Gerifaltes de antaño. Los señores catalanes en el primer carlismo

Abstract

Durant la guerra civil de 1833-1840 l’Església catòlica de Catalunya va abocar-se a favor del carlisme i contra les reformes preconitzades pels liberals, car implicaven la pèrdua de bona part dels seus béns terrenals. La noblesa titulada catalana, aquella part de l’estament noble del Principat la fortuna de la qual depenia més del règim senyorial, va fer el mateix i per idèntica raó. Donat que ambdues meitats de la classe dominant d’Antic Règim a Catalunya van copar la direcció política carlina, la defensa de l’ordre feudal apareix com el principal objectiu del primer carlisme. D’aquesta presència noble en la contrarevolució ibèrica també es dedueix que a certes àrees de la Península (Catalunya, Aragó, València, Portugal) la revolució burgesa no va consistir en un simple conveni entre aristocràcia i burgesia.