Entre la llibertat d'elecció i les preferències adaptatives. Reflexions des de la teoria feminista

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Anabella Di Tullio

Resum

En el present treball propose abordar el debat entorn de les preferències adaptatives. Aquesta qüestió, analitzada àmpliament des de diverses perspectives feministes, és fonamental per a comprendre les discussions i propostes teòriques en el marc dels debats sobre la llibertat de les dones. En aquest sentit, intentaré reflexionar sobre la possibilitat de qüestionar algunes de les eleccions d'aquelles persones que es troben en situacions subalternizadas o de subordinació. No obstant això, al mateix temps que propose
abordar la manera en què les preferències són modelades per les opcions que tenim a disposició (Hampton, 1993; Okin, 1996, 2003; Nussbaum, 2002), pretenc no perdre de vista els perills que enfrontem en posar en qüestió les expectatives, desitjos i decisions de les dones i otres subjectes subalternizades (Jaggar, 2006; Phillips, 2009).

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Di Tullio, A. (2021). Entre la llibertat d’elecció i les preferències adaptatives. Reflexions des de la teoria feminista. Asparkía. Investigació Feminista, (38), 251–265. https://doi.org/10.6035/Asparkia.2021.36.13
Secció
Miscel·lània
Biografia de l'autor/a

Anabella Di Tullio, Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET), Instituto de Investigaciones en Estudios de Género de la Universidad de Buenos Aires.

Investigadora del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET) y del Instituto de Investigaciones en Estudios de Género de la Universidad de Buenos Aires.

Referències

ACKERLY, Brooke (2008). Universal Human Rights in a World of Difference, Cambridge: Cambridge University Press.

ACKERLY, Brooke (2000). Political Theory and Feminist Social Criticism, Cambridge: Cambridge University Press.

ALEXANDER, M. Jacqui y Chandra Talpade MOHANTY (2004). «Genealogías, legados, movimientos» en HOOKS bell et al. (2004). Otras inapropiables: Feminismos desde las fronteras, Madrid: Traficantes de sueños, pp. 137-184.

CUDD, Ann (2004). «The Paradox of Liberal Feminism: Preference, Rationality, and Oppression» en BAEHR, Amy (ed.) (2004). Varieties of Feminism Liberalism, Maryland: Rowman & Littlefield Publishers, pp. 37-61.

DI TULLIO, Anabella (2007). «¿Hacia una justicia sin fronteras? El enfoque de las capacidades de Martha Nussbaum y los límites de la justicia» en Daímon. Revista Internacional de Filosofía, No. 58, pp. 51-68.

HAMPTON, Jean (1993) [2007]. «Selflessness and Loss of Self» en The Intrinsic Worth of Persons. Contractarianism in Moral and Political Philosophy, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 39-71.

HIRSCHMANN, Nancy (2007). «Feminist Political Philosophy», en

ALCOFF, Linda y KITTAY, Eva (eds.) (2007). The Blackwell Guide to Feminist Philosophy, Malden: Blackwell Publishing, pp. 145-164.

HIRSCHMANN, Nancy (2003). The Subject of Liberty: Toward a Feminist Theory of Freedom, Nueva Jersey: Princeton University Press.

JAGGAR, Alison (2006). «Reasoning About Well-Being: Nussbaum’s Methods of Justifying the Capabilities» en The Journal of Political Philosophy, Vol. 14, No. 3, pp. 301–322.

LEVEY, Ann (2005). «Liberalism, Adaptive Preferences, and Gender Equality» en Hypatia, Vol. 20, No. 4, pp. 127-143.

MACKINNON, Catharine (2001). «“The Case” Responds» en The American Political Science Review, Vol. 95, No. 3, pp. 709-711.

MACKINNON, Catharine (1995). Hacia una teoría feminista del Estado, Madrid: Ediciones Cátedra.

MARZANO, Michela (2009). Consiento, luego existo. Ética de la autonomía, Capellades: Proteus.

NUSSBAUM, Martha (2012). Crear capacidades. Propuesta para el desarrollo humano, Barcelona: Paidós.

NUSSBAUM, Martha (2009). «Las capacidades de las mujeres y la justicia social» en Debate Feminista, Año 20, Vol. 39, pp. 89-129.

NUSSBAUM, Martha (2007). Las fronteras de la justicia: consideraciones sobre la exclusión, Barcelona: Paidós.

NUSSBAUM, Martha (2004). «On Hearing Women’s voices: A Reply to Susan Okin» en Philosophy & Public Affairs, Vol. 32, No. 2, pp. 193-205.

NUSSBAUM, Martha (2000). Las mujeres y el desarrollo humano: el enfoque de las capacidades, Barcelona: Herder.

OKIN, Susan Moller (2005). «Multiculturalism and Feminism: No Simple Questions, No Simple Answers», en EISENBERG, Avigail y

SPINNER-HALEV, Jeff (eds.) (2005). Minorities within Minorities: Equality, Rights and Diversity, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 67-89.

OKIN, Susan Moller (2003). «Poverty, Well-Being, and Gender: What Counts, Who’s Heard?» en Philosophy & Public Affairs, Vol. 31, No. 3, pp. 280-316.

OKIN, Susan Moller (1996). «Desigualdad de género y diferencias culturales» en CASTELLS, Carme (comp.) (1996). Perspectivas feministas en teoría política, Barcelona: Paidós, pp. 185-206.

PHILLIPS, Anne (2009). «El feminismo y el liberalismo nuevamente: ¿tiene razón Martha Nussbaum?» en Debate Feminista, Vol. 39, pp. 130-151.

RAWLS, John (1995). El liberalismo político, México D.F.: Fondo de Cultura Económica.

SCHAEFFER, Denise (2001). «Feminism and Liberalism Reconsidered: The Case of Catharine MacKinnon» en The American Political Science Review, Vol. 95, No. 3, pp. 699-708.

SEN, Amartya (1998). «Capacidad y bienestar» en NUSSBAUM, Martha y SEN, Amartya (comps.) (1998). La calidad de vida, México D.F.: Fondo de Cultura Económica, pp. 54-83.

SEN, Amartya (2011). La idea de la justicia, Buenos Aires: Taurus.