Darrere de màscares i avatars: la veu encarnada i connectada de Remedios Zafra als seus textos

Resum

A partir de deu llibres assagístic, autobiogràfics i/o ficticis de Remedios Zafra publicats entre 2005 i 2021, s'estudia la funció de la metàfora reversible de la màscara, la nebulosa de conceptes que l'envolten o precedeixen (com el de “avatar”) i la intensificació del seu ús en les darreres obres. Des del ciberfeminisme, Zafra proposa pensar els jocs antiautoritaris d'una identitat sovint oculta darrere pantalles, artefactes electrònics i personatges-màscares, com adonant d'un jo proteïforme, vulnerable i viatger. No obstant això, ho fa des d'un materialisme encarnat, el rebuig a la imposició de l'ordre neoliberal en un sector cultural precaritzat i des de la consciència que les nostres vísceres i fluxos ens determinen tant com la cara somrient que les dones han de presentar al món. S'analitza també com en traure's i traure a l'altre la màscara, autoritzant-se i desautoritzant els que detenen el poder, l'autora obre la porta a una poètica de l'obscenitat, dels afectes i de la sororitat al camp literari per inaugurar un nou règim de representació intel·lectual.