La representació de la mort en la poesia de Jacobo Regen

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

PDF (Español (España)) ePUB (Español (España))
Publicades: de maig 1, 2021
DOI: https://doi.org/10.6035/CLR.2021.25.9
Paraules clau:
poesia, mort, representació, su, subjecte cultural, anàlisi sociocrítica

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Martina Fittipaldi
Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, ide les Ciències Socials. Universitat Autònoma de Barcelona

Resum

L'estudi desenvolupat en aquestes pàgines es proposa dos objectius principals: d'una banda, analitzar quines són les representacions de la mort detectades en la poesia de l'escriptor argentí Jacobo Regen i, de l'altra, reconstruir i caracteritzar el subjecte cultural present en la producció poètica de aquest autor. Per a això, es realitza la selecció d'un corpus de poemes presents en els seus dos llibres més reconeguts, Canción del angel y otros poemas (1971) i El vendedor de tierra (1984), en els quals es pot rastrejar la idea de la mort en el nivell fenotextual dels poemes mitjançant aspectes fònics, semàntics i també visuográficos. Es parteix així d'estudis previs al voltant de l'anàlisi discursiva de textos poètics (Bossi, 2001; Guzmán, 2013, 1992; García, 2015; Verdugo 1982) i es fa servir com a mètode de recerca la perspectiva sociocrítica (Cros, 1997; 2011). Aquest tipus d'aproximació possibilita la troballa d'un subjecte cultural heterogeni, travessat per diverses ideologies que posen de manifest la presència de múltiples maneres de representació de la mort en la poesia de l'autor estudiat, entre les quals destaca la que anomenem «microsemiòtica del trànsit» que es va construint al llarg de la seva producció literària.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Fittipaldi, M. (2021). La representació de la mort en la poesia de Jacobo Regen. Cultura, Lenguaje Y Representación, 25, 155–167. https://doi.org/10.6035/CLR.2021.25.9
Número
Vol. 25 (2021)
Secció
ARTÍCULOS / ARTICLES

S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:

  1. a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
  2. b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada. 

Referències

Bajour, Cecilia. 2018. «Todo necesita del silencio». Revista Linternas y bosques. Literatura infantil y juvenil. Recuperado el día 18 de octubre de 2020, de https://linternasybosques.wordpress.com/2018/03/06/todo-necesita-del-silencio-cecilia-bajour-respiracion-cuerpo-y-pausa-en-la-poesia-infantil-contemporanea/
Bossi, Elena. 2001. Leer poesía, leer la muerte. Un ensayo sobre el lenguaje poético. Buenos Aires: Beatriz Viterbo Editora.
Cros, Edmond. 1997. El sujeto cultural: Sociocrítica y psicoanálisis. Buenos Aires: Editorial Corregidor.
—. 2011. «Towards a sociocritical theory of the text». Sociocriticism. Vol. XXVI, 1 y 2: 31–47.
Derrida, Jacques. 1998. «La Différance». En Márgenes de la filosofía. Madrid: Editorial Cátedra.
Real Academia Española. (2019). «Fugitiva» e «Inmemorial». En Diccionario de la lengua española. Recuperado el día 20 de octubre de 2020, de https://dle.rae.es/fugitivo
García, Griselda. 2015. «Entierro de muertos, nacimiento de lilas: La muerte en la poesía de T.S. Eliot». En Enrique Solinas (Comp.) Vendrá la muerte y tendrá tus ojos. Diez miradas diversas sobre poesía y muerte (pp. 37- 46). Buenos Aires: Editorial Ruinas Circulares.
Guzmán, Raquel. 2013. Poesía y sociedad. La lírica del NOA: 1960-1980. Salta: EunSa. Editorial de la Universidad Nacional de Salta.
—. 1992. «Regionalidad y textualidad» en 1991. Crítica literaria. Premio municipal de literatura «Luis José Tejeda». Córdoba: Editorial Emcor.
Leonardi Herrán, Teresa. 2019. «Umbroso mundo». Cátedra UNSa. Salta: Universidad Nacional de Salta. Recuperado el día 23 de octubre de 2020, http://literaturaargentinaunsa.blogspot.com/2019/01/umbroso-mundo.html
Palermo, Zulma. 1984. «III. Los arquetipos fundantes en la poesía de Jacobo Regen». En La región, el país. Ensayos sobre poesía salteña actual. Salta: Comisión Bicameral Examinadora de obras de autores salteños.
Pisos, Cecilia. 2019. «De rimar a mirar: apuntes sobre la emergencia de un género LIJ más inclusivo». En Adolfo Córdova (Ed.) Renovar el asombro. Un panorama de la poesía infantil y juvenil contemporánea en español (pp. 221-241). Cuenca: UCLM. Ediciones de la Universidad de Castilla La Mancha.
Regen, Jacobo (1962). Seis poemas. Córdoba: Burnichon Editor.
—.1964. Canción del ángel. Tucumán: Premio Ricardo Jaimes Freyre.
—.1971. Canción del ángel y otros poemas. Salta: Cooperativa Gráfica de Trabajo San Martín.
—. 1984. El vendedor de tierra. Salta: Dirección General de Cultura de la Provincia de Salta.
—. 1992. Poemas reunidos. Salta: Ediciones del Tobogán.
—. 1996. Antología poética. Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes.
—. 2013. Umbroso mundo. Keko Ferro y Silvia Katz (Eds.). Colección Memoria cultural. Salta: Fondo Editorial de la Secretaría de Cultura de la Provincia de Salta. 1ª edición, Buenos Aires, 1971.
Verdugo, Iber. 1982. Hacia el conocimiento del poema. Buenos Aires: Editorial Hachette.