La (de)construcció del gènere en la ficció política: el cas de Borgen

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

PDF (Español (España))
Publicades: de juny 22, 2021
DOI: https://doi.org/10.6035/Asparkia.2022.38.18
Paraules clau:
sèries de televisió, ficció política, dona política, estereotips de gènere, Borgen

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Marina Borràs Isnardo
Universidad Complutense de Madrid

Resum

La present investigació se centra en la representació de les dones polítiques en les ficcions seriades a través de la sèrie Borgen (2010-2013) i des d'una perspectiva de gènere. Per a això, des d'una metodologia qualitativa, es realitza una revisió dels estereotips de gènere que marquen habitualment als personatges de dones polítiques en la ficció i es comprova si es reprodueixen o es trenquen en la sèrie objecte de l'estudi. Els resultats de la investigació revelen que Borgen presenta una transgressió del gènere quant a quatre
àmbits: conciliació vida pública-privada, trets de personalitat, competència temàtica i lideratge, proposant així un full de ruta per a la representació de les dones en els mitjans de comunicació, així com per a la realització d'una comunicació política des d'una perspectiva de gènere.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Borràs Isnardo, M. (2021). La (de)construcció del gènere en la ficció política: el cas de Borgen. Asparkía. Investigació Feminista, (38), 369–387. https://doi.org/10.6035/Asparkia.2022.38.18
Número
No 38 (2021): Dones en el món del treball. Perspectives històriques des del present
Secció
Miscel·lània
Biografia de l'autor/a

Marina Borràs Isnardo, Universidad Complutense de Madrid

Periodista especializada en comunicación política. Actualmente trabajando como redactora y community manager de la empresa Educar es Todo.

Referències

BELMONTE AROCHA, Jorge, y GUILLAMÓN CARRASCO, Silvia (2008). «Co-educar la mirada contra los estereotipos de género en TV». Disponible en http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/20133 (Fecha de consulta 15/06/2020).

CASTELLS, Manuel (2008). «Comunicación, poder y contrapoder en la sociedad red (I). Los medios y la política» en Telos, 74(1-19).

FERNÁNDEZ GARCÍA, Nuria (2010). «Framing Hillary Clinton en la Prensa Española: ¿Candidata o mujer?» en Observatorio (OBS*), 4(3).

GALÁN FAJARDO, Elena (2007) «Construcción de género y ficción televisiva en España» en Comunicar: Revista científica iberoamericana de comunicación y educación, (28), 229-236.

GARCÍA BEAUDOUX, Virginia (2014). «Influencia de la televisión en la creación de estereotipos de género y en la percepción social del liderazgo femenino. La importancia de la táctica de reencuadre para el cambio social» en Ciencia política, 9(18), 20.

HARALDSSON, Amanda y WÄNGNERUD, Lena (2019). «The effect of media sexism on women’s political ambition: evidence from a worldwide study» en Feminist Media Studies, 19:4, 525-541, DOI: 10.1080/14680777.2018.1468797.

HORMIGOS VAQUERO, Montserrat y BALLESTER BUIGUES, Irene (2020). «La mirada feminista ante el espejo publicitario» en Asparkía. Investigació Feminista. Nº36, pp. 11-13.

LOIS, Marta & ALONSO, Alba (2014). Ciencia política con perspectiva de género. Madrid: Akal.

PADILLA CASTILLO, Graciela y POPELKA SOSA SÁNCHEZ, Roxana. (2018) «Ruptura de los estereotipos de género en la ficción televisiva sobre el poder político: el caso Borgen» en Revista de Comunicación ‘Vivat Academia’, (145).

REVERTER-BAÑÓN, Sonia y MEDINA-VICENT, María. (2017). «Intersecciones entre liderazgo y feminismo» en Dossiers feministes, (22), 5-12.

SIERRA CABALLERO, Francisco. (2017) «Comunicación y Género. Agendas y cultura de investigación» en Chasqui. Revista Latinoamericana de Comunicación, (135), 09-14.

VARELA, Nuria. (2005). Feminismo para principiantes, Barcelona: Penguin Random House Grupo Editorial.