Estratègies de llenguatge no sexista en programes electorals (2023)

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

PDF ePUB
Publicades: de maig 15, 2024
DOI: https://doi.org/10.6035/clr.7728
Paraules clau:
gènere, llenguatge no sexista, programa electoral, polarització ideològica, desdoblaments, masculí genèric, gènere

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

M.ª Josep Cuenca Ordinyana
Universitat de València
https://orcid.org/0000-0001-8606-7131

Resum

En aquest article, analitzem l’ús d’estratègies de llenguatge no sexista en programes electorals presentats a les eleccions generals espanyoles de juliol de 2023 per determinar com es correlacionen amb la ideologia política i fins a quin punt contribueixen a manifestar polarització ideològica. Analitzem els programes de tres partits d’esquerra (Sumar, PSOE, ERC) i tres de dreta (PP, Vox, Junts), dels quals dos són d’àmbit català (ERC, Junts). Comparem els resultats amb anàlisis prèvies de debat parlamentari. L’anàlisi quantitativa i qualitativa dels programes mostra que l’ús de marques de visibilització de les dones s’ha consolidat com un emblema de la ideologia d’esquerres, cosa que produeix un increment de freqüència d’ús, en detriment del masculí genèric. Entre els mecanismes de llenguatge no sexista, perden terreny els desdoblaments i s’incrementen col·lectius, genèrics i epicens, usats sovint de manera forçada o fins i tot incorrecta gramaticalment.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Cuenca Ordinyana, M. J. (2024). Estratègies de llenguatge no sexista en programes electorals (2023). Cultura, Lenguaje Y Representación, 33, 97–118. https://doi.org/10.6035/clr.7728
Número
Vol. 33 (2024)
Secció
ARTÍCULOS / ARTICLES

S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:

  1. a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
  2. b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada. 

##plugins.generic.funding.fundingData##

Referències

Briz, Antonio et al. (2011). Guía de comunicación no sexista. Instituto Cervantes / Aguilar.

Cuenca, M. Josep (2020). El lenguaje no sexista: más allá del debate. Discurso y sociedad, 14(2): 227–263.

Cuenca, M. Josep, Albelda, Marta i Mercedes Quilis (2011). Guia d’ús per a un llenguatge igualitari valencià. Universitat de València / Tecnolingüística, S.L. http://www.uv.es/igualtat/GUIA/GUIA_VAL

Fuentes Rodríguez, Catalina (2013). Argumentación, (des)cortesía y género en el discurso parlamentario. Tonos digital, 25. http://www.tonosdigital.es/ojs/index.php/tonos/article/view/984/632

Guerrero Salazar, Susana (2020). El debate social en torno al lenguaje no sexista en la lengua española. IgualdadES, 2: 201–221. https://doi.org/10.18042/cepc/IgdES.2.07

Junyent, Carme (Ed.) (2021). Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou. Eumo .

López Serena, Araceli (2011). Usos lingüísticos sexistas y medios de comunicación. En torno al denostado masculino genérico. En Rosalba Mancinas Chávez (Coord.), La mujer en el espejo mediático: II (pp. 92–112). Asociación Universitaria Comunicación y Cultura.

Martínez Linares, Mª Antonia (2022). Sobre los dobletes de género y cuestiones gramaticales conexas. Círculo de lingüística aplicada a la comunicación, 89: 71–88.

Moreno Benítez, Damián (2012). ‘Los alcaldes y alcaldesas’: referencia a personas y género en el lenguaje parlamentario andaluz. Discurso i Sociedad, 6(1): 216–233.

Porto Requejo, Mª Dolores (2023). Polarización en periódicos españoles: significado y contextos de uso. Cultura, Lenguaje y Representación, XXX: 223–242.

Quilis, Mercedes; Albelda, Marta i Cuenca, M. Josep (2011). Guía de uso para un lenguaje igualitario. español. València: Universitat de València/Tecnolingüística, S.L. http://www.uv.es/igualtat/GUIA/GUIA_CAS

RAE/Bosque, Ignacio (2012). Sexismo lingüístico y visibilidad de la mujer. http://www.rae.es/sites/default/files/Sexismo_linguistico_y_visibilidad_de_la_mujer_0.pdf.

RAE (2022). Informe de la Real Academia Española sobre el lenguaje inclusivo y cuestiones conexas. https://www.rae.es/sites/default/files/Informe_lenguaje_inclusivo.pdf

Van Dijk, Teun A. (2006). Discourse, context and cognition. Discourse Studies, 8(1): 159–177.

Vellón Lahoz, Javier i Saura Manzanares, Alba (2023). ‘Empresarios/ trabajadores y trabajadoras’. El lenguaje inclusivo en el debate político: estrategias lingüísticas e ideológicas. Oralia 26 (1): 179–204.