Joaquim Garcia i Girona, traductor d’Horaci

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

PDF PDF (English)
Publicades: de maig 6, 2023
DOI: https://doi.org/10.6035/MonTI.2023.15.02
Paraules clau:
Garcia i Girona, Horaci, Llatí, Català, Traducció

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Agnès Camatxo Buj
Universitat de Barcelona
Bartomeu Obrador Cursach
Institut Menorquí d’Estudis

Resum

Es presenten diferents caires de les traduccions de Joaquim Garcia i Girona, centrats en la poètica d’Horaci. Algunes odes i epodes apareixen traduïts i publicats al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, entre el 1920 i el 1958, a la secció intitulada pel traductor “Del jardí d’Horaci”. La minuciositat i rigor de la traducció, juntament amb les notes complementàries per a la tria del lèxic català adient, ens mostren la seua intuïció i el seu coneixement lingüístic profund tant del llatí com del català.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Camatxo Buj, A., & Obrador Cursach, B. (2023). Joaquim Garcia i Girona, traductor d’Horaci. MonTI. Monografies De Traducció I d’interpretació, (15), 82–101. https://doi.org/10.6035/MonTI.2023.15.02
Número
No 15 (2023): Traduccions de les llengües clàssiques i dels textos sagrats. Hermenèutiques i metodologies
Secció
Articles

La propietat intel·lectual dels articles pertany als autors i els drets d'edició i publicació, a la revista. Els articles publicats en la revista podran ser utilitzats lliurement per a propòsits educatius i científics, sempre que se'n faça una correcta citació. Qualsevol ús comercial és expressament penat per la llei.

Biografies de l'autor/a

Agnès Camatxo Buj, Universitat de Barcelona

Agnès Camatxo Buj és graduada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (2022). Ha participat a l’XI Col·loqui Internacional Verdaguer, a propòsit de Records del Rosselló, de Pere Talrich. S’ha dedicat en els darrers temps a aprofundir en l’obra de Mn. Joaquim Garcia i Girona i en la literatura de la Renaixença, arreu dels territoris de parla catalana. Ha realitzat una estada de pràctiques de traducció a la Sala Beckett de Barcelona.

Bartomeu Obrador Cursach, Institut Menorquí d’Estudis

Bartomeu Obrador Cursach és llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Salamanca (2012) i màster i doctor per la Universitat de Barcelona amb la tesi Lexicon of the Phrygian inscriptions (2018). La seua recerca compren l’epigrafia llatina i grega i la lingüística indoeuropea, on cal destacar l’estudi de la llengua frígia. Tanmateix, també ha publicat estudis sobre literatura llatina i la seua recepció, especialment en l’àmbit de la Menorca il·lustrada.

Referències

BALASCH, Manuel. (1969) “Horaci als Països Catalans.” Boletín del Instituto de Estudios Helénicos 3:1, pp. 23-24.

BARREDA, Pere-Enric. (1997) “Mossèn Joaquim Garcia Girona, benassalenc il·lustre.” Versió electrònica: https://geocities.restorativland.org/Athens/Acropolis/2864/girona.htm

BERMÚDEZ RAMIRO, Jesús. (2009) “Les traduccions poètiques de Joaquim Garcia Girona. Ritme i versificació.” Llengua & Literatura 20, pp. 51-80.

CAMATXO BUJ, Agnès & Bartomeu Obrador Cursach. (en premsa) Del jardí d’Horaci. Traduccions de Joaquim Garcia i Girona. Benassal: Fundació Carles Salvador.

CIFRE FORTEZA, Bernat. (2005) Costa i Llobera i el món clàssic (1854-1922). Palma: Lleonard Muntaner.

CORONAS, Fernán. (1993) Poesía asturiana y traducciones. Oviedo: Trabe.

GARCÍA, Antón. (1993) “Introducción.” En: Coronas, Ferrán (ed.) 1993. Poesía asturiana y traducciones. Oviedo: Trabe, pp. 9-41.

GARCIA I GIRONA, Joaquim. (1920) Seidía. Poema valencià del principi de la Reconquista. València: Imprenta Valencianista.

GARCIA I GIRONA, Joaquim. (1925) “Del Jardí d’Horaci. Unes explicacions.” Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura 6, pp. 269-277.

GARCIA I GIRONA, Joaquim. (1926) “Del jardí d’Horaci. Més sobre la imitabilitat dels metres llatins.” Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura 7, pp. 210-220.

GARCIA I GIRONA, Joaquim. (1927) “Del Jardí d’Horaci. La versió de la estrofa alcaica.” Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura 8, pp. 172-178.

GARCIA I GIRONA, Joaquim. (1929) “El estudio del latín. El latín, factor de la educación clásica.” Correo Interior Josefino 384, pp. 45-48.

GIMENO BETÍ, Lluís. (2004) Mossèn Alcover i les comarques centrals del domini lingüístic: correspondència epistolar amb mossèn Joaquim Garcia Girona. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

FORTEZA, Tomàs. (1868) “Imitació de l’Oda d’Horaci otium divos.” Lo Gay Saber 1:16 (15 d’octubre de 1868), p. 122.

MEDINA, Jaume. (1976) “Horaci en la literatura catalana.” Els Marges 7, pp. 93-106.

MEDINA, Jaume. (2003) “Una polèmica a la premsa vigatana entorn de la imitació dels ritmes clàssics en català: Josep Fonts, Joan Franquesa i Josep Maria Llovera.” Ausa 21:151, pp. 75-85.

PAREDES BAULINA, Maria. (1990) “Antoni Febrer i Cardona, traductor d’Horaci: una versió de Carmina I, 4.” Estudis de Llengua i Literatura Catalanes 21:4, pp. 49-60.

PAREDES BAULINA, Maria. (1996) Antoni Febrer i Cardona: un humanista il·lustrat a Menorca (1761-1841). Barcelona: Curial Edicions Catalanes & Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

PÉREZ SILVESTRE, Òscar. (2019) “Joaquim Garcia Girona, a cent anys del Seidia. Assaig d’un estat de la qüestió i noves aportacions.” Empelt. Revista de lletres i humanitats del Maestrat 2, pp. 13-41. Versió electrònica: https://raco.cat/index.php/Empelt/article/view/390267.

PORTAL HEVIA, Lluís. (1995) Francisco Balbín de Villaverde (Xiquín de Villaviciosa). Oviedo: Gráficas Oviedo.

RIBA, Carles. (1936) “Orazio nelle letterature iberiche.” En: Castle, Eduard (ed.) 1936. Orazio nella letteratura mondia-le. Roma: Istituto di Studi Romani, pp. 191-218.

STAMPINI, Ettore. (1908) La metrica di Orazio: comparata con la greca e illustrata su liriche scelte del poeta. Torino: E. Loescher.