Xarxa de comunicacions i infrastructures a Filipines (1875-1935)

Résumé

Analitzant les polítiques d’infraestructures i comunicacions projectades durant la segona meitat de S XIX per l’administració espanyola a Filipines, establim una connexió amb l’expansió i el desenvolupament d’aquestes per part de l’administració nord-americana, durant el primer quart de S XX. L’objectiu de fons és descobrir l’existència d’una continuïtat en la majoria dels grans eixos de comunicacions i infraestructures entre ambdós administracions, no només en els projectes realitzats, sinó també en els equips tècnics que els van portar a terme. El Plan General de Ferrocarriles para la Isla de Luzón de 1875 és una anàlisi molt més àmplia sobre les condicions geogràfiques, poblacionals i econòmiques de l’illa de Luzón, i justifica el traçat proposat per al ferrocarril en tres línies principals, tot i que les pretensions del pla són més àmplies de cara a dotar a l’economia filipina d’una plataforma logística moderna per al seu temps.

Analitzant les polítiques d’infraestructures i comunicacions projectades durant la segona meitat de S XIX per l’administració espanyola a Filipines, establim una connexió amb l’expansió i el desenvolupament d’aquestes per part de l’administració nord-americana, durant el primer quart de S XX. L’objectiu de fons és descobrir l’existència d’una continuïtat en la majoria dels grans eixos de comunicacions i infraestructures entre ambdós administracions, no només en els projectes realitzats, sinó també en els equips tècnics que els van portar a terme. El Plan General de Ferrocarriles para la Isla de Luzón de 1875 és una anàlisi molt més àmplia sobre les condicions geogràfiques, poblacionals i econòmiques de l’illa de Luzón, i justifica el traçat proposat per al ferrocarril en tres línies principals, tot i que les pretensions del pla són més àmplies de cara a dotar a l’economia filipina d’una plataforma logística moderna per al seu temps.