Des de fa aproximadament seixanta anys, la provisió d’aliments a les ciutats, la manera en què la ciutadania adquireix els aliments o la forma en què es produeixen han canviat a poc a poc fins a prendre una forma que pràcticament no té cap similitud amb la tradicional. La industrialització i, amb aquesta, el model econòmic denominat capitalista, han provocat un canvi socioeconòmic radical que no ha deixat cap espai ni concepte sense transformar.

L’urbanisme desmesurat de les ciutats en constant creixement ha engolit el sòl agrícola que les circumdava i que en suposava la font d’aliments. La producció agrícola i ramadera s’ha industrialitzat del tot. El món rural continua buidant-se sense fi. Això ha comportat, en conseqüència, un gran nombre d’efectes secundaris no desitjats, d’externalitats que tenen resultats negatius que són insostenibles per a les persones, la societat, el territori i el planeta: pèrdua de biodiversitat, contaminació mediambiental, crisi climàtica, malalties cròniques relacionades amb l’alimentació, acaparament corporatiu del sistema productiu, aliments ultraprocessats, obesitat, etc. La població ha esdevingut consumidora d’aliments, la indústria busca beneficis econòmics amplis sense limitar l’ús de recursos, i l’Administració afavoreix lleis i acords que ens aboquen a models extractius insostenibles i insalubres.

En aquest número de la revista kult-ur us convidem a la reflexió i a l’anàlisi de la situació actual de la ciutat i la relació d’aquesta amb el món rural, amb la finalitat de trobar un sistema alimentari que facilite la preservació de la biodiversitat i la producció d’aliments d’una manera sostenible, no contaminant; en el qual la població que produeix aliments i la que els consumeix s’organitzen des de la justícia, l’equitat, el dret i la sobirania. En definitiva, busquem propostes i idees que corregisquen les diverses disfuncions, insostenibles, que han sorgit en el desenvolupament industrial del sistema alimentari.