Més enllà d'un simple edifici que permet allotjar a una o més persones, l'habitatge és una propietat complexa i multifacética que inclou una varietat de mitjans i propòsits. L'habitatge proporciona orgull, una base per a la família, una identitat cultural i col·lectiva, una xarxa, suport social i seguretat per a les persones que viuen allí. També és una base per la qual els membres d'un col·lectiu estan arrelats en un territori i una comunitat, però també els permet protegir-se de la comunitat i el territori. Cada vegada més, diversos fenòmens afebleixen aquesta relació amb l'habitatge i els espais. La reubicació forçosa dels inquilins per a permetre als desenvolupadors transformar l'entorn construït, els creixents problemes de sanejament dels habitatges que contribueixen a l'exclusió social, l'augment creixent de la renda en absència de maneres adequades de regulació, i la discriminació que limita l'accés a l'habitatge per a certes categories d'individus són només alguns exemples. Les persones que pateixen aquests fenòmens, també els inquilins, enfronten processos de pèrdua dels seus espais de vida i veïnats. Les desigualtats que estan incrustades en aquests fenòmens tenen múltiples dimensions que poden interactuar entre si, ja siguen polítiques, espacials, econòmiques o fins i tot ambientals, i tenen impactes a nivell individual, familiar, social i territorial. Per tant, l'estudi de les desigualtats en l'habitatge és un punt d'entrada sociològic rellevant per a comprendre què caracteritza les experiències socials contemporànies, especialment les urbanes, però també la qüestió social, és a dir, com s’implementen relacions socials desiguals.

Renaud Goyer & Jean-Vincent Bergeron-Gaudin, coord. Àgora