CfP MonTI (2026)

La intel·ligència artificial al servei de la traducció: investigacions al voltant dels nous avanços tecnològics

En una de les primeres referències a la possibilitat d’interacció entre el traductor humà i la màquina de traduir, Martin Kay (1980) introdueix la idea de l’estació de treball de traducció. Al seu moment, aquesta proposta, que es feia des de Xerox, un dels laboratoris més capdavanters en recerca en tecnologies de la traducció, representà una fita que aviat es convertiria en referència clau. El concepte d’estació de treball introduïa alguns aspectes en el mode d’organitzar les eines d’ajuda a la traducció que anaven a materialitzar-se poc després: un únic espai de treball des del qual el traductor accedia a diccionaris electrònics i tenia la possibilitat de reutilitzar materials prèviament traduïts en context (Kay, 1980: 21-22). En aquells moments, l’ús de la traducció automàtica, malgrat dur quasi 30 anys d’investigació als laboratoris, quedava descartat atesa la impossibilitat de produir traduccions que es pogueren d’utilitzar d’algun mode.

Amb el temps, i com a conseqüència dels desenvolupaments científics de diferents disciplines com ara la lingüística computacional, la informàtica, l’estadística i, recentment, la intel·ligència artificial (IA), podria semblar que ens trobem a les portes d’un canvi de paradigma (Sakamoto, Evans & Torres-Hostench, 2018). Els recents desenvolupaments en IA ens porten a la reflexió sobre què es traduir i quin lloc ocupa el factor humà davant la màquina (Kenny, 2022). Així, des dels Estudis de Traducció convé examinar amb una mirada positiva els reptes que ens planteja la transformació sociodigital (Rozmysłowicz, 2023) i interrogar-nos des d’una visió equilibrada a l’entorn dels efectes que es deriven de l’alta tecnologització a què es veu sotmesa la traducció (Moorkens, 2023; Bowker, 2020).

Aquest volum es proposa amb l’objectiu de crear un marc de reflexió assossegada sobre el desafiament que comporten per a la traducció els recents desenvolupaments en IA des de la defensa del valor humà. Concretament, la monografia s’articula en dos grans temes complementaris. D’una banda, l’exploració de què és la IA i quines certeses i incerteses aporta al sector de la traducció i, d’altra banda, la consideració de fins a quin punt aquests desenvolupaments ens condueixen a concebre «altres maneres de traduir». A partir de la constatació que la IA és una realitat que s’obre camí a grans passos en múltiples àmbits de la societat, aquest volum se centra en oferir un panorama optimista sobre els avantatges de la IA i l’avanç que aquesta tecnologia suposa per a la tasca de traducció.

 

Línies temàtiques

• Nous avanços tecnològics generats pel desenvolupament de la IA: eines, canvis en el procés traductor i la gestió de projectes.
• Assegurament i avaluació de la qualitat de les traduccions generades por la IA.
• La IA i els perfils professionals del traductor.
• Qüestions ètiques i professionals, així como regulació normativa relacionada amb l’ús de la IA en l’àmbit professional.
• El tractament dels possibles biaixos en l’ús de les tecnologies basades en la IA.
• La dimensió professional de la integració de la IA: repercussions para la professió del traductor.

 

Bibliografia

Bowker, L. (2020) “Translation technology and ethics.” En: K. Koshinen & N. K. Pokorn (eds.), The Routledge Handbook of Translation and Ethics (pp. 262-300). Routledge.

Kay, M. (1980) The Proper Place of Men and Machines in Language Translation. https://aclanthology.org/www.mt-archive.info/70/Kay-1980.pdf

Kenny, D. (2022) “Human and machine translation.” En: D. Kenny (ed.), Machine translation for everyone: Empowering users in the age of artificial intelligence (pp. 23-49). Language Science Press.

Moorkens, J.  (2023) “‘I am not a number’: on quantification and algorithmic norms in translation.” Perspectives, https://doi.org/10.1080/0907676X.2023.2278536

Rozmysłowicz, T.  (2023) “The politics of machine translation. Reprogramming translation studies.” Perspectives, https://doi.org/10.1080/0907676X.2023.2292571

Sakamoto, A.; J. Evans & O. Torres-Hostench (2018). “Introduction to the Special Dossier Section ‘Translation and Disruption’.” Tradumàtica. Tecnologies de la Traducció, 16, 52-58. https://doi.org/10.5565/rev/tradumatica.223

 

Calendari i terminis d’enviament

Les persones interessades a participar en aquest número hauran de remetre el text complet de l’article en una de les llengües oficials de la revista (anglés, català, espanyol, francés, italià o alemany) a través del web de MonTI fins al 31 de maig de 2025. Hauran d’incloure-hi el títol i un resum de 150 paraules en anglés i en un segon idioma escollit entre els oficials de la revista. A l’octubre-novembre de 2025, la revista comunicarà l’acceptació o no de les propostes. D’aquells treballs redactats en una llengua diferent de l’anglés, es demanarà a l’autor/a una versió en aquest idioma, que s’haurà de lliurar abans de la publicació del volum. La data de publicació prevista és el 31 de maig de 2026.

 

Dades de contacte

Les consultes relacionades amb els continguts científics del volum es poden adreçar a qualsevol dels editors en les llengües següents: anglés, català, espanyol, francés.

Diana González Pastor: diana.gonzalez@uv.es

Celia Rico Pérez: celrico@ucm.es