De la GEC a l'IEC (o com transcriure del grec modern al català)
Barra lateral del artículo
Publicado:
jul 28, 2021
Palabras clave:
alfabet, transliteració, transcripció, grec modern, noms propis, dígraf, Eudald Solà
Contenido principal del artículo
Resumen
La Gran Enciclopèdia Catalana va establir durant els anys 70 els criteris de transcripció al català dels noms propis escrits en altres alfabets, i entre ells el grec modern; centenars d'aquests noms van ser incorporats al nostre idioma per primer cop. Cinquanta anys després ha arribat el moment de revisar i, si cal, millorar aquells criteris.
Detalles del artículo
Cómo citar
Martí Gebellí, J.-A. . (2021). De la GEC a l’IEC (o com transcriure del grec modern al català). ΑΕΡΗΔΕΣ TORRE DELS VENTS, (2), 91–105. https://doi.org/10.6035/Aerides.2021.2.05
Número
Sección
Ensayo
Citas
BIBLIOGRAFIA
Alberich, Joan i Montserrat Ros. 1993. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Atlas Universal Català. 1983. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Atles Universal. 1999. Barcelona: Enciclopèdia Catalana / Institut Cartogràfic de Catalunya.
Ballesta, Joan-Manuel. 1995. Nikos Gatsos. Amorghòs i altres poemes. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Colvin, Stephen. 2007. A historical Greek reader: Mycenaean to the Koiné. Oxford – Nova York: Oxford University Press.
GEC = Gran Enciclopèdia Catalana.
Gestí, Joaquim. 2015. Traduccions catalanes de literatura neogrega. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible en línia: https://www.tdx.cat/handle/10803/368217.
IEC 1994 = Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català (actualitzada en 2015). Disponible en línia: https://www.iec.cat/llengua/documents/proposta_rus_actualitzat_26_05_17.pdf.
IEC 2002 = Proposta de transcripció de l’hebreu en textos escrits en català. Disponible en línia: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000285/00000076.pdf.
Ordóñez, David. 2010. Llibre d’estil de la revisió de la toponímia estrangera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Document de traball. Versió desembre 2010. Disponible en línia: http://comunicacio.grec.cat/ajuda/toponimia.pdf.
Protopapas, Athanassios. 2014. «Learning to read Greek». Versió disponible en línia: http://users.uoa.gr/~aprotopapas/CV/pdf/Protopapas_NIASChapterGreek_draft5.pdf. Recollit en Ludo Verhoeven i Charles Perfetti (eds.), Learning to read across languages and writing systems. Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 181-210.
Protopapas, Athanassios i Eleni Vlahou. 2009. «A comparative quantitative analysis of Greek orthographic transparency», Behavior Research Methods 41: 991-1008. Disponible en línia: http://speech.ilsp.gr/iplr/ProtopapasVlahou_2009_BRM.pdf
Ruaix, Joan. 1988. El català / 1. Moià.
Rull, Xavier. 2001. «La grafia de les palatals lateral i nasal: apunts històrics», Llengua Nacional 37: 28. Disponible en línia: https://llenguanacional.cat/pdf/LN37_14.pdf.
Alberich, Joan i Montserrat Ros. 1993. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Atlas Universal Català. 1983. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Atles Universal. 1999. Barcelona: Enciclopèdia Catalana / Institut Cartogràfic de Catalunya.
Ballesta, Joan-Manuel. 1995. Nikos Gatsos. Amorghòs i altres poemes. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Colvin, Stephen. 2007. A historical Greek reader: Mycenaean to the Koiné. Oxford – Nova York: Oxford University Press.
GEC = Gran Enciclopèdia Catalana.
Gestí, Joaquim. 2015. Traduccions catalanes de literatura neogrega. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible en línia: https://www.tdx.cat/handle/10803/368217.
IEC 1994 = Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català (actualitzada en 2015). Disponible en línia: https://www.iec.cat/llengua/documents/proposta_rus_actualitzat_26_05_17.pdf.
IEC 2002 = Proposta de transcripció de l’hebreu en textos escrits en català. Disponible en línia: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000285/00000076.pdf.
Ordóñez, David. 2010. Llibre d’estil de la revisió de la toponímia estrangera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Document de traball. Versió desembre 2010. Disponible en línia: http://comunicacio.grec.cat/ajuda/toponimia.pdf.
Protopapas, Athanassios. 2014. «Learning to read Greek». Versió disponible en línia: http://users.uoa.gr/~aprotopapas/CV/pdf/Protopapas_NIASChapterGreek_draft5.pdf. Recollit en Ludo Verhoeven i Charles Perfetti (eds.), Learning to read across languages and writing systems. Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 181-210.
Protopapas, Athanassios i Eleni Vlahou. 2009. «A comparative quantitative analysis of Greek orthographic transparency», Behavior Research Methods 41: 991-1008. Disponible en línia: http://speech.ilsp.gr/iplr/ProtopapasVlahou_2009_BRM.pdf
Ruaix, Joan. 1988. El català / 1. Moià.
Rull, Xavier. 2001. «La grafia de les palatals lateral i nasal: apunts històrics», Llengua Nacional 37: 28. Disponible en línia: https://llenguanacional.cat/pdf/LN37_14.pdf.