Promovent la indagació científica de la primera infància: experiències i reflexions d’un equip educatiu durant la pandèmia a Xile
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
Aquesta recerca té com a objectiu comprendre les decisions i construccions teòriques d’un equip educatiu en relació amb la promoció de la indagació científica en la primera infància. Hi van participar educadores i tècniques en Educació de Parvulari d’un centre d’educació infantil de la Región Metropolitana, Xile. Es va desenvolupar un mètode inspirat en la indagació narrativa d’aula (Salinas, González i Fernández, 2017) mitjançant l’aplicació de tècniques com ara la tempesta d’idees i entrevistes grupals i individuals. Aquestes trobades es van dur a terme de manera virtual a través de la plataforma Teams, en resposta al context de la pandèmia. Els resultats revelen concepcions de ciència i en destaquen idees sobre el mètode científic i habilitats d’indagació. S’emfatitza la importància de l’exploració i joc en l’educació infantil, juntament amb abordar limitacions i oportunitats del treball amb famílies durant la pandèmia. Es proposen accions futures per a fomentar la indagació científica en les pràctiques pedagògiques de l’equip educatiu. En conclusió, els tallers contribueixen a donar un nou significat al concepte de ciència d’aquest equip educatiu, promouen una pedagogia d’indagació i la creació d’ambients d’aprenentatge en la primera infància
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Tots els continguts de la revista kult-ur se distribueixen sota una llicència d'ús i distribució Creative Commons Atribució-Compartir Igual 4.0 Internacional (CC BY-SA 4.0), excepte indicació contrària. Pot consultar ací la versió informativa i el text legal de la llicència. La indicació de la llicència d'ús i distribució CC BY-SA 4.0 ha de constar expresament d'aquesta manera quan siga necessari.
Referències
Alonso, L. (1999). «Sujeto y discurso: el lugar de la entrevista abierta en las prácticas
de sociología cualitativa». En: J. Delgado y J. Gutiérrez (eds.). Métodos
y técnicas cualitativas de investigación en ciencias sociales, pp. 69-83. Editorial
Síntesis, S. A.
Barandiaran, A. (2021). «Enfoque de la evaluación centrada en el contexto». En:
A. Barandiaran (ed.). La evaluación en educación infantil (pp. 15-35). Editorial
Graó.
Bolívar, A. (2008). Didáctica y curriculum: de la modernidad a la posmodernidad.
Ediciones Aljibe.
Dahlberg, G., Moss, P. y Pence, A. (2005). Más allá de la calidad en educación
infantil. Editorial Graó.
Devia, S. (2017). Particularidades de la Educación Parvularia. Disponible en:
https://www.supereduc.cl/wp-content/uploads/2017/12/Última-versión_Particularidades-
Educación-Parvularia_12_17_web.pdf
Díaz Barriga, F. (2016). Comprender la teoría del currículum como una conversación
complicada: surgimiento, crisis, reconceptualización e internacionalización.
Disponible en: https://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&
pid=S1405-66662016000200641
Doyle, W. (2006). «Ecological Approaches to Classroom Management». En: W.
Doyle (ed.). Handbook of classroom management: Research, practice, and
contemporary issues, pp. 97-125. Lawrence Erlbaum.
Dvoskin, G. (2019). «Metodología cualitativa en el campo del análisis del discurso
». En: E. Aguirre-Armendáriz y D. Johnson (eds.). Investigación cualitativa
en America Latina I, pp. 13-29. Escaparate Ediciones SpA.
Freire, P. (2015). Pedagogía del oprimido. Siglo XXI Editores.
García, M. y Domínguez, R. (2020). La enseñanza de las ciencias naturales en el
nivel inicial. Homo Sapiens Ediciones.
Galafassi, G. (2004). Razón instrumental, dominación de la naturaleza y modernidad:
La teoría crítica de Max Horkheimer y Theodor Adorno. Disponible en:
https://www.redalyc.org/pdf/124/12400905.pdf
Goodson, I. (2018). «El ascenso de la narrativa de vida». En: D. Johnson (ed.).
Enfoques biográficos en investigación cualitativa, pp. 49-70. Escaparate Ediciones
SpA.
Harlen, W. (2015). Trabajando con las grandes ideas de la educación en ciencias.
Disponible en: http://innovec.org.mx/home/images/4-trabajando_con_las_
grandes_ideas_wharlen-min.pdf
Harlen, W. (2012). Principios y grandes ideas de la educación en ciencias. Editorial
Universitaria.
Harlen, W. (2007). Enseñanza y aprendizaje de las ciencias. Ediciones Morata.
Hoyuelos, A. (2015). Complejidades y relaciones en educación infantil. Ediciones
Octaedro.
Lemke, J. (2006). Investigar para el futuro de la educación científica: Nuevas formas
de aprender, nuevas formas de vivir. Disponible en: https://raco.cat/index.php/
Ensenanza/article/view/73528/84736
López de Maturana, D. (2010). El juego como manifestación cuántica: una aproximación
a la epistemología infantil. Disponible en: https://www.scielo.cl/pdf/
polis/v9n25/art14.pdf
Manhey, M. (2021). Planificación y Evaluación para los Aprendizajes en Educación
Infantil desde un Enfoque de Derechos. Adriadna Ediciones.
Maturana, H. (2011). Amor y Juego. Fundamentos olvidados de lo humano. Desde el
patriarcado a la democracia. Ediciones Granica.
MINEDUC. (2018). Bases Curriculares de la Educación Parvularia. Disponible en:
https://parvularia.mineduc.cl/wp-content/uploads/2019/09/Bases_Curriculares_
Ed_Parvularia_2018-1.pdf
Merino, C., Olivares, C., Navarro, A., Avalos, K. y Quiroga, M. (2014). Tus competencias
en ciencias en educación parvularia: ¿nuestra cocina es un laboratorio
de química? Disponible en: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/
S0187893X14705622
Peralta, M. V. (2017). Construyendo currículos posmodernos en Educación Inicial
Latinoamericana. Homo Sapiens Ediciones.
Pérez, G. (2008). Investigación cualitativa. Retos e interrogantes I. Métodos. Editorial
La Muralla, S. A.
Pérez, G. (2011). Investigación cualitativa. Retos e interrogantes II. Técnicas y
análisis de datos. Editorial La Muralla, S. A.
Pinar, W. (2014). La teoría del Curriculum. Narcea, S.A. de Ediciones.
Pinar, W. (2018). «Currere. Aquel primer año». En: D. Johnson (ed.). Enfoques Biográficos
en Investigación Cualitativa, pp. 91-102. Escaparate Ediciones SpA.
Pitluk, L. (2019). La planificación didáctica en el Jardín de Infantes. Homo Sapiens
Ediciones.
Ponce, M. (2016). Juego, libertad y educación. Disponible en: https://bibliotecadigital.
mineduc.cl/bitstream/handle/20.500.12365/16958/Cuaderno-3-reimpresión.
pdf?sequence=1&isAllowed=y
Salinas, I., González, N. y Fernández, L. (2017). Indagación Narrativa de Aula. Casos
de innovación en educación científica. Escaparate Ediciones SpA.
Silva, T. T. da. (2001). Espacios de Identidad. Ediciones Octaedro.
Simons, H. (2011). El estudio de caso: Teoría y práctica. Ediciones Morata, S.L.
Stake, R. (2020). Investigación con estudio de casos. Ediciones Morata, S.L.
Torres-Contreras, H. (2015). La importancia de realizar investigación en ciencias
naturales en el nivel preescolar: la biofilia como una oportunidad. Disponible
en: https://enfoqueseducacionales.uchile.cl/index.php/REE/article/
view/43449/45436
Valles, M. (1999). Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica
y práctica profesional. Editorial Síntesis, S. A.
Wood, P. y Smith, J. (2018). Investigar en educación. Narcea, S.A. de Ediciones