No ho van atropellar, ho van assassinar: interaccions conflictives a Twitter al voltant de l'atribució de responsabilitat per abusos de drets humans a Xile
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
Aquest article se centra en l'anàlisi discursiva d'interaccions conflictives a Twitter sobre l'atribució de responsabilitat per abusos de drets humans. Aquesta investigació s'enfoca en un estudi de cas, és a dir, la mort d'un home després d'haver estat atropellat per Carabineros el 29 de gener de 2020, que va provocar interaccions conflictives a Twitter al voltant de la conceptualització de la responsabilitat. En conseqüència, el corpus està compost per piulades publicades per canals/programes televisius en aquest context, i les seves respostes. Per tal de comprendre com els usuaris reaccionen davant d'aquests tuits i interactuen per defensar el seu punt de vista i gestionar el conflicte, l'anàlisi es fixa en la responsabilitat i l'agentivitat, la representació dels actors socials i els mecanismes lingüístics utilitzats per atenuar o intensificar la responsabilitat. L'anàlisi mostra que els usuaris solen conceptualitzar la responsabilitat de diferents maneres, que recorren a intensificadors o atenuadors per aconseguir-ho i que aquests varien segons que reaccionen al titular oa la intervenció d'un altre usuari.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
Referències
Achugar, Mariana (1999). Construcción de la memoria: análisis de la confesión de un represor. Revista Iberoamericana de discurso y sociedad, 1(4), 7-33.
Achugar, Mariana (2007). Between remembering and forgetting: Uruguayan military discourse about human rights (1976-2004). Discourse & Society, 18(5), 521-547. https://doi.org/10.1177/09579265070796
Albelda, Marta y Briz, Antonio (2020). Atenuación e intensificación. En: Escandell Vidal, Victoria, Ahern, Aoife Kathleen y Amenós Pons, José (eds.), Pragmática. Akal.
Albelda, Marta, Briz, Antonio, Cestero, Ana M., Kotwica, Dorota, y Villalba, Cristina (2014). Ficha metodológica para el análisis pragmático de la atenuación en corpus discursivos del español. (ES.POR.ATENUACIÓN). Oralia 17, 7-62. https://doi.org/10.25115/oralia.v17i.7999
Ariño-Bizarro, Andrea (2023). Estudio psicolingüístico y tipológico de la causalidad en español. [Tesis doctoral, Universidad de Zaragoza]. Zaguan. https://zaguan
.unizar.es/record/126723
Ariño-Bizarro, Andrea e Ibarretxe-Antuñano, Iraide (2020). La intencionalidad de los eventos causales desde la perspectiva de la tipología semántica. En: López García, Fernando (ed). La involuntariedad en español. Peter Lang. https://www.researchgate.net/publication/345320584_La_intencionalidad_de_los_eventos_causales_desde_la_perspectiva_de_la_tipologia_semantica
Aulit, Laetitia (2021). La intensificación en controversias en línea en español. Estudios Románicos 30, 79-102. https://doi.org/10.6018/ER.471771
Aulit, Laetitia (2023). Atenuación e intensificación para posicionarse en contextos de controversia: estudio de interacciones digitales escritas y orales sobre tradiciones españolas. [Tesis doctoral no publicada]. UCLouvain. http://hdl.handle.net/2078.1/279273
Baeza Duffy, Patricia (2017). Construcción de memorias que compiten sobre el pasado chileno reciente por adultos que vivieron ese período en Chile o en el exilio. Discurso & Sociedad, 11(3), 433-457. http://www.dissoc.org/
ediciones/v11n03/DS11(3)Baeza
Berardi, Leda (2017). Violación de derechos humanos durante la dictadura cívico-militar de Pinochet y los gobiernos de la post dictadura en Chile. Discurso & Sociedad, 11(3), 458-484. http://www.dissoc.org/ediciones/v11n03/DS11(3)Berardi
Bohner, Gerd. (2001). Writing about rape: use of the passive voice and other distancing text features as an expression of perceived responsibility of the victim. British Journal of Social Psychology, 40, 515-529. https://doi.org/10.1348/
Cañizález, Andrés, y Millán, María Victoria Mier y Terran (2016). Análisis del discurso periodístico en Venezuela a propósito de presuntas violaciones a los derechos humanos durante las protestas de 2014. Comunicación: estudios venezolanos de comunicación, (175), 192-205. https://dialnet.unirioja.es/servlet/
articulo?codigo=6143581
Cestero Mancera, Ana y Albelda Marco, Marta (2020). Estudio de variación en el uso de atenuación I: Hacia una descripción de patrones dialectales y sociolectales de la atenuación en español. Revista Signos, 53(141), 935-961. http://dx.doi.org/
4067/S0718-09342020000300935
De Cock, Barbara y Michaud Maturana, Daniel (2014). La expresión de la agentividad en el Informe Rettig (Chile, 1991). RILI, 12(23), 123-140. http://hdl.handle.net/
1/151914
De Cock, Barbara y Michaud Maturana, Daniel (2018). Discursive construction of human rights violations: the case of the Chilean Rettig report. Text & Talk, 38(1), 1-21. https://doi.org/10.1515/text-2017-0028
De Cock, Barbara, Michaud Maturana, Daniel y Ruiz Zúñiga, Marcela Alejandra (2019). Un enfoque cognitivo del análisis del discurso: el caso de informes de Derechos Humanos en Chile. Revista Heterotópica, 1(1), 184-200. http://hdl.handle.net/
1/218812
Delancey, Scott (1984). Notes on agentivity and causation. Studies in Language, 8(2), 181-213. https://doi.org/10.1075/sl.8.2.05del
Fernández Carter, Catalina (2020). Los límites de la fuerza: Mitos y verdades sobre derechos humanos. La Pollera Ediciones.
Griffin, Gabriele (2013). Discourse analysis. En: Griffin, Gabriele (ed.), Research Methods for English Studies (93-112). Edinburgh University Press.
Henríquez, Karla y Pleyers, Geoffrey (comps.) (2023). Chile en movimientos. CLACSO. http://hdl.handle.net/2078.1/278520
Hopper, Paul J. y Thompson, Sandra A. (1980). Transitivity in grammar and discourse. Language, 56, 251-299. https://doi.org/10.2307/413757
Ibarretxe-Antuñano, Iraide (2011). Placement and removal events in Basque and Spanish. En: Kopecka, Anetta & Narasimham, Bhuvana (eds.). The events of ‘putting’ and ‘taking’. A cross-linguistic perspective. John Benjamins. https://doi.org/
1075/tsl.100.10ant
Oteíza, Teresa (2020). Language resources to negotiate official and alternative memories of human rights violations in Chilean history: A study of classroom interactions. Historical Encounters, 7(2), 26-49. https://doi.org/10.52289/hej7.200
Oteíza, Teresa y Pinto, Derrin (2008). Agency, responsibility and silence in the construction of contemporary history in Chile and Spain. Discourse & Society, 19(3), 333-358. https://doi.org/10.1177/095792650808
Pascual, Marina (2017). La violación a los derechos humanos en la Argentina: dinámica evaluativa de dos décadas de representación en medios. Discurso & Sociedad, 11(3), 388-413. http://www.dissoc.org/ediciones/v11n03/DS11(3)Pascual
Pierre, Emeline (2021). Agent-defocusing structures in Spanish, English and French. A contrastive corpus-based account of the interaction between different passive-like structures. [Tesis doctoral no publicada]. UCLouvain http://hdl.handle.net/
1/251366
Pizarro Pedraza, Andrea y De Cock, Barbara (2018). Taboo effects at the syntactic level: reducing agentivity as a euphemistic strategy. Pragmatics, 28(1), 113-138. https://doi.org/10.1075/prag.17001.piz
Reuters Institute. (2020). Digital News Report 2020 [en línea]. Disponible en: https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/sites/default/files/2020-06/DNR_2020
_FINAL.pdf
Scherman, Andrés y Rivera, Sebastian (2021). Social Media Use and Pathways to Protest Participation: Evidence From the 2019 Chilean Social Outburst. Social Media + Society, 7(4), 1-13. https://doi.org/10.1177/2056305121105970
Van Leeuwen, Theo. (1996). The representation of social actors. En: Caldas-Coulthard, Carmen Rosa & Coulthard Malcom (eds.), Texts and practices: Readings in Critical Discourse Analysis (32-69). Routledge. https://doi.org/10.4324/
Villalba Ibáñez, Cristina (2017). Actividades de imagen, atenuación e impersonalidad. Un estudio a partir de juicios orales españoles. Peter Lang. https://doi.org/
3726/b11601