La acústica del teatro de Sagunto. Características generales

Contenido principal del artículo

Verónica Marsá González

Resumen

El teatre romà de Sagunt basa la seua magnifica acústica en la bona elecció que del paratge natural va fer l’arquitecte encarregat de la seua construcció. En estudis anteriors, es van tractar d’afegir dos elements arquitectònics que, sumats a l’edifici, ampliaven el so, fent-lo tan nítid en la primera grada com en l‘última: els tretze pous ubicats davall l’escena a què fa referència Pals i Navarro, i les celáles que, situades en els corredors, contenien uns gots temperats harmònicament, que, a manera de vore de Vitruvi, proporcionaven al so una claredat acústica proporcionada.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Detalles del artículo

Cómo citar
Marsá González, V. (2004). La acústica del teatro de Sagunto. Características generales. Millars. Espai I Història, 13(27), 9–19. Recuperado a partir de https://www.e-revistes.uji.es/index.php/millars/article/view/3161
Sección
ESTUDIS