Mediació i creativitat contra el “Mal de museu” una proposta crítica per pensar l'educació als centres patrimonials.

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Júlia Lull Sanz
Anna Vallugera Fuster

Resum

En els últims deu anys, i especialment després de la pandèmia, la discussió sobre la mediació cultural i el paper social de l’art i la cultura han esdevingut un eix de reflexió clau per pensar el lloc dels museus i centres patrimonials en la comprensió i transformació del nostre present. Aquest «gir educatiu» en els centres d’art i en els museus ha obert una sèrie de recerques, processos i experimentacions que busquen explorar i trobar en l’art i la creativitat una eina d’aprenentatge crític i una pràctica de co-responsabilitat política en l’àmbit de l’educació. Les reflexions i propostes
que recollim en aquesta investigació van adreçades especialment a les institucions i museus que acullen i guarden una herència material específica provinent d’altres
temporalitats. Ens volem centrar precisament en els museus que guarden coses, matèria produïda, restes d’un altre temps que sobreviu reclamant la nostra atenció.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Lull Sanz, J., & Vallugera Fuster, A. (2024). Mediació i creativitat contra el “Mal de museu”: una proposta crítica per pensar l’educació als centres patrimonials. Diferents. Revista De Museus, (9), 98–115. https://doi.org/10.6035/diferents.8076
Secció
Articles
Biografies de l'autor/a

Júlia Lull Sanz, Universitat Pompeu Fabra

Historiadora de l'art, educadora i activista feminista.  Doctora en teoria de la Imatge per Universitat de Barcelona. Especialitzada en l’estudi les formes en què operen socialment les figuracions de dona en el context del sistema patriarcal hegemònic. És professora del Departament d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. Al llarg de la seva trajectòria professional ha aprofundit en la investigació de noves metodologies d'aproximació a les imatges i en el disseny de projectes artístics entesos com a espais de trobada i desenvolupament de pensament crític creatiu, a través de pràctiques alternatives i feministes.  Entre 2015 fins al 2023 va ser coordinadora de projectes i de l'equip d'Educadores de Fragment Serveis Culturals al Museu Nacional de Catalunya i, des de 2012, és membre del col·lectiu FEMART projecte de mostra, espai de formació i practiques artístiques amb seu a Ca la Dona. En aquesta mateixa línia, forma part des de 2020 de l’equip impulsor d’ULLAL, festival de fotografia transfeminista de Barcelona.

Anna Vallugera Fuster, Universitat de Barcelona

Doctora en Història de l'Art (2016) per la Universitat de Barcelona i llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2007). Títol Professional de Música pel Conservatori Superior de Música del Liceu (2005), ha cursat el Màster oficial «Estudis Avançats en Història de l'Art» a la Universitat de Barcelona en la línia «Col·leccionisme, mercat i difusió de l'art» (2009). Ha gaudit de diverses beques de col·laboració i de recerca concedides per la Universitat Pompeu Fabra (2007) i també pel Departament d’Història de l'Art de la Universitat de Barcelona (2009-2013), del Ministeri Austríac d'Educació i la Universitat de Viena (2010 i 2011), així com d’altres entitats, com la Fundació Güell (2011) o la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (2011). Les seves investigacions l'han duta a participar en diversos congressos, també internacionals, simposis i seminaris de recerca. Actualment la seva activitat investigadora se centra en l'arquitectura i els programes decoratius de les cases grans barcelonines del darrer quart del segle XVIII i del mercat de l'art de l'època. També s’interessa pels fenòmens del mercat de l'art a l'actualitat.

Referències

Azoulay, Ariella (2014) Historia potencial y otros ensayos, México: Ediciones Económicas Colima.

Barad, Karen (2007) Meeting the universe halfway: Quantum physics and the entanglement of matter and meaning, Durham, N.C.: Duke University Press.

Bationo-Tillon, Anne i Françoise Decortis (2016) «Understanding museum activity to contribute to the design of tools for cultural mediation: new dimensions of activity?», Le travail humain, 79: 53-70.

Benjamin, Walter (1988) (1937) «Historia y coleccionismo: Eduard Fuchs» a Benjamin, Walter (1988) Discursos interrumpidos. I. Filosofía del arte y de la historia, Madrid: Taurus.

Benjamin, Walter (2007) (1917) «Sobre el programa de la filosofía venidera» a Obras Completas. Libro II, 1, Madrid: Abada.

Benjamin, Walter (2021) (1940) Tesis sobre el concepto de historia y otros ensayos sobre historia y politica, Madrid: Alianza Editorial.

Bloch, Ernst (2007) (1947) El principio de esperanza, Madrid: Editorial Trotta.

Boj Toval, Clara (2022) «Adjetivar para transformar: el comisariado como posibilidad» a Amengual, Irene et al. (2022) Comisariado .pedagógico? Exploraciones transformadoras de la práctica curatorial, Madrid: Catarata, 9-21.

Burnham, Rika i Elliott Kai-Kee (2011) Teaching in the Art Museum: Interpretation as Experience, Los Angeles: Getty Publications.

Cachia, Amanda (2014) «Disability, Curating, and the Educational Turn: The Contemporary Condition of Access in the Museum», On-Curating, 24: 51-66.

Chagas, Mario i Carlos Skliar (2022) Los museos, el mundo, Argentina: Editorial Unatinta.

Charman, Helen; Rose, Katherine i Gillian Wilson (2006) The Art Gallery Handbook: A Resource for Teachers, Londres: Tate Gallery.

Didi-Huberman, Georges (2012) Arde la imagen, México: Serieve.

Fisher, Mark (2016) Realismo capitalista. .No hay alternativa?, Buenos Aires: Editorial Caja Negra.

González-Sanz, Myriam (2022) Aprender y educar a través del arte. Un análisis de la aplicación de las Visual Thinking Strategies en el Museo Picasso de Barcelona desde la perspectiva de todos los agentes participantes. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. Disponible a http://hdl.handle.net/10803/674656 [Data de consulta 11/05/2024]

Haraway, Donna (2004) (1992) «The promises of monsters: A regenerative politics for inappropriate/d others», The Haraway reader, New York: Routledge, 63-124.

Haraway, Donna (1988) «Situated Knowledges: The Science Question in Feminism and the Privilege of Partial Perspective», Feminist Studies, 14 (3): 575-599.

Hoff, Mônica (2022) «Más allá de la curaduría educativa; la educación como proceso sistémico y corresponsabilidad

política» a Amengual, Irene et al. (2022) Comisariado ¿pedagógico? Exploraciones transformadoras de la práctica curatorial, Madrid: Catarata, 37-56.

Hoff, Mônica (2020) Cultura y arte como bien común. Entrevista de Mônica Hoff a Luis Camnitzer, Col·loqui virtual promogut per la Càtedra Inés Amor de la UNAM. Disponible a https://www.youtube.com/watch?v=wUkVJUpmQF8 [Data de consulta 17/12/2023]

Hooks, Bell (2022) Ensenyar pensament crític, Barcelona: Raig Verd.

Lacan, Jacques (2007) (1962-1963) El Seminario de Jacques Lacan. Libro 10: La Angustia, Buenos Aires: Paidós.

McLaren, Peter (1997) Pedagogía crítica y cultura depredadora. Políticas de oposición en la era posmoderna, Barcelona: Paidós Educador.

Morsch, Carmen (2011) Educación crítica en museos y exposiciones en el contexto del «giro educativo» en el discurso comisarial: ambigüedades, contradicciones y alianzas. Disponible a https://es.slideshare.net/museodeantioquia/educacin-crtica-en-museos-y-exposiciones-carmen-morsch [Data de consulta 02/05/2024]

Opazo, Camila (2022) «Desterrar lo silenciado», Revista Sudversa. Disponible a http://sudversa.com/desterrar-lo-silenciado/ [Data de consulta 02/05/2024]

O’Neill, Paul i Mick Wilson (eds.) (20109) Curating

and the educational turn, London: The Apple Arts Center.

Rolnik, Suely (2008) «Furor de Archivo», Revista Colombiana de Filosofía de la Ciencia, vol. IX (18-19): 9-22.

Serres, Michel (1982) The Parasite, Baltimore/Londres: Johns Hopkins University Press.

Warburg, Aby (2010) (2003/1927-1929) Atlas Mnemosyne, Madrid: Akal.