De la GEC a l'IEC (o com transcriure del grec modern al català)
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
Publicades:
de jul. 28, 2021
Paraules clau:
alfabet, transliteració, transcripció, grec modern, noms propis, dígraf, Eudald Solà
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
La Gran Enciclopèdia Catalana va establir durant els anys 70 els criteris de transcripció al català dels noms propis escrits en altres alfabets, i entre ells el grec modern; centenars d'aquests noms van ser incorporats al nostre idioma per primer cop. Cinquanta anys després ha arribat el moment de revisar i, si cal, millorar aquells criteris.
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
Com citar
Martí Gebellí, J.-A. . (2021). De la GEC a l’IEC (o com transcriure del grec modern al català). ΑΕΡΗΔΕΣ TORRE DELS VENTS, (2), 91–105. https://doi.org/10.6035/Aerides.2021.2.05
Número
Secció
Assaig
Referències
BIBLIOGRAFIA
Alberich, Joan i Montserrat Ros. 1993. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Atlas Universal Català. 1983. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Atles Universal. 1999. Barcelona: Enciclopèdia Catalana / Institut Cartogràfic de Catalunya.
Ballesta, Joan-Manuel. 1995. Nikos Gatsos. Amorghòs i altres poemes. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Colvin, Stephen. 2007. A historical Greek reader: Mycenaean to the Koiné. Oxford – Nova York: Oxford University Press.
GEC = Gran Enciclopèdia Catalana.
Gestí, Joaquim. 2015. Traduccions catalanes de literatura neogrega. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible en línia: https://www.tdx.cat/handle/10803/368217.
IEC 1994 = Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català (actualitzada en 2015). Disponible en línia: https://www.iec.cat/llengua/documents/proposta_rus_actualitzat_26_05_17.pdf.
IEC 2002 = Proposta de transcripció de l’hebreu en textos escrits en català. Disponible en línia: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000285/00000076.pdf.
Ordóñez, David. 2010. Llibre d’estil de la revisió de la toponímia estrangera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Document de traball. Versió desembre 2010. Disponible en línia: http://comunicacio.grec.cat/ajuda/toponimia.pdf.
Protopapas, Athanassios. 2014. «Learning to read Greek». Versió disponible en línia: http://users.uoa.gr/~aprotopapas/CV/pdf/Protopapas_NIASChapterGreek_draft5.pdf. Recollit en Ludo Verhoeven i Charles Perfetti (eds.), Learning to read across languages and writing systems. Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 181-210.
Protopapas, Athanassios i Eleni Vlahou. 2009. «A comparative quantitative analysis of Greek orthographic transparency», Behavior Research Methods 41: 991-1008. Disponible en línia: http://speech.ilsp.gr/iplr/ProtopapasVlahou_2009_BRM.pdf
Ruaix, Joan. 1988. El català / 1. Moià.
Rull, Xavier. 2001. «La grafia de les palatals lateral i nasal: apunts històrics», Llengua Nacional 37: 28. Disponible en línia: https://llenguanacional.cat/pdf/LN37_14.pdf.
Alberich, Joan i Montserrat Ros. 1993. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Atlas Universal Català. 1983. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Atles Universal. 1999. Barcelona: Enciclopèdia Catalana / Institut Cartogràfic de Catalunya.
Ballesta, Joan-Manuel. 1995. Nikos Gatsos. Amorghòs i altres poemes. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Colvin, Stephen. 2007. A historical Greek reader: Mycenaean to the Koiné. Oxford – Nova York: Oxford University Press.
GEC = Gran Enciclopèdia Catalana.
Gestí, Joaquim. 2015. Traduccions catalanes de literatura neogrega. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible en línia: https://www.tdx.cat/handle/10803/368217.
IEC 1994 = Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català (actualitzada en 2015). Disponible en línia: https://www.iec.cat/llengua/documents/proposta_rus_actualitzat_26_05_17.pdf.
IEC 2002 = Proposta de transcripció de l’hebreu en textos escrits en català. Disponible en línia: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000285/00000076.pdf.
Ordóñez, David. 2010. Llibre d’estil de la revisió de la toponímia estrangera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Document de traball. Versió desembre 2010. Disponible en línia: http://comunicacio.grec.cat/ajuda/toponimia.pdf.
Protopapas, Athanassios. 2014. «Learning to read Greek». Versió disponible en línia: http://users.uoa.gr/~aprotopapas/CV/pdf/Protopapas_NIASChapterGreek_draft5.pdf. Recollit en Ludo Verhoeven i Charles Perfetti (eds.), Learning to read across languages and writing systems. Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 181-210.
Protopapas, Athanassios i Eleni Vlahou. 2009. «A comparative quantitative analysis of Greek orthographic transparency», Behavior Research Methods 41: 991-1008. Disponible en línia: http://speech.ilsp.gr/iplr/ProtopapasVlahou_2009_BRM.pdf
Ruaix, Joan. 1988. El català / 1. Moià.
Rull, Xavier. 2001. «La grafia de les palatals lateral i nasal: apunts històrics», Llengua Nacional 37: 28. Disponible en línia: https://llenguanacional.cat/pdf/LN37_14.pdf.