MonTI 17 (2025)

Títol: La traducció del teatre. Representabilitat i recepció des de perspectives interculturals

Editores: Susan Bassnett (Univ. of Glasgow) & Catalina Iliescu-Gheorghiu (Univ. d’Alacant)

Termini d’enviament d’originals: 31 de maig de 2024

 

El teatre ha ocupat un lloc marginal en els Estudis de Traducció durant molts anys (Bassnett 1998; Hali & Upton 2000; Krebs 2007). Aquesta tendència ha canviat en els últims temps i la traducció de textos dramàtics (en el seu doble vessant, de procés i producte) gaudeix avui d’una major visibilitat. A açò han contribuït, entre altres aspectes, la seua inclusió en la promoció dels espectacles i la seua incorporació com a categoria premiada en gales i festivals. Aquests esforços han elevat l’interès de professionals i acadèmics. No obstant això, la recerca de certes àrees escèniques més específiques, com el teatre infantil o l’òpera i la seua traducció, no han rebut una atenció similar per part de la comunitat científica.

El present volum es proposa contrarestar aquestes absències. Des de la seua creació, la revista MonTI ha oferit contribucions rellevants sobre la temàtica, com la realitzada per Lafarga (2013), qui, des d’una perspectiva contrastiva, va estudiar la modernització del teatre espanyol a través de textos estrangers traduïts, o la de Serrano (2013), el qual va analitzar sincrònicament les causes del volum escàs de traduccions editades d’autors austríacs. Més enllà d’incursions individuals, MonTI encara no ha dedicat un volum específic a la traducció del teatre. Si partim de la premissa que no podem continuar ignorant fenòmens globals com la migració o la comunicació intercultural, els quals influeixen en la nostra vida actual i en els processos creatius (tant si es tracta d’autoria, com de traducció), el volum 17 (2025) pretén obrir un debat amb vocació reparadora d’aquesta mancança.

Els textos, en migrar a través de la traducció, experimenten un procés d’aculturació entès per Venuti (1993) com una naturalització cultural de la seua alteritat. Es tracta d’un fet inevitable en el gènere dramàtic, la finalitat primordial del qual és ser representat en un escenari davant un públic determinat, en un context històric i sociopolític concret. La traducció del teatre implica un treball simbiòtic d’ajustament entre diverses reescriptures per tal de construir la imatge d’un autor o d’una obra (Bassnett & Lefevere 1998). Segons Aaltonen (2000), les interpretacions errònies, que provenen de processos d’aculturació i apropiació de representacions de la alteritat, sovint pretenen justificar-se en nom d’una millor comunicació o mediació, que duu a una major entesa entre cultures. La seua metàfora “finestra/espill” explica com, en comptes de mostrar-nos el món i els altres éssers, la traducció del teatre ens presenta una imatge de nosaltres mateixos, una opinió que ens convida al debat. L’obra de David Johnston representa una contribució destacada en la traducció teatral contemporània. Aquest prolífic traductor i investigador considera que la traducció escènica és un acte colꞏlaboratiu (2017), un exercici d’imaginació física, de comprensió holística del llenguatge inseparable de l’actuació, dins el qual la textualitat s’incorpora i acaba sent suplantada (Johnston 2013).

 

Línies temàtiques:

- Traducció i representabilitat escènica.

- Traducció teatral i recepció (públics, crítica, periodisme d’especialitat).

- Perspectiva de gènere en la traducció del teatre (autores, traductores, directores teatrals i autores de dramatúrgies) i perspectiva intercultural (autors i traductors de les diàspores).

- Traducció i tradició teatral en diverses cultures (incloent-hi la relació entre els aspectes físics i els textuals).

- Identitats múltiples i funcions (in)conscientment assumides pels traductors: el traductordirector (amb la manipulació inherent del text i del paratext), el traductor-creador (que hi introdueix modificacions per a optimitzar el potencial audiovisual i evitar-ne les limitacions temporals); l’autor-traductor (autotraducció); el traductor-agent cultural (promotor de la literatura d’un país); el traductor-adaptador, etc.

- Decisions traductores en la traducció del teatre. La pressió imagològica (estereotips, etnotips, mites, prejudicis) i la censura.

- El teatre infantil i la seua traducció.

- Multimodalitat i llenguatges de les arts escèniques i la seua relació amb la traducció/adaptació.

- Acccesibilitat en les arts escèniques: sobretítols, audiodescripció, interpretació (oral o signada).

- Traducció d’òpera.

 

Bibliografía citada:

Aaltonen, Sirkku. (2000) Time-sharing on Stage: Drama Translation in Theatre and Society. Clevedon, Buffalo, Toronto, Sydney: Multilingual Matters.

Bassnett, Susan. (1998) “Still Trapped in the Labyrinth: Further Reflections on Translation and Theatre.” En: Bassnett, Susan & André Lefevère (eds.) 1998. Constructing Cultures: Essays in Literary Translation. Clevedon: Multilingual Matters, pp. 90-108.

Bassnett, Susan & André Lefevère (eds.). (1998) Constructing Cultures: Essays in Literary Translation. Clevedon: Multilingual Matters.

Hale, Terry & Upton, Carole-Anne. (2000) “Introduction.” En: Upton, Carole-Anne (ed). Moving Target. London and New York: Routledge, pp. 1-13

Johnston, David. (2013) “Professing translation. The acts-in-between.” Target 25:3, pp 365–384. doi 10.1075/target.25.3.04joh

Johnston, David. (2017) “Narratives of Translation in performance: Collaborative Acts.” En: Cole, Emma & Geraldine Brodie (eds.) 2017. Adapting Translation for the Stage. London and New York: Routledge, pp. 236-249.

Krebs, Katja. (2007) Cultural Dissemination and Translational Communities. German Drama in English Translation 1900-1914. London & New York: Routledge

Lafarga, Francisco. (2013) “La traducción de piezas extranjeras como vía hacia la modernidad en el teatro español del siglo XVIII”. MonTi. Monografías de Traducción e Interpretación 5, pp. 299-324. https://doi.org/10.6035/MonTi.2013.5.13.

Serrano Bertos, Elena. (2013) “Un déficit documental en la historiografía de la traducción en España: consideraciones acerca del teatro (Austriaco) representado y no editado. MonTi. Monografías de Traducción e Interpretación 5, pp. 193-211. https://doi.org/10.6035/MonTi.2013.5.7.

Venuti, Lawrence. (1993) “Translation as cultural politics: Regimes of domestication in English.” Textual Practice 7:2, pp. 208-223.

 

Calendari i terminis d’enviament:

Les persones interessades a participar en aquest número hauran de pujar el text complet de l’article en una de les llengües oficials de la revista (anglès, català, espanyol, francès, italià o alemany) a la plataforma https://www.e-revistes.uji.es/index.php/monti/about/submissions abans del 31 de maig de 2024. Hauran d’incloure el títol i un resum de 150 paraules en anglès i en un segon idioma triat entre els oficials de la revista (català, espanyol, francès, italià o alemany). A l’octubre de 2024, la revista comunicarà l’acceptació o no de les propostes. La data prevista per a la publicació del monogràfic és la primavera de 2025.

 

Dades de contacte:

Les consultes relacionades amb els continguts científics del monogràfic poden adreçar-se a les editores en les llengües següents: espanyol, català, anglès.

iliescu@ua.es