La rehabilitació bioclimàtica de l’alqueria tradicional de l’Horta del Millars Nous elements per a un disseny agroecològic a la Plana de Castelló
Contenido principal del artículo
Resumen
L’alqueria tradicional de regadiu a l’Horta del Millars (Plana de Castelló) és un element central en l’organització de l’espai agrícola històricament regat amb les aigües del riu Millars. Les alqueries han sigut utilitzades com a vivenda temporal i/o auxiliar de les feines agrícoles i formen part del paisatge cultural que s’estén a banda i banda del riu gràcies al sistema de reg per gravetat. Aquestes vivendes rurals inclouen elements d’adaptació al clima i als recursos locals que es poden resseguir a través de les diferents tipologies constructives disseminades pel territori. Per altra banda, el paradigma de la Revolució Verda ha permès augmentar els rendiments productius i la rendibilitat econòmica de la citricultura a la Plana però alhora ha malmès el paisatge cultural tradicional a través de la fragmentació, l’abús dels biocides i del monocultiu . L’objecte d’anàlisi són tres alqueries que romanen en peu i que mostren elements de disseny sostenible i de connexió verda amb els sistemes naturals, com exemples del coneixement adaptatiu i cultural de gestió del territori.
Descargas
Detalles del artículo
Todos los contenidos de la revista kult-ur se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución Creative Commons Atribución-Compartir Igual 4.0 Internacional (CC BY-SA 4.0), salvo indicación contraria. Puede consultar aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. La indicación de la licencia de uso y distribución, CC BY-SA 4.0 debe constar expresamente de esta manera cuando sea necesario.
Los contenidos de kult-ur no pueden distribuirse o reproducirse con fines comerciales. La revista kult-ur se reserva el derecho de reproducción de artículos en papel, formato digital (pdf, epub, mobi, etc.), o ediciones HTML de kult-ur en el futuro. Los usuarios pueden realizar algunas copias impresas para su uso personal o con fines educativos o de investigación.
Citas
Altieri, Miguel Angel. 1991. ¿Por qué estudiar la agricultura tradicional?. CLADES, Agroecología y desarrollo, nº1; pp. 16-24.
Altieri, Miguel Angel. 1999. Agroecología. Bases científicas para una agricultura sustentable. Montevideo: Nordan Comunidad.
Guzman, Gloria Isabel. 2000. Introducción a la agroecología como desarrollo rural sustentable. Madrid: Mundi Prensa.
Gil-Delgado, José Angel, Carmen Vives-Ferrándiz y Audrey Tapiero. 2002. Tendencia decreciente de una población de gorrión común Passer domesticus, en los naranjales del este de España. Ardeola 49 (2), 195-209.
Pardo Gutiérrez, Rafael. 1984. Las aves del naranjal de la provincia de Castellón. Castellón: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón.
Hallmann, Caspar A., Martin Sorg, Eelke Jongejans, Henk Siepel, et al. 2017. More than 75 percent decline over 27 years in total flying insect biomass in protected areas. PLoS ONE 12 (10): e0185809. https://doi.org/10.1371/journal. pone.0185809
Wagner, David L., Eliza M. Gramesa, Matthew L. Foristerb, May R. Berenbaumc, and David Stopakd. 2021. Insect decline in the Anthropocene: Death by a thousand cuts. PNAS. Proceedings of the National Academy Science. https://www.pnas.org/doi/full/10.1073/pnas.2023989118
Seibold, Sebastian, Martin M. Gossner, Nadja K. Simons et al. 2019. Arthropod decline in grasslands and forests is associated with landscape-level drivers. Nature 574, 671-674. https://doi.org/10.1038/s41586-019-1684-3
Courtot, Roland. 1992. Campagnes et villes dans les huertas valenciennes. València: Alfons el Magnànim.
Obiol, Emilio M. 1985. L’aprofitament de l’aigua a l’horta del Millars. Castelló: Diputació Provincial de Castelló.
Ribés, Rafael. 1989. La naranja y Castellón. Castelló: Ajuntament de Castelló de la Plana.
Ribés, Rafael. 1998. El cànem i Castelló. Castelló: Ajuntament de Castelló de la Plana.
Badal, Francesca. 2008. Agroecologia per a un paisatge en extinció. Accions per la natura a l’Horta del Millars. Almassora: Onada.
Benedito, Josep et al. 2001. L’arquitectura rural tradicional a la ribera del Millars. Castelló: Diputació de Castelló.
Benedito, Josep et al. 2000. La arquitectura tradicional en el medio rural castellonense. Castelló: Ajuntament de Castelló.
Aparici, Joaquin. 1993. L’agricultura al terme de Borriana. Castelló: Publicacions de la Universitat Jaume I.
Benedito, Josep et al. 1998. L’arquitectura rural tradicional a Vila-real. Vila-real: Ajuntament de Vila-real.
Portela, J. 1994. Agriculture: is the art de la localité back? The role and function of indigenous jknowlegde in rural communities. Rural and farming systems analysis European perspectives: 269-279
Badal, F. 2007. Les alqueries de l’Horta del Millars. La rehabilitació bioclimática, una estrategia de desenvolupament rural sostenible. Castelló: Ajuntament de Castelló.
Maldonado, L. 2003. El concepto de arquitectura popular. En Ejemplos de Arquitectura bioclimàtica (1). Madrid: ETSAM (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid).
Neila, J.: Estrategias bioclimáticas para condiciones de verano (1). Madrid: ETSAM (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid).