Tractament dels nivells lingüístics als manuals d'espanyol com a llengua estrangera per a xiquets i xiquetes

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Carles Navarro Carrascosa

Resum

La investigació que es proposa aquí suposa una anàlisi dels manuals d'espanyol per a estrangers de nivell inicial destinats a nens. L'objecte de l'anàlisi serà el tractament dels nivells lingüístics (el fonètic-fonològic, el morfosintàctic, el lèxic-semàntic i el pragmàtic) i es compararà l'atenció dedicada a cada nivell en un mateix manual i també entre tots els manuals estudiats. El propòsit d'aquest estudi serà observar si els manuals atorguen la mateixa importància als diferents nivells de llengua, si la comunicació té un paper tan rellevant com la resta de nivells i el tipus d'activitats que es presenten a cadascun. Per tant, per aquest article s'ha dissenyat una metodologia basada en una fitxa d'anàlisi centrada en els quatre nivells lingüístics. Són cinc els manuals que s'han estudiat: Un, dos, tres… Ja!, de l'editorial a Clave ELE; Superdrag, de SGEL; Col·lega, d'Edelsa; Clan7 amb Hola, amics!, d'Edimen; i Lola i Leo, publicat per l'editorial Difusió. Les conclusions obtingudes giren al voltant de la presentació dels continguts de cada nivell (si és explícita o implícita), la presència de la comunicació a cada manual (per a això s'analitzaran els actes de parla que es plantegen per a la instrucció) i la rellevància dels diferents nivells de llengua en els mètodes d'ensenyament.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Navarro Carrascosa, C. (2022). Tractament dels nivells lingüístics als manuals d’espanyol com a llengua estrangera per a xiquets i xiquetes. Cultura, Lenguaje Y Representación, 28, 139–172. https://doi.org/10.6035/clr.6830
Secció
ARTÍCULOS / ARTICLES

Referències

Arroyo Martínez, Laura. 2020. «Léxico funerario en el aula de ELE: colocaciones léxicas con el verbo celebrar y léxico afín». Revista Internacional de Lenguas Extranjeras, 14.

Boquete Martín, Gabino. 2014. «Presencia actual de la fonética en el aula de ELE y su reflejo en la enseñanza de la prosodia». Revista Internacional de Lenguas Extranjeras, 3: 7–29.

Brodersen, Lucas. 2020. «La enseñanza de la cortesía en ELE: actos de habla y tendencias de investigación». Revista Internacional de Lenguas Extranjeras, 14.

Cano Ginés, Antonio. 2004. «El tratamiento del léxico en los diccionarios de ELE». Carabela, 56: 69–97.

Calvi, Maria Vittoria. 2006. «El léxico en la enseñanza de ELE con fines específicos». En Comunicar y enseñar a comunicar el conocimiento especializado: homenaje a Amelia de Irazábal, coord. Josefa Gómez de Enterría Sánchez. España: Instituto Cervantes.

Cardoso Pulido, Manuel Jesús y Medina Sánchez, Leopoldo. 2016. «Análisis del desarrollo del léxico en los manuales de enseñanza del español como lengua extranjera». En La formación y competencias del profesorado de ELE: XXVI Congreso Internacional ASELE, coords. Olgra Cruz Moya y María Ángeles Lamolda González.

Cancela-Pose, Sara. 2021. Análisis del enfoque AICLE en Educación Infantil: la educación musical y auditiva en el aprendizaje de la lengua extranjera. Tesis doctoral dirigida por María Bobadillo-Pérez y Rocío Chao Fernández. Universidad da Coruña.

Casany, Mar y Landa, Jon. 2010. «Montañas, puentes y ríos: acercamiento a la pronunciación y a la entonación españolas en niveles iniciales». Foro de profesores de ELE, 6.

Fernández Cézar, Raquel, Aguirre Pérez, Constancio y Harris, Christine. 2013. «La formación de maestros en Aprendizaje Integrado de Contenidos en Lengua Extranjera (AICLE): un estudio en Castilla La Mancha». Revista de Formación e Innovación Educativa Universitaria (REFIEDU), Vol. 6, N.º 1: 33–44.

Foncubierta Muriel, José Manuel, Fernández Molero, María del Carmen y Gutiérrez Tobar, Diego. 2005. «Las oraciones condicionales en los manuales de ELE: más que una condición». En Las gramáticas y los diccionarios en la enseñanza del español como segunda lengua. Deseo y realidad, coords. Olga Cruz Moya, Juan Manuel García Platero, Juan Pablo Mora Gutiérrez, M.ª Regla Cordero Roffo. Sevilla: ASELE.

Gabarda Méndez, Vicente, Rodríguez Regueira, Nerea y González Ruiz, Carlos José. 2021. «Los materiales didácticos digitales en educación infantil: análisis de repositorios institucionales». Revista Iberoamericana de Educación, Vol. 85, N.º 1: 61–79.

Gómez Sánchez, María Elena, Guerra Sacas, Luis. 2005. «El léxico especializado en los diccionarios monolingües de ELE». En Las gramáticas y los diccionarios en la enseñanza del español como segunda lengua. Deseo y realidad: Actas del XV Congreso Internacional de ASELE, coords. María Auxiliadora Castillo Carballo, Olga Cruz Moya y M.ª Regla Cordero Raffo. Sevilla: Universidad de Sevilla.

Gómez Silva, Silvia. 2019. Análisis sobre el tratamiento de los aspectos léxicos en los manuales de ELE. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá de Henares.

Igarreta Fernández, Alba. 2021. «La enseñanza de la pronunciación en los manuales de ELE: evaluación y estado actual». Doblele: revista de lengua y literatura, 7.

Latinjak, Alexander T. 2014. «Aprendizaje implícito y explícito: entre el hacer y el comprender». En El aprendizaje de la acción táctica, ed. Víctor López Ros. Girona: Universitat de Girona, Servei de Publicacions.

Navarro-Carrascosa, Carles. 2021. «La Gramática Cognitiva en los manuales de ELE: análisis y propuesta metodológica». Foro de profesores de ELE, 17: 135–160.

Nieto Moreno de Diezmas, Esther y Ortiz Calero, M.ª Cristina. 2017. «Bilingüismo e interculturalidad en Educación Infantil: Aprendiendo por proyectos». Multiárea: revista de didáctica, 9: 24–37.

Pages Blanch, Anna, Querol Julián, Mercedes. 2013. «La literatura infantil en el aprendizaje de la lengua extranjera en Educación Primaria: motivación, competencia lingüística y actitud positiva hacia la lengua y cultura». Anuario de investigación en literatura infantil y juvenil: ANILIJ, 11: 119–135.

Pérez Fernández, Lucial María. 2019. «El enfoque léxico en ELE: análisis de manuales de nivel inicial». En Líneas de investigación del Seminario de Lexicografía hispánica. Investigaciones léxicas. Estados, temas y rudimentos, coords. María Águeda y Marta Torres Martínez. Barcelona: Octaedro.

Pihler, Bárbara. 2020. «La adquisición de la competencia pragmática en ELE: el caso de la evidencialidad». Colindancias: Revista de la Red de Hispanistas de Europa Central, 11: 229–248.

Ramírez Sáinz, Laura. 2017. «Didáctica de la fonética en ELE: los elementos segmentales». Revista académica liLETRAd, 3, 1: 235–250.

Renau, Irene. 2015. «ntre el léxico y la gramática: diccionarios de ELE para el aprendizaje de los verbos pronominales». En La enseñanza de ELE centrada en el alumno, eds. Yuko Marimoto, María Victoria Pavón Lucero y Rocío Santamaría Martínez. España: ASELE.

Rufat, Anna y García Manga, María del Carmen. 2014. «El componente léxico en ELE: aproximación historiográfica». En Métodos y resultados actuales en historiografía de la lingüística, VV.AA. Alemania: Nodus Publikationen.

Santamaría Busto. 2010. «Formación y recursos para la enseñanza de la pronunciación y la corrección fonética en el aula de ELE». RedELE: RevistaElectrónica de Didáctica de ELE, 20.

Searle, John R. 1980. Actos de habla. Madrid: Cátedra.

Trovato, Giuseppe. 2019. «¿Cómo abordan los manuales de español LE/L2 la traducción en el proceso de enseñanza-aprendizaje? ¿Hacia una rehabilitación o desconsideración de la traducción en la didáctica de ELE para italoparlantes?». Tonos digital: Revista de estudios filológicos, 37.