CfP MonTI 19 (2027)

Traductologies del gènere: trobades interdisciplinàries

La relació entre traducció i gènere sorgeix de la possibilitat de sobrepassar aquells límits disciplinars que van sorgir d'una compartimentalització binària del coneixement, de la creació de grans relats que li donen sentit a una configuració específica del subjecte (Foucault, 1966/1968; Derrida, 1967/1986; 1972/1975; Bourdieu, 1984/2008), així com de l'exclusió del saber d'altres formes diverses de subjectivitats, cossos i coneixements (Haraway, 1988; Spivak, 1988). El sorgiment de la categoria «gènere» en la traductologia en la dècada de 1980 segueix el trajecte de la reflexió del feminisme de la diferència, en el qual les llengües es consideren principalment un mitjà de reproducció d'una diferència subordinant, però també revelen la possibilitat d'una eixida, mitjançant formes de comunicació transgressores o semiòtiques alternatives (Kristeva, 1986; Cixous, 1986/2006). L'orientació interdisciplinària dels estudis de traducció, emmarcada en la figura del cultural turn (Lefevere & Bassnett, 1990), va permetre reflexions complexes que van avivar aquell potencial teòric que ha alimentat l'interés de la reflexió traductológica sobre el gènere fins hui.

Aquest monogràfic busca recuperar i renovar les mirades interdisciplinàries que tant han nodrit a la traductologia i amb les quals la traducció també ha contribuït a altres camps de coneixement. Pot entendre's com una casa oberta i espai de trobada per a arreplegar aportacions diverses sobre i amb la traducció i la interpretació en diàleg amb la perspectiva de gènere interseccional, de la mà d'un feminisme plural (Reverter, 2022) que no pot deslligar-se dels aspectes culturals i identitaris en la seua voluntat per atendre les demandes de les dones i d'altres col·lectius també en pugna amb el patriarcat, la cultura masclista i desigual que ens envolta i la violència simbòlica que imprimeix en la societat (Castro, Ergun, Spoturno & von Flotow, 2020; Rose, 2021; Villanueva Jordán & Martínez Carrasco, 2021).

El marc general d'aquest monogràfic és el gir cap a fora, o Outward Turn (Bassnett & Johnston, 2019). Aquest moviment reivindica el fonamental treball interdisciplinari que cal dur a terme, però també reivindica que aquells espais de pensament que es valen dels conceptes de la traductologia (com els estudis de gènere, la filosofia o els estudis culturals) arrepleguen els desenvolupaments teòrics propis de la traductologia: que la mirada siga bidireccional perquè puga construir-se un espai de pensament sòlid i enriquit per les perspectives de diferents camps. Al seu torn, aquest número especial se situa en la línia de la «traductologia del gènere», com a marc epistemològic crític que permet un treball d'anàlisi que, al seu torn, contribueix i expandeix metodològicament l'aposta transnacional dels feminismes i les teories crítiques sobre la sexualitat (Villanueva-Jordán & Molines-Galarza, 2022, p. 24).

En suma, l'exercici intel·lectual i crític al qual convida aquest monogràfic busca qüestionar les formes en les quals el propi sistema neoliberal ha contribuït a la globalització de models identitaris alhora que fagocita els desitjos d'emancipació, fins a l'auge dels discursos d'odi i de moviments d'extremistes. Aquesta perspectiva traductológica del gènere és indissociable de les reivindicacions travessades per les diferents opressions que afecten els subjectes contemporanis i que no sols emergeixen amb el sexisme, sinó també el classisme, el heterosexismo, el capacitismo o el racisme. Així, els marcs interseccionals de pensament, lluny d'afermar l'estatus monolític de les identitats, les desconstrueixen i les entenen més aviat com a punts d'entrecreuament de nombrosos eixos que trenquen amb estructures binàries i jerarquitzants.

Animem a presentar contribucions de caràcter teòric, metodològic o analític, reivindicant la visió ètica per a la traductologia.

 

Temes d'interés

Activisme interseccional en traducció i interpretació:

• La traducció i la interpretació com a eines contra el racisme, el cis-hetero-sexisme, el classisme, el capacitisme i l'edatisme.
• La traducció i la interpretació com a eines per a la visibilitat i la representació de grups no hegemònics o no normatius.
• Avanços i resistències en la pràctica de la traducció i la interpretació amb perspectiva de gènere.
• Traducció i interpretació queer/cuir.

Divisió sexual del treball en l'àmbit de la traducció i la interpretació:

• Enfocaments biogràfics.
• Sostenibilitat, materialitat del treball i perspectives professionals crítiques.
• Perspectives crítiques sobre els conceptes de feminització i masculinización del camp.

Reflexió teòrica i metodològica:

• Reflexions traductológicas sobre el llenguatge inclusiu i nous modes de discurs.
• Genealogies de conceptes relacionats amb el gènere i la traducció.
• Metodologies mixtes per a la investigació en traducció i interpretació.
• Construcció de teories del gènere mitjançant la traducció.
• Anàlisi de representacions de gènere i sexualitat, i la seua traducció.
• Reflexions conceptuals i metodològiques sobre ètica i gènere en traducció i interpretació.

 

Bibliografia

Bassnett, Susan & Johnston, David (Eds.) (2019). The Outward Turn. The Translator, 25(3). https://doi.org/10.1080/13556509.2019.1648008

Bourdieu, Pierre (2008). Homo academicus (Ariel Dilon, Trad.). Siglo XXI. Obra publicada originalmente en 1984.

Castro, Olga; Ergun, Emek; Spoturno, María Laura & von Flotow, Louise (eds.) (2020). Special issue on Feminist Translation Studies. Mutatis Mutandis. Latin American Translation Journal, 13(1). https://revistas.udea.edu.co/index.php/mutatismutandis/issue/view/3491

Cixous, Hélène (2006). La llegada de la escritura (Irene Agoff, Trad.). Amorrortu. Obra publicada originalmente en 1986.

Derrida, Jacques (1986). De la gramatología (Oscar del Barco, Trad.). Siglo XXI. Obra publicada originalmente en 1967.

Derrida, Jacques (1975). La diseminación (Jose Martín Arancibia, Trad.). Fundamentos. Obra publicada originalmente en 1972.

Foucault, Michel (1968). Las palabras y las cosas: una arqueología de las ciencias humanas (Elsa. C. Frost, Trad.). Siglo XXI Editores. Obra publicada originalmente en 1966.

Haraway, Donna (1988). Situated Knowledges: The Science Question in Feminism and the Privilege of Partial Perspective. Feminist Studies, 14(3), 575–599. https://doi.org/10.2307/3178066

Kristeva, Julia (1986). Semiotics: A Critical Science and/or a Critique of Science (Séand Hand, Trad). In Toril Moi (Ed.), The Kristeva Reader (pp. 74–88). Columbia University Press.

Lefevere, André & Bassnett, Susan (1990). Introduction: Proust’s Grandmother and the Thousand and One Nights: “The Cultural Turn” in Translation Studies. In André Lefevere & Susan Bassnett (Eds.), Translation, History and Culture (pp. 1–13). Cassell.

Reverter Bañón, Sonia (2022). Feminismo sin testamento. Colección Sendes. Universitat Jaume I.

Rose, Emily (2021). Translating Trans Identity. (Re)Writing Undecidable Texts and Bodies. Routledge.

Spivak, Gayatri C. (1988). Can the Subaltern Speak? In Cary Nelson & Lawrence Grossberg (Eds.), Marxism and the Interpretation of Culture (pp. 217–313). Macmillan Education.

Villanueva-Jordán, Iván & Martínez-Carrasco, Robert (2021). Agency, paratextuality, and queer pedagogy: analysing Javier Sáez del Álamo’s translator’s notes. Perspectives. Epub ahead of print 9 September 2021. https://doi.org/10.1080/0907676X.2021.1974061

Villanueva-Jordán, Iván & Molines-Galarza, Núria (2022). Deconstruir, traducir, deformar, crear, repensar los discursos acerca del género. Asparkía. Investigació Feminista, 41, 15–27. https://doi.org/10.6035/asparkia.6856

 

Calendari i terminis d’enviament

Les persones interessades a participar en aquest número hauran de remetre el text complet de l’article en una de les llengües oficials de la revista (anglés, català, espanyol, francés, italià o alemany) a través del web de MonTI fins al 31 de maig de 2026. Hauran d’incloure-hi el títol i un resum de 150 paraules en anglés i en un segon idioma escollit entre els oficials de la revista. A l’octubre-novembre de 2026, la revista comunicarà l’acceptació o no de les propostes. D’aquells treballs redactats en una llengua diferent de l’anglés, es demanarà a l’autor/a una versió en aquest idioma, que s’haurà de lliurar abans de la publicació del volum. La data de publicació prevista és el 31 de maig de 2027.

 

Dades de contacte

Les consultes relacionades amb els continguts científics del volum es poden adreçar a qualsevol de les persornes editores en les llengües següents: anglés, català, espanyol, francés.

Dora Sales Salvador: dsales@trad.uji.es

Iván Villanueva Jordán: ivan.villanueva@upc.pe

Núria Molines Galarza: nuria.molines@uv.es