Expressió i gestió de diferències d'opinió en grups de focus en línia: usos i efectes de l'atenuació i la intensificació
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
Aquesta investigació analitza les estratègies d'atenuació i intensificació emprades en l'expressió i la gestió de diferències d'opinió en dos grups de focus digitals organitzats sobre les festes controvertides de Moros i Cristians entre participants procedents d'una localitat festera. Basant-nos en la teoria pragma-dialèctica (van Eemeren, 2018), s'estudien les expressions i les gestions de les diferències d'opinió a partir del concepte de discussió crítica i s'analitzen les estratègies d'atenuació i intensificació emprades en cada etapa de la seva resolució, amb base en una metodologia pròpia adaptada d'Albelda Marco et al. (2014). Atès que l'atenuació és una estratègia retòrico-pragmàtica originada per necessitats de protecció de la imatge i la intensificació una estratègia argumentativa de reforç del contingut proposicional o de la intenció comunicativa (Albelda Marco i Briz Gómez, 2020), se'n ressalten els efectes argumentatius i socials produïts per les estratègies emprades i el seu impacte en la suavització o agreujament del desacord. Els resultats mostren diferències en l'ús i els efectes generats per l'atenuació i la intensificació entre els dos grups analitzats a cada etapa de la discussió crítica. Tanmateix, l'adequació d'aquests efectes a la situació comunicativa i la intenció del parlant permet suavitzar el possible caràcter conflictiu generat per l'expressió d'una diferència d'opinió, i així mantenir un bon clima interactiu i una bona relació interpersonal entre els participants.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
##plugins.generic.funding.fundingData##
Referències
Albelda Marco, Marta (2005). La intensificación en el español coloquial. Tesis doctoral, Universitat de València, València.
Albelda Marco, Marta (2016). Sobre la incidencia de la imagen en la atenuación pragmática. Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana, 14 (1 (27)), 19-32. https://doi.org/10.31819/rili-2016-142703
Albelda Marco, Marta y Antonio Briz Gómez (2020). Atenuación e intensificación. En M. V. Escandell Vidal, A. K. Ahern, & J. Amenós Pons (Eds.), Pragmática (pp. 567-590). AKAL.
Albelda Marco, Marta, Briz Gómez, Antonio, Cestero Mancera, Ana María, Kotwica, Dorota y Cristina Villalba Ibáñez (2014). Ficha metodológica para el análisis pragmático de la atenuación en corpus discursivos del español. (ES.POR.ATENUACIÓN). Oralia, 17, 7-62.
Aulit, Laetitia (2023). Atenuación e intensificación para posicionarse en contextos de controversia. Estudio de interacciones digitales escritas y orales sobre tradiciones españolas. Université catholique de Louvain.
Bachy, Sylviane, Dister, Anne, Francard, Michel, Geron, Geneviève, Giroul, Vincent, Hambye, Philippe, Simon, Anne-Catherine, y Régine Wilmet (2009). Conventions de transcription régissant les corpus de la banque de données VALIBEL. Université catholique de Louvain.
Bravo, Diana (1996). La risa en el regateo: Estudio sobre el estilo comunicativo de negaciadores españoles y suecos. Stockholms universitet.
Briz Gómez, Antonio (1998). El español coloquial en la conversación. Esbozo de pragmagramática. Ariel.
Briz Gómez, Antonio (2003). La estrategia atenuadora en la conversación cotidiana española. En D. Bravo (Ed.), Actas del Primer Coloquio del Programa EDICE «La perspectiva no etnocentrista de la cortesía: Identidad sociocultural de las comunidades hispanohablantes» (pp. 17-46). Stockholm University.
Briz Gómez, Antonio (2017a). Otra vez sobre las funciones de la intensificación en la conversación coloquial. Boletín de Filología, 52(2), 37-58. http://dx.doi.org/
4067/S0718-93032017000200037
Briz Gómez, Antonio (2017b). Una propuesta funcional para el análisis de la estrategia pragmática intensificadora en la conversación coloquial. En M. Albelda Marco & W. Mihatsch (Eds.), Atenuación e intensificación en géneros discursivos (pp. 43-67). Iberoamericana/Vervuert.
Cáceres Valderrama, Milena (Ed.). (2021). La Fiesta de Moros y Cristianos en el mundo: Vol. II. Pontifica Universidad Católica del Perú/Instituto Riva-Agüero. http://ira.pucp.edu.pe/publicaciones/
Caffi, Claudia (2007). Mitigation. Elsevier.
Centre de recherche Spiral. (s. f.). Le Focus Group. Recuperado 27 de enero de 2023, de https://www.spiral.uliege.be/cms/c_5216991/fr/spiral-le-focus-group
Ferrer, María Cristina y Carmen Sánchez Lanza (2005). Disenso, persuasión y cortesía. Multifuncionalidad de estrategias conversacionales en el discurso de la argumentación. En D. Bravo (Ed.), Estudios de la (des)cortesía en español. Categorías conceptuales y aplicaciones a corpora orales y escritos (pp. 145-161). Dunken.
Fraser, Bruce (1980). Conversational mitigation. Journal of Pragmatics, 4, 341-350. https://doi.org/10.1016/0378-2166(80)90029-6
Fuentes Rodríguez, Catalina (2009). Diccionario de conectores y operadores del español. Arco/Libros.
Holmlander, Disa (2011). Estrategias de atenuación en español L1 y L2: Estudio contrastivo en hablantes españoles y suecos. Tesis doctoral, Lunds universitet, Lund.
Meyer-Hermann, Reinhard (1988). Atenuación e intensificación (análisis pragmático de sus formas y funciones en español hablado). Anuario de Estudios Filológicos, XI, 275-290.
Morgan, David (2019). Basic and advanced focus groups. Sage.
Schneider, Stefan (2013). La atenuación gramatical y léxica. Oralia, 16, 335-356. http://dx.doi.org/10.25115/oralia.v16i1.8048
Schneider, Sid J., Kerwin, Jeffrey, Frechtling, Joy y Benjamin A. Vivari (2002). Characteristics of the Discussion in Online and Face-to-Face Focus Groups. Social Science Computer Review, 20(1), 31-42. https://doi.org/
1177/089443930202000104
Slocum, Nikki, Elliott, Janice, Heesterbeek, Sara, Füzfa, Aurore y Fondation Roi Baudoin. (2006). Méthodes participatives: Un guide pour l’utilisateur. Fondation Roi Baudouin. Bruxelles. https://opac.kbr.be/Library/doc/
SYRACUSE/10156406/methodes-participatives-un-guide-pour-l-utilisateur
van Eemeren, Frans H. (2018). Argumentation Theory: A Pragma-Dialectical Perspective. Springer International Publishing.
van Eemeren, Frans H., Garssen, Bart, Krabbe, Erik C. W., Henkemans, A. Francisca Snoeck, Verheij, Bart y Jean H.M. Wagemans (2014). The Pragma-Dialectical Theory of Argumentation. En F. H. van Eemeren, B. Garssen, E. C. W. Krabbe, A. F. Snoeck Henkemans, B. Verheij, & J. H. M. Wagemans (Eds.), Handbook of Argumentation Theory (pp. 517-613). Springer Netherlands. https://doi.org/
1007/978-90-481-9473-5_10
van Eemeren, Frans H., Grootendorst, Rob y Francisca Snoeck Henkemans (1996). Fundamentals of Argumentation Theory: A Handbook of Historical Backgrounds and Contemporary Developments. Lawrence Erlbaum Associates.