L'infinitiu retrospectiu en espanyol, una forma de retret? Un acostament discursiu

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Cristina Villalba Ibáñez

Resum

En aquest estudi es presenta una caracterització discursiva de la construcció espanyola haber + infinitivo pasado, també anomenada infinitiu retrospectiu (Bosque, 1980), com a forma utilitzada per transmetre retret. Per fer-ho, es formulen diverses preguntes de recerca. En primer lloc, quins són els principals atributs característics haber + participio? Hi ha un alt grau de coincidència entre els trets inherents a aquesta construcció i les característiques definitòries dels retrets en general? En quina mesura el context condiciona la relació entre haver participat en un retret? Finalment, i en relació amb aquesta darrera pregunta, quins patrons discursius es poden identificar en lús de la construcció? Per donar resposta a aquestes preguntes se n'han extret exemples de cinc corpus. En aquest sentit, utilitzar dades reals per sustentar les conclusions constitueix una de les novetats principals d'aquest estudi pel que fa a treballs previs a l'àrea. Els resultats revelen que hi ha un alt grau de coincidència entre els atributs que caracteritzen l'infinitiu retrospectiu i els criteris que típicament delimiten el retret. Des d'una perspectiva discursiva, s'observa que emergeixen tres patrons principals quan s´utilitza aquesta estructura: la neutralització i mitigació del retret, l´'xpressió de refutació i desacord, i el desenvolupament de l'argumentació.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Villalba Ibáñez, C. (2024). L’infinitiu retrospectiu en espanyol, una forma de retret? Un acostament discursiu. Cultura, Lenguaje Y Representación, 35, 115–137. https://doi.org/10.6035/clr.7911
Secció
ARTÍCULOS / ARTICLES
Biografia de l'autor/a

Cristina Villalba Ibáñez, Universitat de València

Profesora asociada en la Universitat de València y Universitat Jaume I

##plugins.generic.funding.fundingData##

Referències

Albelda Marco, Marta (2022). ¿No te das cuenta de que me estás molestando? Las recriminaciones intensificadas mediante preguntas retóricas. Oralia, 25(3), 9-32. https://doi.org/10.25115/oralia.v25i2.8065

Biezma, María (2010). Inverted antecedents in hidden conditionals. En S. Kan, C. Moore-Cantwell, & R. Staub (Eds.), Proceedings of North East Linguistics Society 40. Graduate Linguistics Student Association. https://mariabiezma.

files.wordpress.com/2012/10/biezmapaperrevised.pdf

Bosque, Ignacio. (1980). Retrospective Imperatives. Linguistic Inquiry, 11(2), 415-419.

Burguera Serra, Joan Gabriel (2010). Gramática y pragmática de la interrogación retórica en español. Una aplicación al debate parlamentario [Ph.D. Thesis, Universitat de Barcelona]. En TDX (Tesis Doctorals en Xarxa). https://www.tdx.cat/

handle/10803/1705

Duinhoven, Antonius Maria (1995). «Had gebeld!» De irreële imperatief. Tijdschrift voor Nederlandse Taal- en Letterkunde, 111(4), 346-364.

Estellés-Arguedas, Maria (2015). Expressing evidentiality through prosody? Prosodic voicing in reported speech in Spanish colloquial conversations. Journal of Pragmatics, 85, 138-154. https://doi.org/10.1016/j.pragma.2015.04.012

Evans, Bryn (2017). Sports coaching as action-in-context: Using ethnomethodological conversation analysis to understand the coaching process. Qualitative Research in Sport, Exercise and Health, 9(1), 111-132. https://doi.org/10.1080/

X.2016.1246473

García Ramón, Amparo (2018). Epistemicidad en interacción: (A)simetrías epistémicas en secuencias de acuerdo y su relación con la construcción de roles funcionales en conversaciones y entrevistas [Doctoral thesis]. https://roderic.uv.es/

handle/10550/69401

Goldberg, Adele E. (1995). Constructions: A construction grammar approach to argument structure. University of Chicago Press.

Gutiérrez Ordóñez, Salvador (1997). La interdependencia en sintaxis. Cauce: Revista Internacional de Filología, Comunicación y sus Didácticas, 20, 703-725.

Heritage, John (2012). The Epistemic Engine: Sequence Organization and Territories of Knowledge. Research on Language and Social Interaction, 45(1), 30-52. https://doi.org/10.1080/08351813.2012.646685

Herring, Susan C. (2010). Computer-mediated conversation Part I: Introduction and overview. Language@Internet, 7(2). http://www.languageatinternet.org/

articles/2010/2801

Ilie, Cornelia (1994). What else can i tell you?: A pragmatic study of english rhetorical questions as discursive and argumentative acts. Almqvist & Wiksell.

Méndez Guerrero, Beatriz (2015). Corpus Oral Juvenil del Español de Mallorca (COJEM). https://ebuah.uah.es/dspace/handle/10017/25298

Plantin, Christian (2005). L’argumentation: Histoire, théories et perspectives. Presses Universitaires.

Portolés Lázaro, José (1989). El conector argumentativo «pues». Dicenda: Estudios de lengua y literatura españolas, 8, 117-134.

Stevanovic, Melissa (2018). Social deontics: A nano-level approach to human power play. Journal for the Theory of Social Behaviour, 48(3), 369-389. https://doi.org/

1111/jtsb.12175

Stivers, Tanya (2008). Stance, Alignment, and Affiliation During Storytelling: When Nodding Is a Token of Affiliation. Research on Language and Social Interaction, 41(1), 31-57. https://doi.org/10.1080/08351810701691123

Van Olmen, Daniël (2017). Reproachatives and imperatives. Linguistics, 56(1), 115-162. https://doi.org/10.1515/ling-2017-0033

Vicente, Luis (2013). Past counterfactuality in Spanish imperatives and its implications for the analysis of imperatives. https://semanticsarchive.net/Archive/

DM5ZGY1N/vicente---past-counterfactuality-in-spanish-imperatives.pdf

CORPORA

Albelda, Marta & Estellés, Maria (Coords.). Corpus Ameresco, Universitat de València, ISSN: 2659-8337, Available online at .

Albelda, Marta & Estellés, Maria (Coords.). Corpus ESPRINT, Universitat de València (unpublished).

Briz, Antonio, & Grupo Val.Es.Co. (2002). Corpus de conversaciones coloquiales. Anejos de la revista Oralia, 1, 1-383.

Davies, Mark (Dir.) El corpus del español (Web/Dialects). Available online at <https://www.corpusdelespanol.org>.

ESLORA: Corpus para el estudio del español oral, 2.1 version june 2022, ISSN: 2444-1430. Available online at <http://eslora.usc.es>

Pons Bordería, Salvador (Dir.): Corpus Val.Es.Co 3.0. Available online at <http://www.valesco.es>.

Méndez Guerrero, Beatriz (2015). Corpus Oral Juvenil del Español de Mallorca (COJEM). Available online at <https://ebuah.uah.es/dspace/handle/

/25298>.