Actitudes lingüísticas en traducciones al español y al portugués de Pygmalion
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
La obra teatral Pygmalion, del irlandés George Bernard Shaw, es una obra maestra del drama moderno que se ha adaptado a varias producciones teatrales, en la cual se exploran temas relacionados con la clase, la movilidad social y la identidad. En este estudio, analizaremos las actitudes lingüísticas que están detrás de la selección de una variedad de prestigio y la elección de una variedad subestándar en las traducciones de esta obra teatral al español y al portugués, así como los retos a los que se enfrenta el traductor para reflejar en la lengua meta las diferencias sociales que se establecen a través del uso de dos variedades diastráticas de la lengua de partida.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
La propietat intel·lectual dels articles pertany als autors i els drets d'edició i publicació, a la revista. Els articles publicats en la revista podran ser utilitzats lliurement per a propòsits educatius i científics, sempre que se'n faça una correcta citació. Qualsevol ús comercial és expressament penat per la llei.
Referències
Assis Rosa, Alexandra. (1994) “The Centre and the Edges. Linguistic Variation and Subtitling Pygmalion into Portuguese.” En: Vandaele, Jeroen (ed.) Translation and the (Re) Location of Meaning. Selected Papers of the CETRA Research Seminars in Translation Studies. Lovaina: Leuven Research Center for Translation, pp. 317-338.
Badwan, Khawla. (2021) “Unmooring language for social justice: Young people talking about language in place in Manchester, UK.” Critical Inquiry in Language Studies 18:2, pp. 153-173.
Baus, Cristina; Phil McAleer, Katherine Marcoux, Pascal Belin & Albert Costa. (2019) “Forming social impressions from voices in native and foreign languages.” Scientific Reports 9, 414. DOI: 10.1038/s41598-018-36518-6.
Beardsmore, Hugo B. (1970) “A sociolinguistic interpretation of Pygmalion.” English Studies 60, pp. 712-719.
Bernstein, Basil B. (1974) “Social class, language and socialisation.” En: Abramson, Arthur S. (ed.) 1974. Linguistics and adjacent arts and sciences. Berlín: De Gruyter Mouton, pp. 1545-1562. DOI: 10.1515/9783110811278-003.
Ciancia, Carmen. (2023) “Social Class and Phonological Variation: The Case of T-Glottaling in Cockney.” En: Ortu, Claudia & Francesco Bachis (eds.) 2023. Languaging Class: Reflecting on the Linguistic Articulations of Structural Inequalities. Delaware: Vernon Press, pp. 1-28.
Cintra, Lindley & Celso Cunha (1984) Nova Gramática do Português Contemporâneo. Lisboa: Edições Sá da Costa.
Cisneros Perales, Miguel. (2023) “La acotación como estrategia de compensación en la traducción de teatro: el caso de Pigmalión.” Entreculturas 13, pp. 67-77.
Cole, Amanda & Bronwen G. Evans. (2021) “Phonetic variation and change in the Cockney Diaspora: The role of place, gender, and identity.” Language in Society 50:5, pp. 641-665.
Cole, Amanda & Patrycja Strycharczuk. (2022) “Dialect levelling and Cockney diphthong shift reversal in South East England: the case of the Debden Estate.” English Language & Linguistics 26:4, pp. 621-643.
Dan, Jiao & Li Rui. (2017) “A Study of Linguistic Behavior from the Perspective of Sociolinguistic. Taking My Fair Lady as an Example.” Studies in Linguistics and Literature 1:2, pp. 162-170.
Ferreira, Manuela Barros; Ernestina Carrilho; Maria Lobo; João Saramago & Luísa Segura da Cruz. (1996) “Variação linguística: perspectiva dialectológica.” En: Faria, Isabel Hub; Emília Ribeiro Pedro; Inês Duarte & Carlos A.M. Gouveia (eds.) Introdução à Linguística Geral e Portuguesa. Lisboa: Caminho, pp. 479-502.
Flores, Nelson & Jonathan Rosa. (2018) “Undoing appropriateness: Raciolinguistic ideologies and language diversity in education.” Harvard Educational Review 88:2, pp. 149-171.
Gallardo, Bárbara Cristina. (2001) “Why can’t women talk like a man?”: An investigation of gender in the play Pygmalion by Bernard Shaw. Florianópolis: Universidad Federal de Santa Catarina. Tesis de maestría inédita. Versión electrónica: <https://core.ac.uk/download/pdf/30361303.pdf>.
Goñi Alsúa, Miren Edurne. (2017) Traducción y censura, traducción de dialectos las versiones al castellano de Pigmalión de George Bernard Shaw. Leioa: Universidad del País Vasco. Tesis doctoral inédita. Versión electrónica: <https://addi.ehu.es/handle/10810/27646>.
Goñi Alsúa, Miren Edurne. (2018) “Translating Characters: Eliza Doolittle “Rendered” into Spanish.” Estudios Irlandeses 13:2, pp. 103-119.
Goñi Alsúa, Miren Edurne. (2022) “Two Translations of a Cockney Girl in Shaw’s Pygmalion: The Works of Julio Broutá and Floreal Mazía.” Shaw 42:1, pp. 59-84. DOI: https://doi.org/10.5325/shaw.42.1.0059.
Hamed, Tamer Hamed Mohamed. (2021) “A sociolinguistic Study of George Bernard Shaw´s Pygmalion.” (Revista de la Facultad de Artes de la Universidad de Helwan) 53:1, pp. 1-17. Versión electrónica: <https://kgef.journals.ekb.eg/article_228224.html>.
Hatim, Basil & Ian Mason. (1995) Teorías de la traducción: una aproximación al discurso. Barcelona: Ariel.
Holt, Johana. (2022) “La Diaria - Hablaste en capicúa, hablaste.” <https://ladiaria.com.uy/cultura/articulo/2022/6/hablaste-capicua-hablaste/>.
Kumar, Tribhuwan; Abdulrhman Musabal; Mohammed Abdalgane & Mehrunnisa M. Yunus. (2022) “The Impact of Social Class on Speech and Speech Inventiveness in George Bernard Shaw’s Pygmalion.” World Journal of English Language 12:7, pp. 328-328.
Laborda Gil, Xavier. (2012) “El Pigmalión de Shaw, manifiesto teatral de la lingüística.” Lingüística en la Red 10. Versión electrónica: <http://hdl.handle.net/10017/24117>.
Lippi-Green, Rosina. (2012) English with an accent: Language, ideology, and discrimination in the United States. Londres: Routledge.
Lo, Adrienne. (2020) “Systems, features, figures: Approaches to language and class vs. language and race.” Journal of Sociolinguistics 24:3, pp. 293-307.
Lluch Edo, Laia. (2016) Estudio de la variación lingüística y su traducción en los textos literarios: Pygmalion. Castellón de la Plana: Universidad Jaime I. Trabajo final de grado. Versión electrónica: <https://addi.ehu.es/handle/10810/27646>.
Martin, James R. & Peter R. White. (2018) The language of evaluation: Appraisal in English. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Molina martos, Isabel. (2016) “Variación de la -/d/ final de palabra en Madrid: ¿prestigio abierto o encubierto?” Boletín de filología 51:2, pp. 347-367. DOI: 10.4067/S0718-93032016000200013.
Moser, Fernando de Mello. (1984) “Falares e idiolectos em Pygmalion de George Bernard Shaw, como problemas de tradução.” En: Holtus, Günter & Edgar Radtke (eds.) 1984. Umgangssprache in der Iberomania. Festschrift für Heinz Kröll. Tübingen: Narr, pp. 223-228.
Nalliveettil, George Mathew. (2020) “Linguistic Analysis of George Bernard Shaw’s Pygmalion.” Scholars international journal of linguistics and literature 3:4, pp. 116-125.
Peterson, Elizabeth. (2019) Making Sense of “Bad English”: An introduction to language attitudes and ideologies. Londres: Routledge.
Piller, Ingrid. (2020) “Language and social justice.” En: Stanlaw, James (ed.) 2020. The International Encyclopedia of linguistic anthropology. Hoboken: Wiley Blackwell, pp. 1-7.
Pirnajmuddin, Hossein & F. Shahpoori Arani. (2010) “Pygmalion in Conversation with Pierre Bourdieu: A Sociological Perspective.”1The Journal of Teaching Language Skills (JTLS) 2:2, pp. 57-73.
Pitts, Margaret Jane & Cindy Gallois. (2019) “Social markers in language and speech.” En: Oxford Research Encyclopedia of Psychology. Oxford: Oxford University Press. DOI: 10.1093/acrefore/9780190236557.013.300.
Qadha, Adil Mohammed Hamoud. (2019) “The use of the Concept of “Language Variation” As a Stylistic Device in Pygmalion: Toward Socio-Stylistic Approach.” International Journal of English Linguistics 9:5, pp. 422-429.
Ranzato, Irene. (2019) “The Cockney persona: the London accent in characterisation and translation.” Perspectives 27:2, pp. 235-251.
Rickford, John R. & Sharese King. (2018) “Language and Linguistics on Trial: Hearing Rachel Jeantel (and other vernacular speakers) in the courtroom and beyond.” Language in Society 47:4, pp. 559-585.
Saab, Andrés Leandro. (2011) “Hablar en capicúa: algunas contribuciones al idioma universal de los argentinos.” RASAL Lingüística 1, pp. 73-98.
Shaw, George Bernard. (1920) Pigmalión. TraduccCCión de Julio Broutá. Madrid: M. Aguilar Editor.
Shaw, George Bernard. (1943) Pigmalión. Traducción de Ricardo Baeza. Buenos Aires: Hachette.
Shaw, George Bernard. (1944) Pigmalión y la cosa sucede. Traducción de Julio Broutá. Buenos Aires: Espasa Calpe.
Shaw, George Bernard. (1945) Pigmalión y la cosa sucede. Traducción de Julio Broutá. Buenos Aires: Espasa Calpe.
Shaw, George Bernard. (1952) Pigmalión. Traducción de Floreal Mazía. Buenos Aires: Sudamericana.
Shaw, George Bernard. (1955) Pigmalión. Madrid: Aguilar.
Shaw, George Bernard. (1957) Androcles y el león, Denegado, Pigmalión. Traducción de Floreal Mazía. Buenos Aires: Editorial Sudamericana.
Shaw, George Bernard. (1962) Pigmalião: análise da peça de Bernard Shaw, precedida da respectiva tradução portuguesa (1962) . Traducción de Marina Lopes Prieto. Coímbra: Edição de autor.
Shaw, George Bernard. (1964) Pigmalião. Comédia em cinco atos. Traducción de Miroel Silveira). Río de Janeiro: Editora Delta.
Shaw, George Bernard. (1972) Pigmalião. Romance em cinco actos. Traducción de Fernando de Mello Moser). Lisboa: Edições Verbo.
Shaw, George Bernard. (1985) Pigmalión. Traducción de Julio Broutá. Colombia: Seix Barral.
Shaw, George Bernard. (1987) Pigmalião. Traducción de Mário de Abreu. Mem Martins: Publicações Europa-América.
Shaw, George Bernard (1991) Pigmalión. Traducción de Juan Leita. Barcelona: Carroggio.
Shaw, George Bernard. (2005) Pigmaleão. Um romance em cinco atos. Traducción de Millôr Fernandes. São Paulo: L&PM.
Shaw, George Bernard. (2016) Pigmalión. Traducción de Miguel Cisneros Perales. Madrid: Cátedra.
Shaw, George Bernard. (2021) Pigmalião. Traducción de Júlio Emílio Braz. São Paulo: Ciranda Cultural Editora.