Espais domèstics de resistència: el llit en l'art dels segles XX i XXI des d'una perspectiva de gènere

Resum

El llit, en tant suport i al·legoria del cos, al·ludeix a la nostra dependència humana originària, sent la seua funció central en la definició de l'àmbit domèstic. Aquest estri, per tant, problematiza la qüestió de la intimitat i adquireix una marcada connotació de gènere perquè aquest àmbit tradicionalment ha sigut reconegut com a femení. El domèstic és l'esfera del descans i la comoditat, però també del treball rutinari menyspreat, a la visibilització del qual ha contribuït la labor desconstructiva de l'art i la crítica feminista. Per això, des de l'Estètica i Teoria de les Arts analitzarem les principals exposicions i obres de dones artistes que s'han dirigit de forma crítica al llit des de diversos mitjans. La nostra genealogia abastarà principalment els segles XX i XXI per a valorar l'actualitat d'aquest moble com a límit posibilitante, com un escenari sovint opressor i estetizante però alhora prest a la subversió i resignificación.