Pragmàtica dels textos i debat social sobre la COVID-19: estratègies negacionistes, liberalisme i comunitarisme

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Adéla Kotatkova
Vicent Salvador

Resum

La pandèmia de la COVID-19 ha provocat un trasbalsament de la societat mundial, ara més globalitzada que mai, amb conseqüències encara imprecises. El paper de la ciència com a referent social s’hi ha vist afectat en la mesura que se li demanen respostes que sovint no poden ser sinó provisionals i que generen contradiccions en la gestió de l’emergència sanitària. Hem analitzat diverses estratègies argumentatives del discurs negacionista, així com també el debat entre la perspectiva liberal i la comunitarista a l’hora d’aplicar i justificar una gestió que ha generat conflictes entre els poders executius i els judicials. Aquesta problemàtica és examinada en un estudi de cas referit al confinament forçós d’estudiants a Mallorca l’estiu de 2021, que va suscitar controvèrsies mediàtiques.


 

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Kotatkova, A., & Salvador, V. (2022). Pragmàtica dels textos i debat social sobre la COVID-19: estratègies negacionistes, liberalisme i comunitarisme . Cultura, Lenguaje Y Representación, 27, 57–74. https://doi.org/10.6035/clr.6535
Secció
ARTÍCULOS / ARTICLES

##plugins.generic.funding.fundingData##

Referències

Almiron, Núria i José A. Moreno. 2022. «Más allá del negacionismo del cambio climático. Retos conceptuales al comunicar la obstrucción de la acción climática». Ámbitos. Revista Internacional de Comunicación, 55: 9–23.
Benziman, Yuval. 2020. «“Winning” the “battle” and “beating” the COVID-19 “enemy”: Leaders’ use of war frames to define the pandemic». Peace and Conflict: Journal of Peace Psychology, 26(3): 247–256.
Centro Nacional de Vacunación y Enfermedades Respiratorias. 2021. «Clasificaciones y definiciones de las variantes del SARS-CoV-2». espanol.cdc.gov. (Consultat el 2 de febrer de 2022).
Durão, Aylton Barbieri. 2003. «La interpretación de Habermas sobre la tensión entre derechos humanos y soberanía popular en el pensamiento de Kant». DOXA. Cuadernos de Filosofía del Derecho, 46: 827–846.
El Periódico. 3 de maig de 2013. «Aznar en 2007: “Déjame beber tranquilo”». El Periódico. (Consultat el 3 de febrer de 2022).
Fanjul, Guillermo. 28 de novembre de 2021. «Nueva variante del coronavirus: entre la inmoralidad y la estupidez». El País. (Consultat el 19 de desembre de 2021).
Filardo-Llamas, Laura. 2021. «From the War on Covid-19 to Political Wars. Metaphor as a Mechanism of Polarization in the Early Stages of the 2020 Pandemic». En Discursive Approaches to Sociopolitical Polarization and Conflict, eds. Laura Filardo-Llamas, Esperanza Morales-López i Alan Floyd. Nova York / Oxon: Routledge, 192–212.
Freese, Barbara. 2021. Industrial-Strength Denial. Eight Stories of Corporations Defending the Indefensible, from the Slave Trade to Climate Change. Califòrnia: University of California Press.
Greco, Barbara. 2022. «Pandemic and literary creativity: The Spanish case of relatos de confinamiento». En Handbook of research on historical pandemic analysis and the social implications of COVID-19, coord. Antonio Cortijo Ocaña, Vicent Martines Peres. Pennsilvanià: IGI Global, 80–93.
Katsambekis, Giorgos et al. 2020. Populism and the Pandemic: A Collaborative Report. Loughborough: Loughborough University.
La Sexta. 17 de juny de 2021. «El presidente de la Universidad Católica de Murcia: El “chis” de la vacuna, la “abominación” del matrimonio gay y otras ‘perlas’ de José Luis Mendoza: “Van a convertir España en un infierno”». La Sexta. (Consultat el 3 de febrer de 2022).
Lolas, Fernando. 2003. «Public health and social justice. Toward ethical sustainability in health care and research». Acta Bioethica, IX(2): 189–194.
Merkley, Eric. 2020. «Anti-Intellectualism, Populism, and Motivated Resistance to Expert Consensus». Public Opinion Quarterly, 84(1): 24–48.
Montagut, Irene i Roger Tugas. 9 de febrer de 2022. «Radiografia de les onades de COVID: dos anys d’encerts i d’errors». Aguaita.cat. (Consultat el 2 de març de 2022).
Nespereira, Javier. 2022. «El discurso de las pandemias. Un (nuevo) marco para la comunicación del riesgo sanitario: lecciones de la COVID-19». En Una retórica constructivista. Creación y análisis del discurso social, eds. David Pujante Sánchez i Javier Alonso Prieto. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 61–70.
Ortega, Francisco i Michael Orsini. 2020. «Governing COVID-19 without government in Brazil: Ignorance, neoliberal authoritarianism, and the collapse of public health leadership». Global Public Health, 15(9): 1257–1277.
Oswald, Steve, et al. 2022. Pandemics of Argumentation. Nova York: Springer.
Perez, Esq., Jonathan Andrew. 2021. «Justice for 2020 and Public Pandemics-Layers of Burden». Academia Letters, Article 228.
Pons, Lola. 2020. «La huella lingüística del coronavirus: el espanyol de la pandèmia». Revista de Occidente, 475: 20–32.
Qi, Juanfeng Jeffrrey. 2021. «Practical Wisdom and Emerging Public Health Threats». Academia Letters, Article 2190.
Rodgers K, Massac N. 2020. «Misinformation: A Threat to the Public's Health and the Public Health System». Journal of Public Health Management and Practice, 26(3): 294–296.
Ruiz-Domènec, José Enrique. 2020. El día después de las grandes epidemias. De la peste bubònica al coronavirus. Madrid: Taurus.
Salvador, Vicent i Adéla Koťátková. en premsa. «Riesgo y peligro en los trastornos del juego: discursos sobre la ludopatía». RILCE. Revista de Filología Hispánica, 38.
Salvador, Vicent i Diana Nastasescu. 2022. «Narratives and metaphors inspired by the COVID-19 trauma». En Handbook of research on historical pandemic analysis and the social implications of COVID-19, coord. Antonio Cortijo Ocaña i Vicent Martines Peres. Pennsilvanià: IGI Global, 225–236.
Salvador, Vicent. 2020. Ciència i retòrica en la gestió social de les catàstrofes planetàries. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.
Salvador, Vicent. 2022. «The Social Debate on Energy Sources and Climate Change: Representations, Argumentation and the Emotional Dimension». En Discursive Approaches to Sociopolitical Polarization and Conflict, eds. Laura Filardo-Llamas, Esperanza Morales-López i Alan Floyd. Londres: Routledge, 235–252.
Semino, Elena. 2020. «“A fire raging”: Why fire metaphors work well for Covid-19». ESRC Centre for Corpus Approaches to Social Science (CASS). (Consultat el 25 d’agost de 2020).
Tamayo, Juan José. 19 de juliol 2020. «Los fundamentalistas que creen que el coronavirus es un castigo de Dios». El País. (Consultat l'1 de març de 2022).
Verón, Eliseo. 1987. «La palabra adversativa». En El discurso político, ed. Eliseo Verón et. al. Buenos Aires: Hachette, 13–26
Wodak, Ruth. 2021. «Crisis communication and crisis management during COVID-19». Global Discourse: An interdisciplinary journal of current affairs, 11(3): 329–353(25).
Žižek, Slavoj. 2020. Pandèmia. La covid-19 trasbalsa el món. Barcelona: Anagrama.