La deconstrucció de la image de dones polítiques a Twitter

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Catalina Fuentes Rodríguez

Resum

El present treball consisteix en un estudi lingüístic-pragmàtic dels missatges de twitter de polítics espanyols, homes i dones, per descobrir com es construeix i deconstrueix la imatge d'un personatge públic a través dels comentaris dels ciutadans. S'hi recullen les valoracions sobre el polític i la seua gestió, i alhora, es projecten públicament afectant la imatge del candidat. Ens detenim en els vocatius emprats mostrant, des d'aquest enfocament integrat, no només la seua funció sintàctica i el seu valor bàsicament apel·latiu sinó també el seu comportament sociopragmàtic com a eina per definir la relació interactiva amb l'al·ludit i formar una identitat generalment negativa sobre el personatge públic. Els vocatius documentats recorren freqüentment a atacs ad hominem basats en la seua personalitat o en el rol que exerceixen. Són constants les acusacions de mentir, falsejar, robar o no complir amb les seues obligacions, a banda d'altres insults més personals. Les valoracions positives són menys freqüents. L'estudi contrasta els resultats segons el gènere de la persona a la qual es dirigeix el vocatiu.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Fuentes Rodríguez, C. (2023). La deconstrucció de la image de dones polítiques a Twitter. Cultura, Lenguaje Y Representación, 31, 31–52. https://doi.org/10.6035/clr.6801
Secció
ARTÍCULOS / ARTICLES

##plugins.generic.funding.fundingData##

Referències

Alonso-Cortés, Ángel. 1999. «Las construcciones exclamativas. La interjección y las expresiones vocativas». En Gramática descriptiva de la lengua española, eds. Ignacio Bosque y Violeta Demonte. Madrid: Espasa-Calpe, pp. 3993-4050.

Ashdowne, Richard. 2002. «The Vocative’s calling». En Oxford University working papers in linguistics, philology & phonetics, eds. Ina Hartmann y Andreas Willi. Oxford, UK: Oxford University Press, pp. 143–162.

Autor 2000, 2010, 2011, 2013, 2016,2017, 2019, 2022

Bañón, Antonio Mª. 1993. El vocativo: propuestas para su análisis lingüístico. Octaedro: Barcelona.

Berrendonner, Alain. 2002. «Morpho-syntaxe, pragma-syntaxe, et ambivalences sémantiques». En Macro-syntaxe et macro-sémantique, eds. Hanne Leth Andersen y Henning Nolke. Berna: Peter Lang, pp. 23-41.

Bertolotti, Virginia. 2017. «Formas de tratamiento con posesivo en el español». En La posesión en la lengua española, eds. Concepción Company et al. Madrid: CSIC, pp. 297-324.

Bravo, D. & A. Briz (eds.). 2014. Pragmática sociocultural: estudios sobre el discurso de cortesía en español. Ariel: Barcelona

Briz, Antonio. 2003. «La interacción entre jóvenes. Español coloquial, argot y lenguaje juvenil». En Lexicografía y Lexicología en Europa y América “Homenaje a Günther haensch”, eds. Milagros Aleza, Mª teresa Echenique, Elena M. Rojas y Reinhold Werner. Madrid: Gredos, pp. 141-154.

Brown, Penelope & Stephen C. Levinson. 1987. Politeness. Some Universals in Language Usage. Cambridge: Cambridge University Press.

Carricarburo, Norma. 1997. Las formas de tratamiento en el español actual. Madrid: Arco/Libros

De Latte, Fien y Renatha Enghels. 2021. «La variación lingüística del vocativo en el lenguaje juvenil madrileño», Revue Romane, 562 177-204 DOI: https://doi.org/10.1075/rro.18011.del

De Latte, Fien y Renatha Enghels. e.p. «La variación sociolingüística del vocativo en el español madrileño actual». En Repenser la variation linguistique: actes du Colloque DIA IV à Zurich, eds. Martin-Diaetrich Glessen, Johannes kabatec y Harald Völker. ÉliPhi, Strasbourg: EliPhi, pp. 233-248

Deulofeu, José. 2016. «La macrosyntaxe comme moyen de tracer la limite entre organisation grammaticale et organisation du discours». Modèles linguistiques, 74: 135-166: http://ml.revues.org/2040; DOI: 10.4000/ml.2040 .05-05-2015.

Ducrot, Oswald. 1995. «Les modificateurs déréalisants». Journal of Pragmatics, 24, 145-165.

Edeso Natalías, Verónica. 2005. «Usos discursivos del vocativo en español». Español actual: Revista de español vivo, 84: 123-142.

Espinal, Theresa. 1991. «The representation of disjunct constituents». Language 67. 726–762. https://www.jstor.org/stable/415075. DOI: https://doi.org/10.2307/415075

Espinal, Theresa.. 2013. «On the structure of vocatives». En Vocative! Addressing between system and performance, eds. Barbara Sonnenhauser y Patrizia Noel Aziz Hanna. Berlin: Mouton de Gruyter, pp. 109–132.

Fuentes Rodríguez, Catalina. [2000] 2017. Lingüística pragmática y análisis del discurso. Madrid: Arco/Libros.

Fuentes Rodríguez, Catalina. (2007). Sintaxis del enunciado. Los complementos periféricos. Madrid: Arco/Libros.

Fuentes Rodríguez, Catalina. (2010). «Ideología e Imagen: la ocultación en la prensa de la violencia social o lo políticamente correcto». Revista iberoamericana de discurso y sociedad, 4: 853–892.

Fuentes Rodríguez, Catalina. (2011). «Descortesía y violencia verbal: implicaciones lingüísticas y sociales». En Aproximaciones a la descortesía verbal en español, eds. Catalina Fuentes Rodríguez, Esperanza Alcaide Lara y Ester Brenes Peña. Bern: Peter Lang, 27–64.

Fuentes Rodríguez, Catalina. (2013). «Imagen social e identidad». En Imagen social y medios de comunicación ed. Catalina Fuentes Rodríguez. Madrid: Arco/Libros, 13–21.

Fuentes Rodríguez, Catalina. (2016). «La recuperación del discurso». En Estrategias argumentativas y discurso político, ed. Catalina Fuentes Rodríguez. Madrid: Arco/Libros, 109–161.

Fuentes Rodríguez, Catalina. (2017). «Macrosintaxis y lingüística pragmática». Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, 71: 5–34. DOI: 10.5209/CLAC.57301.

Fuentes Rodríguez, Catalina. (ed.) (2020). Persuadir al votante. Madrid: Arco/Libros.

Fuentes Rodríguez, Catalina. (2022a). «Discurso populista y redes sociales: el caso de España». En Populismos e suas linguagens, eds. María Aldina Marques et al. Ribeirão: EDIÇÕES HÚMUS/Centro de Estudos Humanísticos da Universidade do Minho, 13–42.

Fuentes Rodríguez, Catalina. (2022b). «La dimensión argumentativa del discurso». En Operadores argumentativos, ed. Catalina Fuentes Rodríguez. Madrid: Arco/Libros, 267–294.

Fuentes Rodríguez, Catalina y Ester Brenes Peña. 2014. «Apéndices apelativos en el lenguaje parlamentario andaluz: variación pragmática». Oralia, 17: 181–209.

Fuentes Rodríguez, Catalina. (ed.) (2022). Comunicación estratégica para el ejercicio del liderazgo femenino, Routledge.

Fuentes Rodríguez, Catalina y Mariela Andrade Maureira (2022 e.p.). «Weon, tío: apelativos, marcadores y variación». En O discurso digital: perspectivas

analíticas / El discurso digital: perspectivas analíticas, eds. Catalina Fuentes Rodríguez, María Elena Placencia, Diana Luz Pessoa de Barros y Lucia Teixeira.

Ebook Alfal.

Gallardo, Beatriz y Salvador Enguix. 2016. Pseudopolítica: el discurso político en las redes sociales. Valencia: Universitat de Valencia.

Goffman, Erving. 1967. Interaction ritual. Essays on face-to-face behavior. New York: Pantheon Books.

Haddad, Youssef A. 2020. «Vocatives as parenthetical adjuncts: Evidence from Arabic». Glossa: a journal of general linguistics, 5(1)132: 1–37. DOI: https://doi.org/10.5334/gjgl.1302

Heine, Bernd. 2013. «On discourse markers: Grammaticalization, pragmaticalization, or something else?». Linguistics, 51(6): 1205-1247.

Hernández Flores. 2013. «Actividad de imagen: caracterización y tipología en la interacción comunicativa», Soprag, 1(2): 175–198

Hill, Virginia. 2014. Vocatives: How syntax meets with pragmatics. Leiden/Boston: Brill. DOI: https://doi.org/10.1163/9789004261389

Hummel, Martin, Bettina Kluge y María Eugenia Vázquez Laslop (eds.). 2010. Formas y fórmulas de tratamiento en el mundo hispánico. México D.F./Graz: El Colegio de México, Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios / Karl-Franzens Universität.

Jørgensen, Annette M. 2008.: «Tío y tía como marcadores en el lenguaje juvenil de Madrid». En Actas del XXXVII Simposio Internacional de la Sociedad Española de Lingüística. SEL, eds. Inés Olza Moreno, Manuel Casado Valverde y Ramón González Ruiz. Pamplona: Universidad de Navarra, pp. 387-396.

Jørgensen, Annette M. . 2013. «Spanish teenage language and the COLA corpus». Bergen Language and Linguistics Studies, 3(1): 151-166.

Kleinknecht, Friederike. 2013. «Mexican güey – from vocative to discourse marker: a case of grammaticalization?». En Vocative! Addressing between system and performance, eds. Barbara Sonnenhauser y Patrizia Noel Aziz Hanna. Berlin: Mouton de Gruyter, pp. 235-268.

Mancera Rueda, Ana y Ana Pano Alamán. 2013. El discurso político en Twitter. Barcelona: Anthropos.

Ortega Olivares, José. 1986. «Aproximación al mecanismo de la conversación: Apéndices ‘justificativos’». Verba, 13: 269-289.

Placencia, María Elena y Catalina Autor. 2015. «Nominal address and rapport management in informal interactions among university students in Quito (Ecuador), Santiago (Chile) and Seville (Spain)». Multilingua, 34(4): 547-575.

Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española. 2009. Nueva Gramática de la Lengua Española. NGLE. Madrid: Espasa.

Rishøi Hedemann, Øyunn. 2010. «Las funciones conversacionales de chaval como marcador del discurso en el lenguaje juvenil madrileño». Dialogía: revista de lingüística, literatura y cultura, 5: 24-63.

Siebold, Kathrin y Juan Pablo Larreta Zulategui. 2017. «Un análisis contrastivo de los vocativos en español y en alemán». ZrP, 133(2): 530–548

Slocum, Poppy. 2016. The syntax of address. NY: Stony Brook University dissertation.

Sonnenhauser, Barbara y Patrizia Noel Aziz Hanna. 2013. «Introduction: Vocative!». En Vocative! Addressing between system and performance, eds. Barbara Sonnenhauser y Patrizia Noel Aziz Hanna. Berlin: Mouton de Gruyter, pp.1-24.

Stenström, Ann-Brita y Annette M. Jørgensen. 2008. «La función fática de los apelativos en la conversación juvenil de Madrid y Londres». En Actas del III Congreso EDICE. Valencia: Universidad de Valencia, pp. 1-14.

Yus, Francisco, 2011. Cyberpragmatics. Internet-Mediated Communication in Context. John Benjamins: Amsterdam y Philadelphia.

Zimmerman, Klaus. 2002. «La variedad juvenil y la interacción verbal entre jóvenes». En El lenguaje de los jóvenes, ed. Félix Rodríguez González. Barcelona: Ariel, pp. 17-26.

Zwicky, Arnold. 1974. «Hey, whatsyourname!». En Papers from the tenth regional meeting of the Chicago Linguistics Society, eds. Michael La Galy, Robert Fox y Anthony Bruck. Chicago: Chicago Linguistics Society, pp. 787–801.