Crida a aportacions. El gòtic des del gènere: feminisme i polítiques de cures en el terror

El gòtic des del gènere: feminisme i polítiques de cures en el terror

Editores: Sandra Casanova-Vizcaíno (Binghamton University, Nueva York, E. E. U. U.) i Inés Ordiz (UNED, España)

Data límit per a enviar articles: 31 de gener de 2027

Publicació del número: gener de 2028

Idiomes: español, anglés y català

Més informació sobre el número: ines.ordiz@flog.uned.es, casanova@binghamton.edu

Instruccions per a autories: https://www.e-revistes.uji.es/index.php/asparkia/about/submissions

Els estudis sobre el gòtic a la literatura han crescut de manera sostinguda des de la segona meitat del segle XX, ampliant els seus enfocaments teòrics, marcs geogràfics i llengües d’anàlisi. Estudis recents reconeixen el gènere gòtic com una forma narrativa transnacional (Byron, Duncan, Elbert i Marshall) i especialment viva a les Amèriques (Casanova-Vizcaíno i Ordiz, DeVirgilis i García Gutiérrez). Aquests estudis coincideixen a l’hora d’assenyalar el potencial del mode gòtic per a representar relacions desiguals entre centres de poder (econòmic, polític, racial, de gènere) i els seus marges, així com a l’hora de traduir, en clau simbòlica, pors col·lectives i interpel·lar críticament els sistemes que les generen.

En part per aquesta capacitat de qüestionament d’estructures socials, el desenvolupament del gènere gòtic ha estat unit als avanços del feminisme occidental, tant en la seua pràctica com en el seu anàlisi crític i acadèmic. La prominència de la novel·la gòtica a Europa al segle XVIII va coincidir amb l’emergència del feminisme modern i, malgrat que es considera El castell d’Otranto (1764) d’Horace Walpole el primer exemple d’aquest tipus de literatura, van ser autores com Anne Radcliffe (1764-1823) qui popularitzaren el gènere. Grans obres de terror ficcional són també essencials per a la crítica literària feminista, com és el cas de Frankenstein (1818) de Mary Shelley (filla de Mary Wollstonecraft, qui va ser una de les pioneres del pensament feminista a Europa). Així, el denominat feminisme de la segona onada als anys seixanta i setanta del segle XX va inspirar lectures acadèmiques de novel·les de terror escrites per dones, entre les quals s’inclou la cèlebre teorització del «el gòtic femení» o Female Gothic d’Ellen Moers (1976). A partir d’aquest concepte, que ha sigut redefinit i ampliat per la crítica posterior (Wallace i Smith), nombrosos estudis acadèmics s’han centrat en explorar la capacitat del gènere gòtic per a representar les realitats de les dones i subvertir l’estat de les coses patriarcal. Respecte a la literatura de terror contemporània occidental, la clau de la seua relació amb el feminisme es situa en la capacitat d’ambdós per a actuar de mode contestatari i desfer els sistemes de significat. Els nous apropaments crítics al gènere gòtic des del feminisme interseccional i els estudis queer (Haggerty, Haefele-Thomas, Ollett) atesten la persistent relació entre els dos.

El monogràfic que presentem busca aprofundir en l’àmplia tradició d’anàlisi feminista del gènere gòtic amb un marc temàtic centrat en les múltiples dimensions del treball de cures, generalment no remunerat o mal remunerat. Aquesta òptica ha resultat fonamental per als estudis de gènere i, en els darrers anys, s’ha començat a explorar des de la perspectiva del terror fílmic. Treballs recents sobre el cinema de terror com Labors of Fear: The Modern Horror Film Goes to Work (2024), editat per Aviva Briefel i Jason Middleton, i Monsters vs. Patriarchy: Toxic Imagination in Global Horror Cinema (2024), de Patricia Saldarriaga i Emi Manini, exploren els vincles que connecten el gènere gòtic i les seues diferents manifestacions narratives amb la deshumanització, precarització i feminització del treball. Per a altres autores, com Lisa Coulthard, en el cinema de terror domèstic centrat en la dona no es tracta l’espai de la casa com un lloc de terror, sinó que són les exigències de la vida domèstica les que provoquen una sensació aclaparadora de terror. Seguint les idees de Silvia Federici, Saldarriaga i Manini, per la seua part, argumenten que el terror mostra la pressió sota la qual es troben sotmesos els cossos reproductius de la societat patriarcal i l’ambivalència que envolta la maternitat, en ser un treball invisible, obligatori i no remunerat, però necessari per a sostenir el capital.

En diàleg amb la crítica existent presentada fins ara, proposem un enfocament que amplia l’espai crític incorporant a l’estudi del gòtic la perspectiva feminista centrada en les cures. Aquest angle, no analitzat encara en relació amb aquest mode, permet esclarir aspectes poc explorats: la multiplicitat de figures que apareixen al gènere gòtic ficcional i que estan vinculades a les cures, ja siga com a agents o com a subjectes d’atenció (mares, personal mèdic i d’infermeria, persones que requereixen cures o dones malaltes, entre d’altres), i les tensions entre poder, domesticitat i gènere que aquestes figures revelen.

Convidem, així, a l’enviament de propostes que s’articulen al voltant dels següents eixos temàtics i línies d’investigació:

Vulnerabilitat, dependència i fracàs de les cures. El gènere gòtic com a dramatització de les carències de les cures i les seus conseqüències sobre cossos i ments. Construcció de la figura femenina fràgil o malalta de resultes de sistemes de cures fallits. L’aïllament i el tancament com a intensificació de la dependència i pèrdua de l’agència.
Espais de cura que esdevenen gòtics. Representació d’hospitals, manicomis, panòptics, escoles i consultoris mèdics com a espais gòtics on les cures es converteix en control i vigilància. Arquitectura gòtica i producció de cossos vulnerables: tancament, claustres i laberints com a dispositius de dependència, particularment en relació amb el gènere.
Xarxes afectives i cures col·lectives. Comunitats de cures alternatives dins el gènere gòtic: aquelarres, germandats i amistats monstruoses com a resistència davant sistemes d’opressió. Sororitat monstruosa i crítica feminista/queer a la deshumanització o precarització de les cures.
Figures cuidadores i feminització del treball. Representació de cuidadores (mares, infermeres, mestres, empleades domèstiques) a la literatura gòtica. Negociació del poder en les relacions de cures gòtiques.
Cures pal·liatives i mort assistida. Control del cos malalt i agonitzant, i precarització de la feina de les cures d’aquests cossos.
Cures del cos. Bruixes, curanderes, parteres i avortistes com a figures monstruoses vinculades a les cures dels cossos (trans)femenins, queer, racialitzats o amb discapacitats. Control patriarcal d’aquests cossos i medicalització en clau gòtica. Sabers alternatius o ancestrals davant la violència institucional de les cures mèdiques.
El gòtic i els sistemes violents de salut. Violència obstètrica en narratives gòtiques. Intervencions mèdiques sense consentiment i sistemes de salut deshumanitzants. El gènere gòtic com a crítica a la violència institucional dins dels espais de cures.

Les editores busquem incorporar al monogràfic tant treballs d’especialistes en el gènere gòtic i el terror que aborden la dimensió de les cures des d’un enfocament feminista com propostes arrelades als estudis de gènere que s’apropen a l’anàlisi del gòtic.

Finalment, atès que aquests territoris han estat tradicionalment menys explorats (especialment des d’una perspectiva comparada, més enllà de l’àmbit estatunidenc) i considerant l’apogeu dels nous apropaments a aquestes narratives, es prioritzarà la inclusió de contribucions que analitzen textos literaris escrits a les Amèriques. Per als propòsits d’aquest monogràfic, entenem «les Amèriques» com el conjunt de territoris que conformen el continent americà en la seua totalitat, incloent Amèrica del Nord (Canadà, Estats Units, Mèxic i territoris associats), Amèrica Central (països entre Mèxic i Panamà, junt amb el Carib insular), Amèrica del Sud (des de Colòmbia fins a Argentina i Xile) i el Carib (illes i territoris insulars).

Bibliografia:

Briefel, Aviva i Middleton, Jason. (2023). Labors of Fear: The Modern Horror Film Goes to Work. University of Texas Press.

Byron, Glennis (Ed.) (2016). Globalgothic. Manchester University Press.

Casanova-Vizcaíno, Sandra. (2021). El gótico transmigrado narrativa puertorriqueña de horror, terror y misterio en el siglo XXI. Corregidor.

Casanova-Vizcaíno, Sandra i Ordiz, Inés. (Eds.) (2018). Latin American gothic in literature and culture. Routledge.

Cavallero, Lucí i Gago, Verónica. (2022). La casa como laboratorio: finanzas, vivienda y trabajo esencial. Tinta Limón.

Cavallero, Lucí i Gago, Verónica. (2021). Una lectura feminista de la deuda: ¡Vivas, libres y desendeudadas nos queremos! Tinta Limón.

Coulthard, Lisa. (2023). “Sonic Gothic Listening to the Exhaustion of Gendered Domestic Labor in The Babadook and The Swerve”. En Aviva Briefel i Jason Middleton (Eds.), Labors of Fear: The Modern Horror Film Goes to Work (pp. 77-94). University of Texas Press.

DeVirgilis, Megan i García Gutiérrez, Sandra. (Eds.) (en prensa). Women’s Agency and the Gothic in Spain and the Americas. Manchester University Press.

Duncan, Rebecca (Ed.) (2023). The Edinburgh companion to Globalgothic. Edinburgh University Press.

Elbert, Monika i Marshall, Bridget (Eds). (2013). Transnational Gothic: literary and social exchanges in the long nineteenth century. Routledge.

Espinosa-Miñoso, Yuderkis, Lugones, María i Maldonado-Torres, Nelson. (2022). Decolonial Feminism in Abya Yala: Caribbean, Meso and South American Contributions and Challenges. Rowman and Littlefield Publishers.

Federici, Silvia. (2009). Caliban and the Witch. Autonomedia.

Haefele-Thomas, Ardel. (2023). Queer gothic: an Edinburgh companion. Edinburgh University Press.

Haggerty, George. E. (2006). Queer Gothic. University of Illinois Press.

Hester, Helen i Srnicek, Nick (Eds.) (2023). After Work: A History of the Home and the Fight for Free Time. Verso.

Moers, Ellen. (1986). Literary women. Women’s Press.

Ollett, Robyn. (2024). The new queer gothic : reading queer girls and women in contemporary fiction and film. University of Wales Press.

Piepzna-Samarasinha, Leah Lakshmi. (2018). Care Work: Dreaming Disability Justice. Arsenal Pulp Press.

Robinson, Fiona. (2015). “Care ethics, political feminism, and the future of feminism”. En Engster, Daniel i Hamington, Maurice (Eds.), Care Ethics and Political Theory (pp. 293-312). Oxford University Press.

Rossi, María Julia. (2020). Ficciones de emancipación: Los sirvientes literarios de Silvina Ocampo, Elena Garro y Clarice Lispector. Beatriz Viterbo.

Saldarriaga, Patricia i Manini, Emi (2025). Monsters vs. Patriarchy Toxic Imagination in Global Horror Cinema. Rutgers University Press.

Segato, Rita. (2018). Contra-pedagogías de la crueldad. Prometeo Libros.

Segato, Rita. (2016). La guerra contra las mujeres. Traficante de sueños.

Wallace, Diana i Smith, Andrew. (2009). The female gothic: new directions. Palgrave Macmillan.