Variació denominativa en la representació terminològica de la salut de la dona

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Miguel Angel Candel-Mora

Resum

El llenguatge mèdic es caracteritza per la seua veracitat, precisió i claredat (Navarro, 2009). Tanmateix, a causa de les diferents situacions i contextos comunicatius en què s'utilitza, és una de les llengües d'especialitat amb més variació terminològica (Bowker and Hawkins, 2006). Des del punt de vista del treball terminològic, en qualsevol de les seues aplicacions: planificació lingüística, normalització o traducció, els primers passos consisteixen a estructurar l'àrea temàtica i definir amb precisió el camp conceptual (Cabré, 2005; ISO, 2022; Wright, 1997), i la variació sol ser un obstacle durant aquesta etapa. Aquest article presenta els resultats d' un estudi per a l' elaboració de recursos terminològics sobre la salut de la dona a partir d'un corpus d'articles acadèmics especialitzats en anglès. Els resultats preliminars revelen una manca d'uniformitat en la identificació de les unitats lèxiques més representatives en relació amb els temes que afecten específicament la salut de la dona. Aquesta anàlisi ofereix una tipologia de la variació en el camp temàtic de la salut de la dona en revistes acadèmiques en anglès abans d' iniciar la delimitació del camp conceptual en espanyol i estandarditzar l'equivalència terminològica per tal de garantir una comunicació eficaç.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Candel-Mora, M. A. (2024). Variació denominativa en la representació terminològica de la salut de la dona. Cultura, Lenguaje Y Representación, 34, 131–150. https://doi.org/10.6035/clr.7888
Secció
ARTÍCULOS / ARTICLES

##plugins.generic.funding.fundingData##

Referències

Auger, Pierre and Rousseau, Louis-Jean (1987). Metodologia de la recerca terminológica. (M.T. Cabré, Trad.). Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Alarcón-Navío, Esperanza, López-Rodríguez, Clara Inés, and Tercedor-Sánchez, Maribel. (2016). Variation dénominative et familiarité en tant que source d’incertitude en traduction médicale. Meta, 61(1), 117-144. https://doi.org/10.7202/1036986ar

Alcaraz, Enrique (2000). El inglés profesional y académico. Alianza Editorial.

Arntz, Reiner and Picht, Heribert (1995). Introducción a la terminología. (A. de Irazazábal, M. J. Jiménez, E. Schwarz, y S. Yunquera, Trads.). Pirámide.

Bowker, Lynne, and Hawkins, Shane (2006). Variation in the organization of medical terms: Exploring some motivations for term choice. Terminology, 12, 79-110. https://doi.org/10.1075/term.12.1.05bow

Cabré, Teresa (1993). La terminología. Teoría, metodología, aplicaciones. (C. Tebé, Trad.). Antàrtida/Empúries.

Daille, Béatrice, Habert, Benoît, Jacquemin, Christian, and Royauté, Jean. (1996). Empirical observation of term variations and principles for their description. Terminology. International Journal of Theoretical and Applied Issues in Specialized Communication, 3(2), 197-257. https://doi.org/10.1075/term.3.2.02dai

Dubuc, Robert y Lauriston, Andy (1997). Terms and Contexts. In S. E. Wright and G. Budin (Eds.), Handbook of Terminology Management. (pp. 80-88) John Benjamins Publishing.

Freixa, Judit, and Montané March, M. Amor (2006). Variación denominativa y biunivocidad en el lenguaje de las matemáticas. Revista española de lingüística. 36: 189-215.

Freixa, Judit (2006). Causes of denominative variation in terminology: A typology proposal. Terminology, 12(1), 51 – 77. https://doi.org/10.1075/term.12.1.04fre

International Organization for Standardization. (2022). Terminology work — Principles and methods (ISO 704).

Lerat, Pierre (1997). Las lenguas especializadas. Ariel.

Navarro, Fernando (2009). La precisión del lenguaje en la redacción médica. Quaderns de la Fundació Dr. Antoni Esteve, 89-104.

Peters, Pam, Qian, Yan, and Ding, Jun. (2018). Translating medical terminology and bilingual terminography. Lexicography, 3(2), 99–113. https://doi.org/10.1007/s40607-018-0037-y

Picht, Heribert (1987). Terms and their LSP environment-LSP Phraseology. Meta, 32, 2, 149-155. https://doi.org/10.7202/003836ar

Resche, Catherine (2000). An Approach to Interface Terminology: The Example of Environmental Economics in English as a Foreign Language. Meta XLV 4, 628:645. https://doi.org/10.7202/003941ar

Sager, Juan Carlos (1990). A Practical Course in Terminology Processing. John Benjamins Publishing.

Tercedor-Sánchez, Maribel (2011). The cognitive dynamics of terminological variation. Terminology. 17(2), 181-197. https://doi.org/10.1075/term.17.2.01ter

TERMCAT. (1990). Metodologia del treball terminològic. Generalitat de Catalunya.

Wiese, Ingrid. (2018). Terminology Work in Different Domains: Medical Terminology. In John Humbley, Gerhard Budin, and Christer Laurén (Eds.), Languages for Special Purposes (pp. 522-534). De Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110228014-027

Wright, Sue Ellen (1997). Term selection: The initial phase of Terminology Management. In Sue Ellen Wright, and Gerard Budin. (Eds.), Handbook of terminology management. (pp. 13-24). John Benjamins Publishing.

Wright, Sue Ellen and Wright, Leland. (1997). Descriptive Terminology: Terminology Management for Technical Translation. In Sue Ellen Wright, and Gerard Budin. (Eds.), Handbook of terminology management (147-159). John Benjamins Publishing.

Wüster, Eugene (1998). Introducción a la teoría general de la terminología y a la lexicografía terminológica. Universidad Pompeu Fabra.