Camp de derivació del concepte emocional печаль/tristor en la llengua russa
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
El camp de derivació d' un concepte emocional és un sistema ordenat de significats categòrics de derivació, que reflecteixen atributs cognitius i s' expressen mitjançant la derivació. Després d'analitzar els derivats inclosos en els nius de derivació del substantiu печаль/tristesa, així com els seus sinònims, podem observar els microcamps més significatius en l'estructura del camp de derivació del concepte rus печаль/tristesa, com són "Действие/Acció" i "Признак, качество/Rasgo, qualitat", la qual cosa confirma la importància d'aquests trets cognitius en la representació dels conceptes emocionals. Així mateix, la intensitat està determinada pels verbs derivats amb els prefixos вс-(вз-), на - i рас-. El microcamp "Лицо/Persona" és a la perifèria del camp de formació de paraules; tots els derivats amb el significat de "Лицо/Persona" no són estilísticament neutres. Una anàlisi del desenvolupament històric del camp de formació de paraules d'un concepte substantiu va mostrar que, d'una banda, el nombre de derivats està disminuint i, de l'altra, que la interacció dels trets cognitius en el nivell de formació de paraules està augmentant, ja que molts derivats poden expressar diversos significats categòrics de formació de paraules (per exemple, acció i intensitat). La novetat del mètode proposat consisteix en el que la construcció d' un model de camp de derivació d'un concepte permet parlar del caràcter específic d'aquest tram de camp de nominació, descriure els processos de derivació, demostrar una interacció de diferents modes de derivació i intentar esbrinar una dependència de l'estructura d'un camp de derivació del tipus de concepte.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
##plugins.generic.funding.fundingData##
-
Erasmus+
##plugins.generic.funding.funderGrants## 2021-1-SK0-KA220-HED000022917
Referències
Abrosimova, L.S. (1994). Slovoobrazovatelnoe pole glagolov, proizvodjashhej bazoj kotoryh javljajutsja sushhestvitelnye v sovremennom anglijskom jazyke. Universidad Estatal de Pyatigorsk. Pyatigorsk, Rusia. https://search.rsl.ru/ru/record/01000146896?ysclid=l5qhdf06tg397486008
Aleksandrova, Z.E (2001). Slovar sinonimov russkogo yazyka. Moskva «Russkij yazyk».
Babina, L.V. (2003). Vtorichnaya nominaciya konceptov v yazyke. Universidad Estatal de Tambov. https://cheloveknauka.com/vtorichnaya-reprezentatsiya-kontseptov-v-yazyke.
Balalykina, E.A., Nikolaev, G.A. (1985). Russkoe slovoobrazovaniye. Universidad Estatal de Kazan.
Barabanov, A.Ju. (2011). Slovoobrazovatelnye gnezda s kornjami -kud-/-chud-, kor- /-char- v istorii russkogo jazyka: jevoljucija, konceptual'nyj analiz. Universidad Estatal de Orel. https://dspace.kpfu.ru/xmlui/bitstream/handle/net/107821/0-790157.pdf?sequence=-1
Cuerpo nacional de lengua rusa (2003 – 2022). https://ruscorpora.ru.
Dyachkova, E.S. (2008). Formirovanie slovoobrazovatelnogo polja polusuffiksov v sovremennom anglijskom jazyke. Izvestija Rossijskogo gosudarstvennogo pedagogicheskogo universiteta. https://www.elibrary.ru/item.asp?id=12500062&ysclid=l5qiq4jniy175574579
Efremova, T.F. (2000). Sovremennyj tolkovyj slovar russkogo jazyka. https://dic.academic.ru/contents.nsf/efremova
Gómez Vicente, Luscia (2019) La expresión de las emociones en la enseñanza del español L1/L2. En I. Ibarretxe-Antunano, T. Cadierno, A. Castaneda Vastro (Ed), Lingüística cognitiva y español L1/L2 (pp. 340 – 370). Londres. Routledge.
Grigoryeva, N.S. (2013). Slovoobrazovatel'noe i semanticheskoe razvitie kornya *ver- v istorii russkogo yazyka. Universidad Estatal de Samara. https://cheloveknauka.com/slovoobrazovatelnoe-i-semanticheskoe-razvitie-kornya-v-r-v-istorii-russkogo-yazyka.
Kaverina, O. N. (1992). Semanticheskoe pole «pogoda» v sovremennom anglijskom yazyke. Universidad Estatal Pedagógica de Moscú. https://cheloveknauka.com/semanticheskoe-pole-pogoda-v-sovremennom-angliyskom-yazyke-na-materiale-suschestvitelnyh.
Kim, O.M. (1987). K izucheniyu semanticheskoj struktury slovoobrazovatel'nogo gnezda. Aktualnye problemy russkogo slovoobrazovaniya: 76-78. Universidad Estatal de Samarkand.
Krasavsky, N.A. (2008). Emocionalnye koncepty v nemeckoj i russkoj lingvokulturah. Moskva: Gnozis.
Krylova, G.A. (2005). Etimologicheskij onlajn-slovar russkogo jazyka. https://lexicography.online/etymology/krylov.
Kubryakova, E.S. (2006). Obrazy mira v soznanii cheloveka i slovoobrazovatel'nye kategorii kak ih sostavlyayushchie. Izvestiya Akademii Nauk. 2: 3–13.
Kyrtepe, A.M. (2010). Makroedinicy slovoobrazovaniya kak formy yazykovoj obyektivacii koncepta (na materiale slovoobrazovatelnyh gnezd i slovoobrazovatelnoj kategorii so znacheniem zhenskosti v russkom yazyke). Universidad Estatal de Saratov.
Langacker, R.W. (1992). Kognitivnaya grammatika. Moskva: INION.
Ljashevskaya, O. N., Sharov, S. A. (2009). Chastotnyj slovar sovremennogo russkogo jazyka (na materialah Nacionalnogo korpusa russkogo jazyka). Moskva: Azbukovnik.
Milkevich, E. S. (1996). Slovoobrazovatelnoe pole otglagolnyh sushhestvitelnyh v sovremennom anglijskom jazyke. Universidad Estatal de Pyatigorsk. Pyatigorsk, Rusia. https://search.rsl.ru/ru/record/01000114473?ysclid=l5qlzf4hak247371028
Miniyarova, I.M. (2010). Kognitivnyj analiz slovoobrazovatel'nyh gnezd. Vestnik Bashkirskogo gosudarstvennogo universiteta, 3: 984-986. Universidad Estatal de Bashkiriya.
Murugova, E.V. (2007). Vzaimodejstvie chastej rechi i sposobov obrazovanija v ligvokreativnoj dejatel'nosti cheloveka (na materiale sovremennogo anglijskogo jazyka). Universidad Estatal de Sur. https://www.dissercat.com/content/vzaimodeistvie-chastei-rechi-i-sposobov-ikh-obrazovaniya-v-lingvokreativnoi-deyatelnosti-che?ysclid=l5dry8rxuv431602932.
Osadchiy, M. N. (2007). Propozicionalno-frejmovoe modelirovanie gnezda odnokorennyh slov (na materiale russkih narodnyh govorov). Universidad Estatal de Kemerovo. https://www.dissercat.com/content/propozitsionalno-freimovoe-modelirovanie-gnezda-odnokorennykh-slov-na-materiale-russkikh-nar?ysclid=l5ds18kyl0657596765.
Ozhegov, S. I. (1999). Slovar russkogo jazyka. Moskva: Russkij jazyk.
Popova, Z.D., Sternin, I.A. (2007). Kognitivnaja lingvistika. Moskva: AST: Vostok – Zapad.
Shabalina, A.N. (2008). Propozicional'no-frejmovaya organizaciya fragmentov gnezd odnokorennyh slov, opisyvayushchih sferu torgovli. Kemerovskij gosudarstvennyj universitet. https://new-disser.ru/_avtoreferats/01004238484.pdf?ysclid=l5ds4f3daj598999510.
Shakar, R. (2016). Osobennosti realizacii slovoobrazovatel'nogo polya odushevlyonnosti v russkom yazyke nachala XXI veka. Filologicheskie nauki. Voprosy teorii i praktiki, 63: 189-193.
Shanskij, N.M. (2004). Etimologicheskij onlajn-slovar russkogo jazyka. https://lexicography.online/etymology/shansky.
Slovar Akademii Rossijskoj (1789-1794). http://dic.feb-web.ru/rusdict/search/search.htm.
Slovar cerkovno-slavjanskogo i russkogo jazyka (1847). Recuperado de http://dic.feb-web.ru/rusdict/search/search.htm
Soriano-Salinas, Crisitna (2016). El lenguaje de emosciones. En M. C. Horno Chéliz, I. Ibarretxe Antuñano, J.L. Mendívil Giró (Ed). Panorama actual de la ciencia del lenguaje (pp. 243-259). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza
Tihonov, A.N. (2003). Slovoobrazovatelnyj slovar russkogo jazyka. Moskva: Russkij jazyk.
Tracy, J. L., Randles, D. (2011). Four Models of Basic Emotions: A Review of Ekman and Cordaro, Izard, Levenson, and Panksepp and Watt. Emotion Review, 3(4), 397–405. https://doi.org/10.1177/1754073911410747
Ushakov, D.N (1940) Tolkovyj slovar russkogo jazyka. Recuperado de https://dic.academic.ru/contents.nsf/ushakov
Vendina, T.I. (1998). Russkaja jazykovaja kartina mira skvoz prizmu slovoobrazovanija (makrokosm). Moskva: Indrik.
Volostnyh, I.A. (2007). Emocionalnye koncepty «strah» i «pechal» v russkoj i francuzskoj yazykovyh kartinah mira (lingvokulturologicheskij aspekt). Universidad Estatal de Kuban. https://new-disser.ru/_avtoreferats/01003309060.pdf?ysclid=l5drai1ef2702884872
Votyakova, I.A. (2012). Izucheniye sinonimichnych svazey slovoobrazovatelnoy reprezentacii conceptov (na primere concepta pechal). Vestnik Udmurtskogo universiteta. Seriya Istoriya i filologiya, 4: 136-139. Universidad Estatal de Udmurtia.
Votyakova, I.A. (2014). Koncept strah v russkom yazyke. Vestnik Udmurtskogo universiteta. Seriya Istoriya i filologiya, 4: 179-183. Universidad Estatal de Udmurtia.
Votyakova, I.A. (2015). O koncepte «udivlenie» v russkoj jazykovoj kartine mira. Vestnik Udmurtskogo universiteta. Serija Istorija i filologija, 25: 120-124. Universidad Estatal de Udmurtia.
Zenkov, G.S. (1969). Voprosy teorii slovoobrazovanija. Frunze: Kirgizskij gosudarstvennyj universitet.