Rizomes, lianes i algú que ho somia tot

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

PDF (Español (España))
Publicades: de juny 13, 2022
Paraules clau:
Rizomas, lianas, sueño

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Mariona Villanueva
Artista e investigadora interdisciplinaria

Resum

Llàpis de color i grafit sobre paper, 2021

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Villanueva, M. (2022). Rizomes, lianes i algú que ho somia tot. Asparkía. Investigació Feminista, (40), 384. Retrieved from https://www.e-revistes.uji.es/index.php/asparkia/article/view/6675
Número
No 40 (2022): Xarxes AMB Génere
Secció
Il·lustracions
Biografia de l'autor/a

Mariona Villanueva, Artista e investigadora interdisciplinaria

ig: @manairona Barcelona, 1997. Artista i investigadora interdisciplinària. Amb una formació majoritàriament autodidacta en l’àmbit artístic, els meus dibuixos neixen de la pàgina en blanc, sense voler omplir-la ni atrapar cap fragment de món. M’inspiren els moviments sutils de la naturalesa, fora, dins meu i en les altres persones. Cada obra és com una improvisació; una respiració per sempre canviant, per sempre inexistent. Com a investigadora en el camp de les humanitats, exploro l’ús de metàfores visuals en la literatura a l’hora de construir imaginaris vinculats a la noció del límit i connectats a l’experiència del trauma col·lectiu o personal. M’interessa com es transmuten els llenguatges, de la paraula a la imatge i vice versa, una idea també latent en la meva obra artística i que, des de la recerca acadèmica, abasto a través de reflexions sobre el multiculturalisme, la fluidesa de les identitats i les subjectivitats marginals. Des de l’art, intento apropar-me a la intangibilitat de l’expressió. Parteixo d’allò més primari - el paper, el llàpis, la meva mà, i els meus ulls - i em deixo jugar, escriure paraules sense forma. M’atrauen les preguntes sobre el cos, la mirada i l’altre desconegut, així com la complexitat de les fronteres que simultàniament ens uneixen i separen del món. Penso igualment sobre la feminitat, la maternitat i la creació i destrucció de sentits en els processos de dol i sanació, fruit de la meva formació en artteràpia. Partint de la senzillesa en l’elecció de materials, busco moure’m en una estètica etèria, suggestiva, delicada i commovedora.