La relació urbà rural és una relació històricament desigual. Malgrat l’esforç realitzat en el desenvolupament rural i de la millora creixent de les condicions de vida, als pobles la bretxa rural continua i és perfectament visible des de la condició de ciutadania. El despoblament no és sinó un símptoma de la falta de cohesió territorial i de desigualtat cívica. A vegades, xicotetes diferències són capaces de generar grans distàncies.

Aquest debat es fa especialment palès durant el segle XXI, en el qual la cascada de crisis —gran recessió global de 2009— i l’emergència sanitària —pandèmia mundial 2019— afecten de manera constant les nostres societats i contribueixen com a tals a ser un factor definitori de la ruralitat actual i del caràcter endèmic que adquireix la bretxa urbà-rural.