L'infinitiu retrospectiu en espanyol, una forma de retret? Un acostament discursiu
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
En aquest estudi es presenta una caracterització discursiva de la construcció espanyola haber + infinitivo pasado, també anomenada infinitiu retrospectiu (Bosque, 1980), com a forma utilitzada per transmetre retret. Per fer-ho, es formulen diverses preguntes de recerca. En primer lloc, quins són els principals atributs característics haber + participio? Hi ha un alt grau de coincidència entre els trets inherents a aquesta construcció i les característiques definitòries dels retrets en general? En quina mesura el context condiciona la relació entre haver participat en un retret? Finalment, i en relació amb aquesta darrera pregunta, quins patrons discursius es poden identificar en lús de la construcció? Per donar resposta a aquestes preguntes se n'han extret exemples de cinc corpus. En aquest sentit, utilitzar dades reals per sustentar les conclusions constitueix una de les novetats principals d'aquest estudi pel que fa a treballs previs a l'àrea. Els resultats revelen que hi ha un alt grau de coincidència entre els atributs que caracteritzen l'infinitiu retrospectiu i els criteris que típicament delimiten el retret. Des d'una perspectiva discursiva, s'observa que emergeixen tres patrons principals quan s´utilitza aquesta estructura: la neutralització i mitigació del retret, l´'xpressió de refutació i desacord, i el desenvolupament de l'argumentació.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
##plugins.generic.funding.fundingData##
-
Ministerio de Economía y Competitividad
##plugins.generic.funding.funderGrants## MICIU/AEI/10.13039/501100011033/ -
Ministerio de Economía y Competitividad
##plugins.generic.funding.funderGrants## PID2020-114805GB-I00 -
Ministerio de Ciencia e Innovación
##plugins.generic.funding.funderGrants## MCIN/AEI /10.13039/501100011033
Referències
Albelda Marco, Marta (2022). ¿No te das cuenta de que me estás molestando? Las recriminaciones intensificadas mediante preguntas retóricas. Oralia, 25(3), 9-32. https://doi.org/10.25115/oralia.v25i2.8065
Biezma, María (2010). Inverted antecedents in hidden conditionals. En S. Kan, C. Moore-Cantwell, & R. Staub (Eds.), Proceedings of North East Linguistics Society 40. Graduate Linguistics Student Association. https://mariabiezma.
files.wordpress.com/2012/10/biezmapaperrevised.pdf
Bosque, Ignacio. (1980). Retrospective Imperatives. Linguistic Inquiry, 11(2), 415-419.
Burguera Serra, Joan Gabriel (2010). Gramática y pragmática de la interrogación retórica en español. Una aplicación al debate parlamentario [Ph.D. Thesis, Universitat de Barcelona]. En TDX (Tesis Doctorals en Xarxa). https://www.tdx.cat/
handle/10803/1705
Duinhoven, Antonius Maria (1995). «Had gebeld!» De irreële imperatief. Tijdschrift voor Nederlandse Taal- en Letterkunde, 111(4), 346-364.
Estellés-Arguedas, Maria (2015). Expressing evidentiality through prosody? Prosodic voicing in reported speech in Spanish colloquial conversations. Journal of Pragmatics, 85, 138-154. https://doi.org/10.1016/j.pragma.2015.04.012
Evans, Bryn (2017). Sports coaching as action-in-context: Using ethnomethodological conversation analysis to understand the coaching process. Qualitative Research in Sport, Exercise and Health, 9(1), 111-132. https://doi.org/10.1080/
X.2016.1246473
García Ramón, Amparo (2018). Epistemicidad en interacción: (A)simetrías epistémicas en secuencias de acuerdo y su relación con la construcción de roles funcionales en conversaciones y entrevistas [Doctoral thesis]. https://roderic.uv.es/
handle/10550/69401
Goldberg, Adele E. (1995). Constructions: A construction grammar approach to argument structure. University of Chicago Press.
Gutiérrez Ordóñez, Salvador (1997). La interdependencia en sintaxis. Cauce: Revista Internacional de Filología, Comunicación y sus Didácticas, 20, 703-725.
Heritage, John (2012). The Epistemic Engine: Sequence Organization and Territories of Knowledge. Research on Language and Social Interaction, 45(1), 30-52. https://doi.org/10.1080/08351813.2012.646685
Herring, Susan C. (2010). Computer-mediated conversation Part I: Introduction and overview. Language@Internet, 7(2). http://www.languageatinternet.org/
articles/2010/2801
Ilie, Cornelia (1994). What else can i tell you?: A pragmatic study of english rhetorical questions as discursive and argumentative acts. Almqvist & Wiksell.
Méndez Guerrero, Beatriz (2015). Corpus Oral Juvenil del Español de Mallorca (COJEM). https://ebuah.uah.es/dspace/handle/10017/25298
Plantin, Christian (2005). L’argumentation: Histoire, théories et perspectives. Presses Universitaires.
Portolés Lázaro, José (1989). El conector argumentativo «pues». Dicenda: Estudios de lengua y literatura españolas, 8, 117-134.
Stevanovic, Melissa (2018). Social deontics: A nano-level approach to human power play. Journal for the Theory of Social Behaviour, 48(3), 369-389. https://doi.org/
1111/jtsb.12175
Stivers, Tanya (2008). Stance, Alignment, and Affiliation During Storytelling: When Nodding Is a Token of Affiliation. Research on Language and Social Interaction, 41(1), 31-57. https://doi.org/10.1080/08351810701691123
Van Olmen, Daniël (2017). Reproachatives and imperatives. Linguistics, 56(1), 115-162. https://doi.org/10.1515/ling-2017-0033
Vicente, Luis (2013). Past counterfactuality in Spanish imperatives and its implications for the analysis of imperatives. https://semanticsarchive.net/Archive/
DM5ZGY1N/vicente---past-counterfactuality-in-spanish-imperatives.pdf
CORPORA
Albelda, Marta & Estellés, Maria (Coords.). Corpus Ameresco, Universitat de València, ISSN: 2659-8337, Available online at .
Albelda, Marta & Estellés, Maria (Coords.). Corpus ESPRINT, Universitat de València (unpublished).
Briz, Antonio, & Grupo Val.Es.Co. (2002). Corpus de conversaciones coloquiales. Anejos de la revista Oralia, 1, 1-383.
Davies, Mark (Dir.) El corpus del español (Web/Dialects). Available online at <https://www.corpusdelespanol.org>.
ESLORA: Corpus para el estudio del español oral, 2.1 version june 2022, ISSN: 2444-1430. Available online at <http://eslora.usc.es>
Pons Bordería, Salvador (Dir.): Corpus Val.Es.Co 3.0. Available online at <http://www.valesco.es>.
Méndez Guerrero, Beatriz (2015). Corpus Oral Juvenil del Español de Mallorca (COJEM). Available online at <https://ebuah.uah.es/dspace/handle/
/25298>.