). Cuando el «cuarto propio» es un espacio colectivo: la emergencia de revistas de historietas feministas en Argentina, Chile y Brasil (2009-2022). CuCo, Cuadernos de cómic, 1(21), 34-56. https://doi.org/10.37536/cuco.2023.21.2301

Adams, Kenneth Alan y Hill, Lester. (1997). The Phallic Female in Japanese Group-Fantasies. The Journal of Psychohistory, 25(1), 2-31.

Aguiló, Jaime. (2022). El fenómeno de los webtoon coreanos y su difusión global. Portes: Revista Mexicana de Estudios Sobre la Cuenca del Pacífico, 16(32).

Allison, Anne. (1996). Permitted and Prohibited Desires: Mothers, Comics, and Censorship in Japan. Westview Press.

Almerini, Katia. (2017). La irrupción del feminismo en el cómic español de los setenta. Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, 27, 213-229. https://doi.org/10.15366/anuario2015.009

Banet-Weiser, Sarah. (21 de enero de 2015). Popular Misogyny: A zeitgeist. Cultural Digitally. http://culturedigitally.org/2015/01/popular-misogyny-a-zeitgeist/

Bartual, Roberto y Vilches, Gerardo. (2020). La vanguardia del cómic digital: Transmedialidad y recursos narrativos en Joselito de Marta Altieri. H-ermes, Journal of Communication, 18, 163-190. DOI: 10.1285/i22840753n18p163

Beins, Agatha. (2017). Liberation in Print. Feminist Periodicals and Social Movement Identity. University of Georgia Press.

Bleyer, Jennifer. (2004). Cut-and-Paste Revolution: Notes from the Girl Zine Explosion en Labaton, Vivien y Martin, Dawn Lundy (Eds.), The Fire This Time: Young Activists and the New Feminism (pp. 42-60). Anchor Books.

Brandt, Jenn y Kizer, Sam. (2015). From Street to Tweet: Popular Culture and Feminist Activism en Trier-Bieniek, Adrienne (Ed.), Feminist Theory and Pop Culture (pp. 115-117). Sense Publisher.

Cho, Heekyoung. (2021). The Platformization of Culture: Webtoon Platforms and Media Ecology in Korea and Beyond. The Journal of Asian Studies, 80(1), 73-93.

Clark-Parsons, Rosemary. (2017). Feminist Ephemera in a Digital World: Theorizing Zines as Networked Feminist Practice. Communication, Culture & Critique, 10(4), 557-573.

Cortijo, Adela. (2011). Autoras contemporáneas en la historieta española. Revisión de la etiqueta ‘cómic femenino’. Arbor, 187(Extra_2), 221-238. https://doi.org/10.3989/arbor.2011.2extran2120

Cortijo, Adela. (2016). Mirada y representación del cuerpo femenino en el cómic francés: las autoras de «Ah! Nana». Diablotexto Digital, 1, 139-167. https://doi.org/10.7203/diablotexto.1.8859

Costa, Jordi. (2018). Cómo acabar con la contracultura. Taurus.

Couldry, Nick. (2012). Media, Society, World: Social Theory and Digital Media Practice. Polity Press.

Dubbati, Barkuzar. (2017). The Woman in Hijab as a Freak: Super(Muslim)woman in Deena Mohamed’s Webcomic Qahera. Journal of Graphic Novels and Comics, 8(5), 433-449.

Duncombe, Stephen. (1997). Notes from the Underground: Zines and the Politics of Alternative Culture. Verso.

Dunn, Kevin y Farnsworth, May Summer. (2012). “We ARE the Revolution”: Riot Grrrl Press, Girl Empowerment, and DIY Self-Publishing. Women’s Studies, 41(2), 136-157. https://doi.org/10.1080/00497878.2012.636334

Galaxina, Andrea. (2017). ¡Puedo decir lo que quiera! ¡Puedo hacer lo que quiera! Una genealogía incompleta del fanzine hecho por chicas. Bombas para Desayunar.

Galvan, Margaret. (2022). Finding Feminist Comics Histories in Grassroots Periodicals. American Periodicals: A Journal of History & Criticism, 32(2), 121-127.

Gandolfo, Amadeo y Turnes, Pablo. (2020). Chicks Attack! Making Feminist Comics in Latin America. Feminist Encounters, 4(1), 1-22.

Giménez Devis, Alba e Izquierdo-Castillo, Jessica. (2016). El movimiento fanzine español y su evolución en la era digital una propuesta conceptual para el webzine. Icono14, 14(2), 353-376. DOI:ri14.v14i2.978

Gibson, Mel. (2016). Comics and gender en Bramlett, Frank; Cook, Roy T. y Meskin, Aaron (Eds.), The Routledge Companion to Comics (pp. 285-293). Routledge.

Guerra, Paula y Quintela, Pedro. (2016). Culturas de resistência e média alternativos: os fanzines punk portugueses. Sociologia, Problemas e Praticas, (80), 69-94.

Guerra, Paula. (2023). DIY, Fanzines and Ecofeminism in the Global South: ‘This city is my sister’. DIY, Alternative Cultures & Society, 1(3), 299-311. https://doi.org/10.1177/27538702231211062

Guzzetti, Barbara J. y Gamboa, Margaret. (2004). Zines for Social Justice: Adolescent Girls Writing on their Own. Reading Research Quarterly, 39(4), 408-436.

Guzmán, Andrea. (2021). Un Aleph Fotocopiado. Un presente posible de los fanzines de historieta y las publicaciones independientes producidas por mujeres e identidades no hegemónicas en Argentina. Revista de la Red Intercátedras de Historia de América Latina Contemporánea, (15), 243-257.

Hebdige, Dick. (1979). Subculture: The Meaning of Style. Routledge.

Hicks, Marianne T. (2009). ‘Teh Futar’: The Power of the Webcomic and the Potential of Web 2.0. en Scully, Richard y Quartly, Marian (Eds.), Drawing the Line: Using Cartoons as Historical Evidence (pp. 1-20). Monash University Press.

Keller, Jessalynn. (2016). Girls’ Feminist Blogging in a Postfeminist Age. Routledge.

Magán, Mon. (15 de febrero de 2008). Los fanzines y la edición subterránea. Periódico HQT. http://www.monmagan.com/docu/fanzineshqt.pdf

Manovich, Lev. (2017). Instagram and Contemporary Image. Manovich. http://manovich.net/index.php/projects/instagram-and-contemporary-image

Marcelino, Georgina V. (2015). Migración de los jóvenes españoles en redes sociales, de Tuenti a Facebook y de Facebook a Instagram. La segunda migración. Icono 14, 13(2), 48-72.

Márquez, María. (2018). Wombastic, la batalla gráfica por la reapropiación del cuerpo femenino frente a la amenaza antiabortista de Gallardón. Teknokultura, 15(2), 275-284. doi:10.7195/ri14.v14i2.978

Misemer, Leah. (2019). A Historical Approach to Webcomics: Digital Authorship in the Early 2000s. The Comics Grid: Journal of Comics Scholarship, 9(1). 1-21. https://doi.org/10.16995/cg.162

Molisso, Sarah. (30 de marzo de 2023). Palatable Political Passion Projects? Feminist Instatoons in South Korea. MAI: Feminism & Visual Culture, 10.

Moore, Anne E. (2008). Be A Zinester: How and Why to Publish Your Own Periodical. http://www.anneelizabthemoore.com

Nelson, Kyra. (2015). Women in Refrigerators: The Objectification of Women in Comics. AWE (A Woman’s Experience), 2.

Olsza, Malgorzata. (2020). Feminist (and/as) Alternative Media Practices in Women’s Underground Comix in the 1970s. Polish Journal for American Studies, 14, 19-36.

Piepmeier, Alison. (2008). Why Zines Matter: Materiality and the Creation of Embodied Community. American Periodicals, 18(2), 213-238.

Piepmeier, Alison. (2009). Girl Zines: Making Media, Doing Feminism. New York University Press.

Pons Moreno, Álvaro. (2020). Fanzinismo catódico experimental desde España. H-ermes. Journal of Communication, 2020(18), 139-162.

Rebillard, Franck. (2002). Webzines, e-zines : quels nouveaux médias? Médiamorphoses, (4), 57-60.

Rocha, Servando. (2008). Agotados de esperar el fin: subculturas, estéticas y políticas del desecho. Virus Editorial.

Santaularia, Isabel. (2003). ‘He comes back badder and bigger than ever!’ Readapting the masculine and negotiating the feminine in treasure-hunting adventure fiction. Journal of Gender Studies, 12(3), 215-228. https://doi.org/10.1080/0958923032000141553

Serrano, José A. (2016). Webcómics en España hoy: breve guía de campo en Pérez, Pepo (Coord.), Cómic digital hoy: una introducción en presente (pp. 155-195). ACDCómic. https://acdcomic.es/comicdigitalhoy/.pdf

Sheldon, Pavica y Bryant, Katherine. (2016). Instagram: Motives for its use and relationship to narcissism and contextual age, Computers in Human Behavior, 58, 89-97. https://doi.org/10.1016/j.chb.2015.12.059

Stolen Sharpie Revolution. (2016a). Stores that Sell Zines. http://www.stolensharpierevolution.org/stores-that-sell-zines/

Stolen Sharpie Revolution. (2016b). Zine Distros. http://www.stolensharpierevolution.org/zine-distros/

Vilches, Gerardo. (2016). Breve historia del cómic digital en Pérez, Pepo (Coord.) Cómic digital hoy. Una introducción en presente (pp. 1-38). ACD Cómic. https://acdcomic.es/comicdigitalhoy/01-Breve-historia-comic-digital-Gerardo-Vilches-acdcomic.pdf

Weida, Cuortney L. (2013). Feminist Zines: (Pre)Occupations of Gender, Politics, and D.I.Y. The Journal of Social Theory in Art Education, 33, 67-85.

Wertham, Frederick. (1973). The World of Fanzines. Southern Illinois University Press.

Williams, Raymond. (1977). From Medium to Social Practice en Marxism and Literature, (pp.153-164). Oxford University Press.

Zaplana-Pérez, Alfonso. (Mayo de 2002). Hello Cuca. MMAMM. http://www.mmamm.net/new/numero2/emo2/hellocuca/hellocuca.html

Articles similars

<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.