La epopeya dañada: patología familiar en As I Lay Dying

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

PDF (Español (España)) EPUB (Español (España))
Publicades: de maig 10, 2020
Paraules clau:
Faulkner, Bundren, familia, afecto, patología, disfuncional

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Violeta Garrido Sánchez
Universitat de Barcelona

Resum

El objetivo de este artículo es dilucidar mediante qué estrategias narrativas se construyen las relaciones familiares patológicas de una de las novelas más notables de William Faulkner, la cual resulta ser una expresión literaria representativa de la complejidad que adquieren las relaciones afectivas a partir de la modernidad, asunto que no ha perdido vigencia. Combinando una lectura narratológica y una lectura psicológica, el análisis aquí propuesto examina las motivaciones, problemáticas y contradicciones de los personajes de As I Lay Dying en relación al particular contexto histórico en el que están insertos, tan típico en Faulkner, marcado por la carencia, la represión y la imposición de roles sociales estrictos, algo que marca fuertemente su subjetividad. En última instancia, el artículo se cuestiona también en qué medida la disfuncionalidad emocional de la que estos hacen gala tiene un origen social que radica en la institución misma de la familia como estructura básica de socialización.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Garrido Sánchez, V. (2020). La epopeya dañada: patología familiar en As I Lay Dying. Cultura, Lenguaje Y Representación, 23, 83–95. Retrieved from https://www.e-revistes.uji.es/index.php/clr/article/view/4114
Número
Vol. 23 (2020)
Secció
ARTÍCULOS / ARTICLES

S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:

  1. a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
  2. b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada. 

Referències

Adorno, Theodor W. 1987. Minima moralia. Reflexiones desde la vida dañada. Madrid: Taurus.

Atkinson, Ted. 2006. Faulkner and the Great Depression: Aesthetics, Ideology, and Cultural Politics. Athens: University of Georgia Press.

Azevedo, Carlos. 2014. Do Modernismo em William Faulkner: As I Lay Dying. Estudos em homenagem a Margarida Llosa, 2006, 71-97.

Benveniste, Émile. 1999. “El aparato formal de la enunciación”, en Problemas de lingüística general, II (pp. 82-91). Madrid: Siglo XXI.

Bergman, Jill. 1996. ‘this was the answer to it’: Sexuality and Maternity in As I Lay Dying. Mississippi Quarterly, 49(3), 393–407.

Bollinger, Laurel. 2015. “Are is too many for one woman to foal”: Embodied Cognition in As I Lay Dying. Texas Studies in Literature and Language, 57(4), 433-463.

Butchart, Liam C. 2015. Death, Mourning and Human Selfishness: Faulkner's As I Lay Dying Through a Freudian Lens. PSYART: A Hyperlink Journal for the Psychological Study of the Arts. Available at http://psyartjournal.com/article/show/butchart-death_mourning_and_human_selfishness_fau. August 9, 2019.

Catchings, Libby. 2014. Elegy, Effigy: Alchemy and the Displacement of Lament in As I Lay Dying. The Faulkner Journal, 28(2), 25-38.

Clancier, Anne. 1973. Pschanalyse et critique littéraire. París: Privat.

Clarke, Deborah. 1994. Robbing the Mother. Women in Faulkner. Jackson: University Press of Mississippi.

Eagleton, Terry. 2011. Dulce violencia. La idea de lo trágico. Madrid: Trotta.

Faulkner, William. 1985. As I Lay Dying. Nueva York: Vintage International.

Foucault, Michel. 1992. El orden del discurso. Buenos Aires: Tusquets.

Fowler, Doreen. 1989. Matricide and Mother’s Revenge: As I Lay Dying. The Faulkner Journal, 4(1), 113-125.

Hannon, Charles. 2015. The Function of Function Words in William Faulkner’s As I Lay Dying. The Faulkner Journal, 29(1), 3-21.

Hewson, Marc. 2000. ‘My children were of me alone’: Maternal Influence in Faulkner’s As I Lay Dying. Mississippi Quarterly, 53(4), 551–67.

Irigaray, Luce. 1981. Le Corps-à-corps avec la mère. París: Pleine Lune.

Kovesdy, Joe. 2010. Dewey Dell in Faulkner’s AS I LAY DYING. The Explicator, 68(4), 261-263.

Lacan, Jacques. 1978. La familia. Barcelona: Editorial Argonauta.

Mauron, Charles. 1963. Des métaphores obsédantes au mythe personnel. París: Corti.

Palliser, Charles. 1986. Predestination and Freedom in As I Lay Dying. American Literature, 58 (4), 577-573.

Ross, Stephen M. 1979. “Voice” in Narrative Texts: The Example of As I Lay Dying. PMLA, 94 (2), 300-310.

Roudinesco, Elisabeth. 2004. La familia en desorden. Barcelona: Anagrama.

Sartre, Jean-Paul. 1947. “À propos de « Le bruit et la fureur »: La temporalité chez Faulkner” en Situations, I (pp. 65-75). París: Gallimard.

Southard, Marybeth. 2013. “Aint None Of Us Pure Crazy”: Queering Madness in As I Lay Dying. The Faulkner Journal, 27(1), 47-63.