La construcció del posicionament lector en una narrativa digital interactiva
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
En aquest article ens proposem fer una aportació a la caracterització de la multimodalitat dels textos digitals, específicament pel que fa a la comprensió de com funcionen les modalitats de representació en la construcció del posicionament lector en una narració digital interactiva. Presentem l'anàlisi del discurs multimodal dels significats construïts en una storyapp que té com a objectiu promoure el diàleg intercultural entre infants. L'anàlisi es recolza en les categories de la Lingüística Sistèmic-Funcional, la Semiòtica Social i l'anàlisi narratològica visual, se centra en la descripció de significats interpersonals representats en les modalitats verbal, visual i auditiva, i en les relacions intermodals significatives que estableixen entre sí. Els resultats revelen que la representació de significats interpersonals al text digital interactiu analitzat, en què destaca la promoció de sentiments positius d'acceptació cap a la cultura representada, constitueix un complex multimodal. La discussió de l'aplicació esmentada serveix, a més, com a il·lustració dels suposats centrals de la teoria de les multiliteracitats, i evidencia la necessitat d'una nova pedagogia en línia amb les característiques pròpies de la interacció entre el llenguatge i la tecnologia.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
##plugins.generic.funding.fundingData##
-
Fundação para a Ciência e a Tecnologia
##plugins.generic.funding.funderGrants## PTDC/CEDGEDG/ 0736/2021 -
Universidade do Minho
##plugins.generic.funding.funderGrants## UIDB/01661/2020 -
Fundação para a Ciência e a Tecnologia
##plugins.generic.funding.funderGrants## UIDP/01661/2020 -
Universidade do Minho
##plugins.generic.funding.funderGrants## UID/50009/2020
Referències
Al-Yaqout, Ghada y Maria Nikolajva. 2015. «Re-conceptualising picturebook theory in the digital age». Barnelitterært Forskningstidsskrift, 6. 10.3402/blft.v6.26971.
Bal, Mieke. 2017. Narratology. Introduction to the Theory of Narrative. 4th ed. London: University of Toronto Press.
Cope, Bill y Mary Kalantzis. 2009. «Multiliteracies: new literacies, new learning». Pedagogies, 4 (3): 164–195.
Council of Europe. 2008. White Paper on Intercultural Dialogue, Living Together as Equals in Dignity. 118th Ministerial Session. Strasbourg: Council of Europe Ministers of Foreign Affairs.
Hall, Stuart. 1999. «Thinking the diaspora home-thoughts from abroad». Small Axes, 6: 1–18.
Halliday, Michael. 2004. An Introduction to Functional Grammar. 3 ed. [revisada por C.N. Matthiesen]. London: Edward Arnold.
Kalantzis, Mary y Bill Cope. 2012. New learning. Elements of a science of education. 2ed, Cambridge University Press.
Kress, Günther. 2010. Multimodality. A Social Semiotic Approach to Contemporary Communication. New York: Routledge.
Kress, Günther y Theo van Leeuven. 2006. Reading Images. The Grammar of Visual Design. 2 ed., New York: Routledge.
Kucirkova, Natalia. 2017. Digital Personalization in Early Childhood: Impact on Childhood. London: Bloomsbury Publishing.
Low, Davis y Jessica Pandya. 2019. «Issues of validity, subjectivity, and reflexivity in multimodal literacy research and analysis». Journal of Language & Literacy Education, 15: 1–22.
Mar, Reymond y Keith Oatley. 2008. «The function of fiction is the abstraction and simulation of social experience». Perspectives on Psychological Science, 3: 173– 192.
Martin, J. R. y David Rose. 2007. Working with Discourse. Meaning Beyond Clause. London and New York: Bloomsbury.
Martin, J. R. y David Rose. 2009. Genre Relations. Mapping Culture. London: Equinox. New London Group. 1996. «A pedagogy of multiliteracies: Designing social futures». Harvard Educational Review: 60–92.
New London Group. 2000. «A pedagogy of multiliteracies». En Multiliteracies, eds. Bill Cope y Mary Kalantzis. London: Routledge.
Painter, Clare., J.R. Martin y Len Unsworth. 2012. Reading Visual Narratives: Image Analysis of Children’s Picture Books. Sheffield.
Pereira, Íris S. Pires y Campos, Ângela. 2014. «Turning Ideologies Inside Out: Developing Young Readers’ Empathy for Critical Voices in Narrative Fiction». Changing English, 21(4): 359–370. 10.1080/1358684X.2014.969003.
Pereira, Íris S. Pires. 2019. «Para uma pedagogia da leitura realizada on-line: para construir conhecimento». Texto Digital. 15(2): 28–56. 10.5007/1807- 9288.2019v15n2p28
Pereira, Íris S. Pires y Campos, Ângela. 2021. «Cibercultura na escola: evidências de hibridação no processo de construção de sentidos de textos digitais». En Ler e escrever na cibercultura. Concepções e práticas, eds. Revenche, L. y Dionísio M.L. São Paulo: Pontes.
Pereira, Íris S. Pires. 2022. «A multiliteracies approach to online reading to learn: a case study». Pedagogies: An International Journal, 17(2): 119–138. 10.1080/1554480X.2020.1826946
Pereira, Íris S. Pires, Gil, Maitê y Sylla, Cristina. 2022. «Para a construção da Teoria dos Multiletramentos. Dimensões ideacionais (e implicações pedagógicas) da multimodalidade textual numa StoryApp para crianças». Calidoscópio, 20(1): 65– 89. 10.4013/cld.2022.201.04
Serafini, Frank, Danielle Kachorsky y Earl Aguilera, 2016. «Picture books in the digital age». Reading Teacher, 69.
Sylla, Cristina, Gil, Maitê y Pereira, Íris S. Pires. 2022. «Untangling the complexity of designing tools to support tangible and digital intercultural story telling in troubled times: a case in point». Literacy, 56: 3–17. 10.1111/lit.12263.
United Nations General Assembly. 2015. «Transforming our world: the 2030 Agenda for Sustainable Development». A/RES/70/.
Unsworth, Len. 2006. «Towards a metalanguage for multiliteracies education: Describing the meaning-making resources of language-image interaction». English Teaching: Practice and Critique, 5: 55–76.
Unsworth, Len. 2014. «Point of view in picture books and animated film adaptations: Informing critical multimodal comprehension and composition pedagogy». En Critical Multimodal Studies of Popular Discourse, eds. E. Djonov y S, Zhao. New York: Routledge.
Volpi, Jorge. 2011. Leer la mente. El cerebro y el arte de la ficción. Madrid: Alfaguara. Yokota, Junko y William Teale. 2004. «Picture books and the digital world». Reading Teacher, 67: 577–585.