El potencial de les oracions interrogatives per generar conflictivitat: aportacions des de l'anàlisi quantitativa
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
L'objectiu d'aquest treball és descriure com l'ús de les oracions interrogatives pot contribuir a generar emocions negatives i, en conseqüència, incrementar les possibilitats que es generi un conflicte o que aquest escali. Per això, aquest treball se centra en l'anàlisi quantitativa d'un corpus format a partir de l'enregistrament i la transcripció de sessions de teràpia de diferents parelles espanyoles. En concret, per a aquest estudi es van seleccionar tres sessions corresponents a tres moments de la teràpia de quatre parelles diferents. Això suposa lanàlisi de 12 teràpies i, aproximadament, 900 minuts de gravació. Una vegada identificades les oracions interrogatives realitzades per la parella, es descriuen i quantifiquen per respondre a les qüestions següents: quina és la intencionalitat subjacent a l'ús que van fer les parelles en aquestes situacions? Hi ha variació entre els usos realitzats per les diferents parelles?, els usos varien de forma regular a mesura que avança la teràpia? i hi ha una correspondència entre l'ús pragmàtic d'aquestes oracions i el tipus d'oracions interrogatives utilitzades a cada cas? L'anàlisi mostra una diversitat d'usos segons les parelles, però també detecta una utilització minoritària de les oracions interrogatives per a la petició d'informació desconeguda i, per contra, el predomini dels usos mitjançant els quals el parlant intentarà fer prevaler el seu posicionament , encara que mitjançant la mitigació que permet un enunciat obert. Finalment, l'anàlisi també mostra una correlació forta entre l'ús pragmàtic de les oracions interrogatives i la seua forma.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
##plugins.generic.funding.fundingData##
-
Ministerio de Ciencia e Innovación
##plugins.generic.funding.funderGrants## PID2020-114805GB-100 -
Ministerio de Ciencia e Innovación
##plugins.generic.funding.funderGrants## MCIN/AEI /10.13039/501100011033
Referències
Albelda-Marco, Marta (2022). Rhetorical questions as reproaching devices. Journal of Language Aggression and Conflict. https://doi.org/10.1075/jlac.00077.alb
Blanco Salgueiro, Antonio (2008). Cómo hacer cosas malas con palabras: actos ilocucionarios hostiles y los fundamentos de la teoría de los actos de habla. Crítica, 40 (118), 3-27. https://doi.org/10.22201/iifs.18704905e.2008.1017
Blas Arroyo, José Luis (2010). La función de las preguntas en un discurso agonal: el debate electoral cara a cara. Discurso & Sociedad, 4.4, 675-705.
Bolinger, Dwight (1957). Interrogative Structures of American English: The Direct Question, Publication of the American Dialect Society, 28. University of Alabama Press.
Brenes Peña, Ester (2011). Actos de habla disentivos: identificación y análisis. Ediciones Alfar S.A
Briz Gómez, Antonio (e.p.): Para el análisis de conversaciones de conflicto de pareja.
Briz Gómez, Antonio, Pons, Salvador, & Portolés, José (coords.) (2008). Diccionario de partículas discursivas del español. En línea, www.dpde.es.
Brown, Penelope & Levinson, Stephen C. (1978/ 1987). Politeness: Some universals in language usage (Vol. 4). Cambridge University Press.
Burguera Serra, Joan G. (2009). Gramática y pragmática de la interrogación retórica en español. Una aplicación al debate parlamentario. Universitat de Barcelona.
Clancy, Bryan (2018). Conflict in corpora: Investigating family conflict sequences using a corpus pragmatic approach. Journal of Language Aggression and Conflict, 6 (2), 228-248. https://doi.org/10.1075/jlac.00011.cla
Chen, Guo-Ming (2011). An introduction to key concepts in understanding the Chinese: Harmony as the foundation of Chinese communication. China Media Research, 7(4), 1-12.
Cuenca, M.ª José (1996). Aproximació sintàctico-pragmàtica a les «questions-tags» en català. En A. Schönberger & T. D. Stegmann (eds.), Actes del desè Col• loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (pp. 397-408). Frankfurt-am-Main, (Vol. 3).
Cuenca, M.ª José & Castellà, Josep M.ª (1995). Una caracterització cognitiva de les preguntes confirmatòries («question tags»). Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 18, 65-84. https://raco.cat/index.php/Caplletra/article/view/299055.
Escandell Vidal, Victoria (1999). Los enunciados interrogativos. Aspectos semánticos y pragmáticos. En I. Bosque & V. Demonte (Eds.), Gramática descriptiva de la lengua española (pp. 3929–3992). Espasa.
Freed, Alice (1994). The form and function of questions in informal dyadic conversation. Journal of pragmatics, 21(6), 621-644. https://doi.org/10.1016/0378-2166(94)90101-5
Grice, Herbert Paul (1975). Logic and conversation. Speech acts (pp. 41-58). Brill. https://doi.org/10.1163/9789004368811_003
Grice, Herbert Paul (1978). Further notes on logic and conversation. Pragmatics (pp. 113-127). Brill. https://doi.org/10.1163/9789004368873_006
Grimshaw, Allen (ed.) (1990). Conflict Talk: Sociolinguistic Investigations of Arguments in Conversations. Cambridge University Press.
Gruber, Helmut (1998). Disagreeing: Structure and sequential placement of disagreements in conflicts phase of talk. Text, 18(4), 467-503.
Gruber, Helmut (2001). Questions and strategic orientation in verbal conflict sequences. Journal of Pragmatics, 33(12), 1815-1857. https://doi.org/10.1016/S0378-2166(00)00083-7
Gu, Yueguo (1990). Politeness Phenomena in Modern Chinese. Journal of Pragmatics, 14, 237‐257. https://doi.org/10.1016/0378-2166(90)90082-O
Haverkate, Henk (2006). Aspectos pragmalingüísticos de la interrogación en español con atención especial a las secuencias de preguntas. Cultura, lenguaje y representación: revista de estudios culturales, 27-40.
Heritage, John (2002). The Limits of Questioning: Negative Interrogatives and Hostile Question Content. Journal of Pragmatics, 34 (10–11), 1427–1446. https://doi.org/10.1016/S0378-2166(02)00072-3
Hidalgo, Antonio & Briz Gómez, Antonio (2023). Partículas discursivas y prosodia: Los marcadores de control de contacto ¿sabes? y ¿entiendes? Spanish in Context. https://doi.org/10.1075/sic.21027.hid
Hymes, Dell (1972). Models of the Interaction of Language and Social Life. En J. Gumperz & D. Hymes (eds.): Directions in Sociolinguistics: The Ethnography of Communication (pp. 35–71). Holts Rinehart & Winston.
Jeffries, L. & O’Driscoll, J. (2019). Introduction. En M. B. Evans, L. Jeffries & J. O’Driscoll (eds.): The Routledge handbook of language in conflict (1-9). Routledge.
Koshik, Irene (2005). Beyond rhetorical questions: Assertive questions in everyday interaction. John Benjamins Publishing.
Lakoff, George & Johnson, Mark (1995 [1986]). Metáforas de la vida cotidiana. Cátedra. 2ª ed.
Lakoff, Robin (1973). The logic of politeness: Or, minding your p’s and q’s. En Proceedings from the Annual Meeting of the Chicago Linguistic Society (Vol. 9, No. 1, pp. 292-305). Chicago Linguistic Society.
Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. https://www.boe.es/eli/es/lo/2020/12/29/3
Longobardi, Sara (2021). Funciones de la oración interrogativa directa en los textos orales de las series de televisión españolas. Cuadernos AISPI, 18(2), 97-124. https://doi.org/10.14672/2.2021.1870
Muntigl, Peter & Turnbull, William (1998). Conversational structure and facework in arguing. Journal of Pragmatics, 29, 3, 225-256. https://doi.org/10.1016/S0378-2166(97)00048-9
Pan, Yuling (2000). Politeness in Chinese Face‐to‐Face Interaction. Elsevier.
Querol-Bataller, María (2023). Construcciones interrogativas en las sesiones de terapia: una herramienta para la (des)escalada del conflicto. Anuario de Estudios Filológicos, 46, 279-301. https://doi.org/10.17398/2660-7301.46.279
Raymond, Geoffrey (2003). Grammar and social organization: Yes/no interrogatives and the structure of responding. American sociological review, 939-967. https://doi.org/10.2307/1519752
Sanmartín-Sáez, Julia & Albelda-Marco-Marco, Marta (2023). La interpretación del discurso reproducido como fuente de conflicto en conversaciones familiares. Rilce. Revista De Filología Hispánica, 39(2), 742-771. https://doi.org/
15581/008.39.2.742-71
Schiffrin, Deborah (1984). Jewish Argument as Sociability. Language in Society, 13 (3), 311-335. https://doi.org/10.1017/S0047404500010526
Schmidt-Radefeldt, Jürgen (1977). On so-called ‘rhetorical’ questions. Journal of pragmatics, 1(4), 375-392. https://doi.org/10.1016/0378-2166(77)90029-7
Sifianou, Maria (2019). Conflict, disagreement and (im) politeness. En M. Evans, L. Lesley Jeffries, & J. O’Driscoll (eds.), The Routledge handbook of language in conflict (pp. 176-195). Routledge.
Spencer-Oatey, Helen (2008). Culturally Speaking. Culture, Communication and Politeness. Continuum, 2ª ed.
Steensig, Jakob, & Drew, Paul (eds.) (2008). Questioning and affiliation/disaffiliation in interaction. Discourse Studies, 10(1), 5–15. http://www.jstor.org/
stable/24049337
Steensig, Jakob, & Larsen, Tine (2008). Affiliative and disaffiliative uses of you say x questions. Discourse Studies, 10(1), 113-133. https://doi.org/10.1177/
Stivers, Tanya, Mondada, Lorenza, & Steensig, Jakob (2011). Knowledge, morality and affiliation in social interaction. En The morality of knowledge in conversation (pp. 3-24). Cambridge University Press.
Stivers, Tine (2008). Stance, Alignment, and Affiliation During Storytelling: When Nodding Is a Token of Affiliation. Research on Language and Social Interaction, 41(1), 31-57. https://doi.org/10.1080/08351810701691123
Stivers, Tine (2008). Stance, Alignment, and Affiliation During Storytelling: When Nodding Is a Token of Affiliation. Research on Language and Social Interaction, 41(1), 31-57. https://doi.org/10.1080/08351810701691123
Uclés Ramada, Gloria (2020). Las funciones interactivas del marcador español ‘¿no?’ Las fronteras entre la atenuación y la protección de la imagen. Revista Signos. Estudios de Lingüística, 53 (104), 790-814. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-09342020000300790.
Wu, Yaxin y Zhou, Xiali (2020). Addressing information discrepancies in conversation: bú shì…ma? interrogatives as account solicitations in Mandarin Chinese. Journal of Pragmatics, 162, 45-61. https://doi.org/10.1016/
j.pragma.2020.03.005