La Repressió franquista contra les dones dels Ports. Violència, control i sotmetiment

Barra lateral del artículo

PDF
Publicado: dic 17, 2024
DOI: https://doi.org/10.6035/Millars.2024.57.6
Palabras clave:
Els Ports (Castelló), Justicia militar, Franquismo, Represión de género, Represión franquista, Mujeres

Contenido principal del artículo

Joan Lluis Porcar Orihuela
Técnico Documentalista en la Universitat Jaume I. Miembro del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica. Licenciado en Historia
Narcis Tena Sales
Estudiante de Doctorado
https://orcid.org/0009-0001-9016-9613

Resumen

En este estudio, con un análisis enfocado en la historia social del franquismo a “a ras de suelo”, pretendemos analizar y dar nombre a los que ejercieron y a las que sufrieron la represión en la comarca castellonense dels Ports. Ver como se reprimió al colectivo femenino en este territorio, desde 1938 hasta muy entrados los años cuarenta, por su supuesta relación o simpatía con las izquierdas. Dar visibilidad a estas vecinas anónimas que vivieron hasta su muerte en silencio, sacar del olvido las historias y sucesos traumáticos para darles valor histórico y merecido reconocimiento a aquellas mujeres que sufrieron un contexto de miedo, en el cual su manera de ser o comportarse fue motivo de castigo.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Detalles del artículo

Cómo citar
Porcar Orihuela, J. L., & Tena Sales, N. (2024). La Repressió franquista contra les dones dels Ports.: Violència, control i sotmetiment. Millars. Espai I Història, (57), 139–177. https://doi.org/10.6035/Millars.2024.57.6
Número
Núm. 57 (2024): Millars. Espai i Història. Número 57. Virgen, madre, reina y abogada. Imágenes conceptuales de María
Sección
ESTUDIS
Biografía del autor/a

Joan Lluis Porcar Orihuela, Técnico Documentalista en la Universitat Jaume I. Miembro del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica. Licenciado en Historia

Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València. Membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, i del Centre d’Estudis dels Ports. És autor de diversos articles, ponències i publicacions sobre memòria històrica, Guerra Civil, repressió franquista, arxius i exhumació de fosses; ha impartit conferències i ha intervingut en actes i jornades al respecte. Destaca la seua obra Un país en gris i negre: memòria històrica i repressió franquista a Castelló. És coautor de Castelló sota les bombes, La repressió franquista al País Valencià: Borriana i Manises, de Castelló republicà: arquitectura i urbanisme, i de Matías Sangüesa Guimerà. Una vida de servei al poble, i coeditor de La cultura exiliada, Cultura i exili, i de El temps perdut, memòria històrica de Vistabella, publicats per la Universitat Jaume I i la Diputació de Castelló. Ha coordinat juntament amb Miguel Mezquida la publicació de la primera fase del Mapa de fosses de la guerra civil i el franquisme a la província de Castelló, i ha participat en projectes autonòmics sobre arxius i memòria, i en el Cens de Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme.

Narcis Tena Sales, Estudiante de Doctorado

Graduat en Història (UV, 2021), beneficiari d'una Beca de Col·laboració en el Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València el curs 2020-2021, Màster Universitari en Història Contemporània (UV, 2022) membre directiu del Centre d’Estudis del Maestrat i director del consell de redacció. Realitza la seva tesi doctoral sobre la repressió franquista contra les dones de Castelló focalitzant el seu estudi en els primers moments de l'ítem punitiu i la col·laboració ciutadana amb la dictadura. Assistent i conferenciant en diversitat de cursos de formació i seminaris sobre memòria històrica, arxivística i el segle XX a Catalunya i Comunitat Valenciana. Ha col·laborat amb projectes de divulgació i audiovisuals. Els seus interessos giren entorn de la història local, la microhistòria, història de gènere, la història oral i la història social.

Citas

CASANOVA, Julián; GIL, Carlos (2017), Historia de España en el siglo XX, Ariel, Barcelona, pp. 177 i ss.

PORCAR, Joan Lluís (2020), Un país en gris i negre, memòria històrica i repressió franquista a Castelló, Universitat Jaume I, Castelló de la Plana.

PORCAR, Joan Lluís (2022), Els Ports: franquisme i repressió, ciutadania i memòria, Onada, Benicarló.

JIMÉNEZ, Carlos (2007), “La destrucción del orden republicano. Apuntes Jurídicos”, Hispania nova, 7, p. 5 i ss.

CARRILLO, Marc (2006), “El marco legal de la represión en la dictadura franquista durante el periodo 1939-1959), El derecho a la memoria, Departamento para los Derechos Humanos, el Empleo y la Inserción Social de la Diputación Foral de Gipuzkoa, San Sebastián

VELASCO, José Tomás (2019), “Las agrupaciones documentales del frente oriental de la guerra civil custodiadas en el Archivo de Salamanca”, Ebre 38, 9, p. 188-190.

GINÉS, Andreu (2010), La instauració del Franquisme al País Valencià, Universitat de València, València.

GABARDA, Vicent (2020). El cost humà de la repressió al País Valencià (1936-1956), Publicacions de la Universitat de València, València.

TORRES, Ricard Camil i ORS, Miguel (2007). “Exilio y represión franquista”, La guerra civil en la Comunitat Valenciana, Prensa Valenciana, València, p. 147.

AGUADO, Ana. y RAMOS, María Dolores (2006), La modernización de España (1917-1939): cultura y vida cotidiana, Síntesis, Madrid.

NASH, Mary (1999), Rojas: las mujeres republicanas en la guerra civil. Taurus, Madrid.

DI FEBO, Giuliana, (2006). “«La Cuna, la Cruz y la Bandera» Primer franquismo y modelos de género”, MORANT, Isabel. (dir.), Historia de las mujeres en España y América Latina. Del siglo XX a los umbrales del XXI, Cátedra, pp. 217-237.

EGIDO, Ángeles, (2018). “Ser roja y ser mujer: condicionantes y desencadenantes de la represión de género”, EGIDO, Ángeles, y MONTES, Jorge. J. (Eds.), Mujer, franquismo y represión. Una deuda histórica, Sanz y Torres, pp. 15-41.

PRADA, Julio. (2021). “«Me pusieron tan bonita que tengo que enseñarme» …: Víctimas, cómplices y verdugos de la represión sexuada en la retaguardia franquista” En MIR, Conxita, y CENARRO, Ángela. (Eds.), Mujeres, género y violencia en la guerra civil y la dictadura de Franco, Tirant Humanidades, pp. 45-79.

ALCALDE, Ángel, (2021), “Queipo de Llano, Koestler y las violaciones de mujeres en la guerra civil española” En MIR, Conxita y CENARRO, Ángela. (Eds.), Mujeres, género y violencia en la guerra civil y la dictadura de Franco, Tirant Humanidades, pp. 81-116

RODRIGO, Javier (2008), Hasta la raíz. Violencia durante la guerra civil y la dictadura franquista, Alianza Editorial, Madrid.

SÁNCHEZ, Pura (2021) [2009], Individuas de dudosa moral. La represión de las mujeres en Andalucía (1936-1958), Edicions Bellaterra, Manresa.

TORRES, Ricard Camil (2003), “Reconstrucció o desmembrament? La darrera postguerra civil al País Valencià”, Afers. La repressió franquista a Catarroja, 45.

MARTÍ, Manel (2018), “Matilde Escuder, mestra llibertària i anarquista vilafranquina”, en DUARTE, Francesc Xavier i LÓPEZ, Jurema (eds.), Víctimes per violència i repressió als Ports durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1941), Ajuntament de Portell de Morella, pp. 299-323.

PORCAR, Joan Lluis (2018), “Els Ports, repressió franquista i memòria recuperada”, en DUARTE, Francesc Xavier i LÓPEZ, Jurema (eds.), Víctimes per violència i repressió als Ports durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1941), Ajuntament de Portell de Morella.

VINYES, Ricard (2010), Irredentas, las preses políticas y sus hijos en las cárceles franquistas, Temas de Hoy, Madrid.

GONZÁLEZ, Enrique (2012), Las rapadas. El franquismo contra la mujer, Siglo XXI, Madrid.

TENA, Guillem (2011). Petjades d’una guerra 1936-2009, p.60. Disponible en: https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/18303 [Consultat 21/02/2024]

DUARTE, Francesc Xavier (2018), “Teresa Ripollés Ferrer, Benigna Camañes Ripollés i Engracia Cortés Camañes (†Portell, 1938)”, en DUARTE, Francesc Xavier i LÓPEZ, Jurema (eds.), Víctimes per violència i repressió als Ports durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1941), Ajuntament de Portell de Morella, pp. 189-202.

SANGÜESA, Bernabé (20-26 d’agost de 2021), “Rosita Sancho. Forcallana represaliada pel franquisme. Van assassinar al seu pare”, Setmanari d'informació comarcal Notícies / Morella.

VIDAL, Raül i VIDAL, Jesús (2023), Forcall, esperanza hacia la libertad, Pajarita Roja, Castelló de la Plana

CENARRO, Ángela. (2002), “Matar, vigilar y delatar: La quiebra de la sociedad civil durante la guerra y la posguerra en España (1936-1948)”. Historia Social, 44, pp. 65-86.

VILLALTA, Alfonso M. (2022). Tragedia en tres actos: Los juicios sumarísimos del franquismo. CSIC, Madrid.