emoció en l'argumentació l'ús of pena com a estratègia de discurs persuasiu
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
L'estudi de pena i les seues variants formals permet il·lustrar com el contingut emotiu i subjectiu pot adoptar un valor argumentatiu i convertir-se en una eina més del discurs persuasiu. Amb una metodologia de Lingüística pragmàtica (Fuentes Rodríguez, 2017a[2000] i 2017b), aquest treball explica l'emoció en el nivell de l'oració i de la macrosintaxi, i permet relacionar l'estudi de la (descortesia) amb operacions d'imatge i de força argumentativa. Basant l'anàlisi en exemples presos del corpus digital MEsA i de documents de temàtica política del CREA i del CORPES XXI, aquesta investigació presenta patrons sintàctics de gran valor persuasiu en espanyol actual i il·lustra que pena no ha assolit el grau de gramaticalització com a operador discursiu de llàstima. A més, els resultats confirmen que el significat de pena pot ser explotat en estratègies discursives diverses: amb valor de disculpa, de rodalia interpersonal, d'empatia amb la desfeta aliena, com a operació d' autoimatge, com a reforç de la força argumentativa del discurs o com a atenuador i intensificador de la descortesia. Les conclusions permeten relacionar aquestes funcions amb els diferents tipus de discurs estudiats.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
Referències
Anscombre, Jean-Claude. 2001. «Le rôle du lexique dans la théorie des stéréotypes». Langages, 142: 57–76.
Anscombre, Jean-Claude. 2017. «Le que médiatif du français contemporain. Perspective diachronique et comparée». Revue romane, 53:2: 181–216.
Anscombre, Jean-Claude y Oswald Ducrot. 1983. L’argumentation dans la langue. Bruxelles: Mardaga.
Battaner Arias, Paz. 2001. Lema: diccionario de la lengua española. Barcelona: Spes.
Bravo, Diana. 2005. Estudios de la (des)cortesía en español. Categorías conceptuales y aplicaciones a corpora orales y escritos. Buenos Aires: Editorial Dunken.
Brenes Peña, Ester. 2014. «La imagen del político en los medios de comunicación. Identificación y análisis de las estrategias (des)corteses utilizadas en la entrevista televisiva no acomodaticia». Revista de filología, 32: 63-80.
Brown, Penelope y Stephen C. Levinson. 1978. «Universals in language use: Politeness phenomena». En Questions and politeness. Strategies in social interaction, ed. E. Goody (pp. 56–289). Cambridge: Cambridge University Press.
Brown, Penelope y Stephen C. Levinson. 1987. Politeness. Some Universals in Language Use. Cambridge: Cambridge University Press.
Díaz Pérez, Juan Carlos. 2014. «Creatividad léxica y descortesía en los medios de comunicación virtual». Revista de filología, 32: 81–97.
Flores, Marcela y Chantal Melis. 2010. «Emociones y valoraciones». En Adjetivos en discurso. Emociones, certezas, posibilidades y evidencias, ed. María José Rodríguez Espiñeira (pp. 31–59). Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela.
Flores Treviño, María Eugenia y José María Infante Bonfiglio. 2010. «Polifonía y descortesía en el debate político». En (Des)cortesía en español. Espacios teóricos y metodológicos para su estudio, eds. Franca Orletti y Laura Mariottini (pp. 537–556). Roma/Estocolmo: Universita Roma Tre/Programa EDICE.
Fuentes Rodríguez, Catalina. 2009a. «La argumentación en la lengua y la cortesía verbal
¿dos teorías distintas?». En Actas de la IX Jornadas de Lingüística (pp. 109–148). Cádiz: Universidad de Cádiz.
Fuentes Rodríguez, Catalina. 2009b. Diccionario de conectores y operadores del español. 2ª edición. Madrid: Arco/Libros.
Fuentes Rodríguez, Catalina. 2010a. La gramática de la cortesía en español/LE. Madrid: Arco/Libros.
Fuentes Rodríguez, Catalina. 2010b. «Ideología e Imagen: la ocultación en la prensa de la violencia social o lo políticamente correcto». Discurso y Sociedad, 4, 4: 853–892.
Fuentes Rodríguez, Catalina. 2012. «Subjetividad, argumentación y (des)cortesía». Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, 49: 49–92.
Fuentes Rodríguez, Catalina. 2013. «Argumentación, (des)cortesía y género en el discurso parlamentario». Tonos digital. Revista electrónica de estudios filológicos 25.
Fuentes Rodríguez, Catalina. 2014. «Salvados por la cortesía estratégica». Revista de filología, 32: 99–124.
Fuentes Rodríguez, Catalina. 2017a[2000]. Lingüística pragmática y análisis del discurso. 3ª edición. Madrid: Arco/Libros.
Fuentes Rodríguez, Catalina. 2017b. «Macrosintaxis y lingüística pragmática». Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, 71: 5–34.
Fuentes Rodríguez, Catalina. 2019a. «Marcos asertivos-limitadores argumentativos». En Lengua, cultura y discurso. Estudios ofrecidos al profesor Manuel Casado Velarde, eds. Ramón González Ruiz et al. (pp. 255–274). Pamplona: EUNSA.
Fuentes Rodríguez, Catalina. 2019b. «Combinaciones entre operadores escalares. El regulador escalar si cabe». Spanish in context, 16(2): 151–172.
Fuentes Rodríguez, Catalina. 2020a. «Contextos discursivos de la argumentación emotiva». En Emociones, argumentación y argumentos, ed. Cristián Santibáñez (pp. 153–180). Lima: Palestra.
Fuentes Rodríguez, Catalina. 2020b. «Usa la emoción». En Persuadir al votante. Estrategias de éxito, coord. Catalina Fuentes Rodríguez (pp. 57–64). Madrid: Arco/Libros.
Fuentes Rodríguez, Catalina. 2020c. «Operador/conector: un criterio para la sintaxis discursiva». En El discurso en su contexto de realización. Lingüística pragmática, argumentación y cortesía, ed. Catalina Fuentes Rodríguez (pp. 155–180). Colección Lingüística. Sevilla: Universidad de Sevilla.
Fuentes Rodríguez, Catalina, María Soledad Padilla Herrada, Víctor Pérez Béjar, An Vande Casteele y Gemma Rovira Gili. 2020. «Investigación y docencia de los marcadores discursivos en el aula de ELE». RILCE, 36.3, 967–993.
González Sanz, Marina. 2014. Tertulia política y (des)cortesía verbal. Tesis para optar al grado de doctora. Sevilla: Universidad de Sevilla. https://idus.us.es/xmlui/bitstream/handle/11441/24302/T.D._PROV23.pdf?sequence=1&isAllowed=y.
González Sanz, Marina. 2017. «Mecanismos de descortesía en la tertulia periodística de tema político». Cultura, lenguaje y representación, 18, 103–119.
Hernanz Carbó, María Lluïsa y Avel.lina Suñer Gratacós. 1999. «La predicación no copulativa. Las construcciones absolutas». En Gramática descriptiva del español, eds. Ignacio Bosque y Violeta Demonte (pp. 2525–2560). Madrid: Espasa Calpe.
Kaul de Marlangeon, Silvia. 2017. «Tipos de descortesía verbal y emociones en contextos de cultura hispanohablante». Pragmática sociocultural, 5, 1: 1–23.
Kaul de Marlangeon, Silvia y Ariel Cordisco. 2014. «La descortesía verbal en el contexto político ideológico de las redes sociales». Revista de filología, 32: 145–162.
Kienpointner, Manfred. 2008. «Cortesía, emociones y argumentación». En Cortesía y conversación: de lo escrito a lo oral, eds. Antonio Briz et al. (pp. 25–52). Valencia, Estocolmo: Universidad de Valencia, Programa EDICE.
Maldonado, Concepción (dir). 2012. Diccionario clave: diccionario de uso del español. 9ª edición. Madrid: SM.
Martín Zorraquino, María Antonia. 2001. «Marcadores del discurso y estrategias de cortesía verbal en español». En La lengua española y su enseñanza. Actas de las VI Jornadas sobre la enseñanza de la lengua española, eds. Juan Antonio Moya Corral y María Isabel Montoya Ramírez (pp. 55–74). Granada: Universidad de Granada.
Meléndez Quero, Carlos. 2019. «Hacia una pragmalingüística integral: el caso de por fin como recurso de (des)cortesía en el discurso digital y político». Pragmalingüística, 27: 212–232. http://dx.doi.org/10.25267/Pragmalinguistica.2019.i27.11.
Meléndez Quero, Carlos. 2020. «Actividades de imagen y estrategias de (des)cortesía en el discurso público en español a través de las partículas discursivas». En (Des)cortesía, actividades de imagen e identidad, coords. Marina González-Sanz, Catalina Fuentes Rodríguez y Ester Brenes Peña (pp. 129–143). Colección Lingüística, 63. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla.
Meléndez Quero, Carlos. 2022, en prensa a. «De construcciones a operadores discursivos: el caso de lástima». En El dinamismo del sistema lingüístico: operadores y construcciones del español, coords. Catalina Fuentes Rodríguez, María Soledad Padilla Herrada y Víctor Pérez Béjar. Colección Lingüística. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla.
Meléndez Quero, Carlos. 2022, en prensa b. «Macrosintaxis del discurso persuasivo: el recurso a las emociones a través de lástima como estrategia argumentativa en español actual». Boletín de Filología, LVII, 2: 111–139.
Moliner, María (2001[1996]). Diccionario de uso del español. 2 vols. Madrid: Gredos.
Padilla Herrada, María Soledad. 2015. «La argumentación política en Twitter». Discurso & Sociedad, 9(4): 419–444.
Portolés Lázaro, José. 2004. Pragmática para hispanistas. Madrid: Síntesis.
Proyecto MEsA. 2017. Corpus MEsA. http://grupo.us.es/grupoapl/otrosapartados.php?otro=10.
Real Academia Española. 2009. Nueva gramática de la lengua española. Madrid: Espasa.
Real Academia Española. 2013. Mapa de diccionarios. http://web.frl.es/ntllet.
Real Academia Española. 2014. Diccionario de la lengua española. 23ª edición, versión 23.3. Madrid: Espasa Calpe. https://dle.rae.es/.
Real Academia Española. 2022a. Banco de datos (CORPES XXI). Corpus del Español del Siglo XXI. http://www.rae.es.
Real Academia Española. 2022b. Banco de datos (CREA). Corpus de Referencia del Español Actual. http://www.rae.es.
Real Academia Española. 2022c. Nuevo Tesoro Lexicográfico de la Lengua Española. https://apps.rae.es/ntlle/SrvltGUILoginNtlle.
Santos Río, Luis. 2003. Diccionario de partículas. Salamanca: Luso Española de Ediciones.