La Representació del cos de la dona com a "camp de batalla". Rituals festius, feminismes i contrafeminismes en les Falles de València

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Rius-Ulldemolins
Pau Díaz Solano
Gisbert-Gracia

Resum

Les festes neotradicionals com les falles estan sent objecte de creixent atenció per la seua capacitat de definir rols i amb això pel seu pes en la reproducció o l'impuls del canvi social. Així, la representació del cos de la dona en la festa de les Falles s'ha convertit de manera creixent en un camp de batalla. L'estudi a partir de l'observació i grups de discussió ens confirma que continua existint una hipersexualització i masclisme en els ninots (escultures) de la festa, però s'observa alhora una creixent crítica i sorgiment de representacions més inclusives o directament reivindicatives del feminisme. No obstant això, aquests canvis s'enfronten al control quasi absolut dels sectors tradicionalistes des del franquisme, i la seua lògica heteronormativa, i al mateix temps a una reacció antifeminista d'acord amb l'extrema dreta que intenta redefinir la reivindicació feminista com una conspiració contra la llibertat i s'expressa amb una crítica creixentment oberta i a vegades agressiva contra els intents de canvi de la representació de la dona i el seu rol en la festa.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Rius Ulldemolins, J., Díaz Solano, P., & Gisbert Gracia, V. (2024). La Representació del cos de la dona com a "camp de batalla". Rituals festius, feminismes i contrafeminismes en les Falles de València. Asparkía. Investigació Feminista, (44), 1–36. https://doi.org/10.6035/asparkia.6951
Secció
Miscel·lània
Biografies de l'autor/a

Rius-Ulldemolins, Univeritat de València

Joaquim Rius Ulldemolins és Doctor en Sociologia per la UAB i la EHESS de
París. Actualment, és Catedràtic d'Universitat en el Departament de
Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València on
imparteix docència sobre sociologia de la cultura i sociologia del canvi
social. És autor de diversos llibres i més de cinquanta articles sobre la
sociologia de la cultura i política cultural en revistes nacionals i
internacionals com European Urban and Regional Studies, Urban Studies,
European Planning Studies, Local Goverment Studies o International Journal
of Cultural Policy. Des de 2015 és director de Debats. Revista de cultura,
poder i societat (Institució Alfons el Magnànim), director del Centre d'Estudis
sobre Cultura, Poder i Identitats de la Universitat de València i
de la Seu de València de la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo.
És membre del Consell de redacció de la International Journal of Cultural
Policy, RES, Papers i de Publicacions de la Universitat de València.

 

Gisbert-Gracia, Universitat de València

Verònica Gisbert-Gracia es Doctora en Ciències Socials per la Universitat de València. Actualment és professora Ajudant Doctora del Departament de Dret Penal de la Universitat de València on imparteix docència de Criminologia. En la seua tesis doctoral, va analitzar diferents conflictes socio-festius per qüestions de gènere de l'estat espanyol. Es autora de diversos articles publicats en revistes nacionals i internacionals. A més a més, forma part de l'equip coordinador de la Associació Valenciana de Sociologia i de la sectorial de Sociologia de la Cultura de la Federació Española de Sociologia.