Museus com a agents de construcció comunitària a la ciutat d'Almeria. Anàlisi de l'experiència «Cultura servida en ceràmica»

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Juan Antonio Salmerón Aroca
Silvia Martínez De Miguel López
María Teresa Recuerda Solana

Resum

Este article presenta els principals resultats de l'experiència «Cultura servida en ceràmica», desenvolupada a la ciutat d'Almeria amb la implicació de diferents col·lectius vulnerables en un entorn museístic. Amb este propòsit es planteja l'objectiu d'analitzar l'impacte que a nivell educatiu ha tingut este projecte d'intervenció comunitària entre els seus participants. La metodologia emprada va ser de tipus qualitativa, per mitjà d'entrevistes i grups de discussió. Els informants van ser seleccionats a través de mostreig no probabilístic, i per conveniència. Els resultats indiquen que les actituds dels destinataris del programa van tindre una gran influència en el seu context cultural, possibilitats artístiques, educatives, així com en la formació de noves xarxes socials. Es pot concloure que la iniciativa desenvolupada és idònia per a establir un marc de referència que promoga una reflexió crítica i participativa en l'espai museístic de col·lectius en risc d'exclusió.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Salmerón Aroca, J. A., Martínez De Miguel López, S., & Recuerda Solana, M. T. . (2023). Museus com a agents de construcció comunitària a la ciutat d’Almeria. Anàlisi de l’experiència «Cultura servida en ceràmica». Diferents. Revista De Museus, 8(8), 127–145. https://doi.org/10.6035/diferents.7655
Secció
Articles
Biografies de l'autor/a

Juan Antonio Salmerón Aroca, Universidad de Murcia

Doctor en Ciències de l'Educació. Màster en Educació, Discapacitat i Persones Majors per la Universitat de Roma. Màster en Formació del Professorat per la Universitat de Múrcia. Professor Contractat en el Departament de Teoria i Història, amb docència en Animació i Desenvolupament comunitari del Grau d'Educació Social, i del Màster de Museus i Patrimoni de la Universitat de Múrcia. Especialitzat en l'àmbit de la Intervenció social des de la perspectiva comunitària. Professor visitant en les Universitats de Buenos Aires, Uberlândia i Roma. Membre del Grup de Recerca en Educació, Qualitat de Vida i Desenvolupament. Té experiència en el desenvolupament de recerques en les àrees d'Estudis Intergeneracionals i Psicogerontològics, així com Museístics i Patrimonials.

Silvia Martínez De Miguel López, Universidad de Murcia

Llicenciada en Pedagogia en 1997. Es va doctorar en Pedagogia l'any 2001. És Professora Titular d'Universitat en la Facultat d'Educació en el Departament de Teoria i Història de l'Educació, impartint docència en les àrees d'Educació de persones majors i Animació Sociocultural. Premis: SIforage 2014 i Premis Major 2018. Participant i IP en diversos projectes de recerca, ha dirigit sis tesis doctorals i compta amb nombroses publicacions en revistes d'impacte de la seva àrea de coneixement, així com amb diversos llibres.

María Teresa Recuerda Solana, Universidad de Murcia

Llicenciada en Història de l'Art. Màster en Educació i museus: patrimoni, identitat i mediació cultural i Màster Universitari en Formació del Professorat d'Educació Secundària. Especialista en Intervenció Socioeducativa, on es destaca el disseny, coordinació i execució del projecte «Cultura servida en ceràmica», i «La Bellesa ni es crea ni es destrueix, només es transforma». Actualment exerceix la labor d'educadora per a la ONG Llogarets infantils, en el programa «Centre de Dia», emmarcat dins de l'àmbit de la prevenció i l'enfortiment familiar, així com accions de prevenció de violència entre iguals i millora de la convivència en centres escolars de la ciutat de Granada.

Referències

Abad García, Emiliano (2023) «¿Quién quiere un museo? Memorias, conflictos e identidades en un mundo poscolonial», Hispania nova, 1: 127-156.

Abellán, Jorge y Nieves María Sáez-Gallego (2020) «Opiniones relativas a la inclusión de los alumnos con necesidades educativas especiales mostradas por futuros maestros de infantil y primaria», Revista Complutense de Educación, 31: 219-229.

Andreu i Abela, Jaime (2002) Las técnicas de análisis de contenido: una revisión actualizada, Sevilla: Fundación de Estudios Andaluces.

Bardín, Laurent (1996) Análisis de contenido (2ª e), Madrid: Akal.

Burgos, Claudia Viviana (2011) «La educación en los museus: de los objetos a los visitantes», Archivos de Ciencias de la Educación, 5: 271-290.

Canal Sur (2018) ¿Miras conmigo?. Disponible en https://www.facebook.com/MPDL.Almeria/videos/miras-conmigo-en-noticias-canal-sur-tv/1668839659818169/ [Fecha de consulta 16/10/2020]

Callejo Gallego, Javier (2002) «Observación, entrevista y grupo de discusión: el silencio de tres prácticas de investigación», Revista Española de salud pública, 76: 409-442.

Caride gómez, Jose Antonio (2005) «La animación sociocultural y el desarrollo comunitario como educación social», Revista de Educación, 336: 73-88.

Casanova Rodríguez, María Antonia (2005) «La interculturalidad como factor de calidad en la escuela», en Soriano Ayala, Encarnación (ed.) (2005) La interculturalidad como factor de calidad educativa, Madrid: La Muralla, 19-42.

Castejón Ibañez, Magdalena (2022) «El museo como catalizador cultural: una revisión desde la museología social, la educación no formal y la comunicación», Diferents. Revista de Museus, 7: 52-69. https://doi.org/10.6035/diferents.6463

Colás Bravo, María Pilar y Leonor Buendía Eisman (1992) Investigación educativa, Sevilla: Alfar.

Cordón Benito, David (2018) «Evolución conceptual del museo como espacio comunicativo», Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 24: 485-500. https://doi.org/10.5209/ESMP.59962.

De Carli, Georgina (2008) «Innovación en museos: museo y comunidad en la oferta al turismo cultural», Rotur Revista de ocio y turismo, 1: 87-101. https://doi.org/10.17979/rotur.2008.1.1.127

García Sampedro, Marta y Sué Gutiérrez Berciano (2018) «El museo como espacio multicultural y de aprendizaje: algunas experiencias inclusivas», Liño: Revista Anual de Historia del Arte, 24: 117-128. https://doi.org/10.17811/li.24.2018.117-128

Gibbs, Graham (2012) El análisis de datos cualitativos en Investigación Cualitativa, Madrid: Morata.

González-Monfort, Neus (2019) «La educación patrimonial, una cuestión de futuro. Reflexiones sobre el valor del patrimonio para seguir avanzando hacia una ciudadanía crítica», El futuro del pasado: revista electrónica de historia, 10: 123-144. http://dx.doi.org/10.14516/fdp.2019.010.001.004

Hernández-Hernández, Francisca (2021) «El significado polisémico del concepto de museo», Complutum, 32: 417-425. https://doi.org/10.5209/cmpl.78568

Kelly, Lynda (2007) «Visitors and learning: adult museum visitors' learning identities», en Knell, Simon; Watson, Suzanne y Sheila Macleod (eds.) (2007) Museum revolutions: how museums change and are changed. UK: Routledge, 276-290.

Lavado Paradinas, Pedro Jose (2014) «La museología social: en y con todos los sentidos. Hacia la integración social en igualdad Social», en Domínguez Arranz, Almudena; García Sandoval, Juan y Pedro Lavado Paradinas (eds.) (2014) Actas del II Congreso Internacional Educación y Accesibilidad en Museos y Patrimonio. en y con todos los sentidos: hacia la integración social en igualdad. Universidad de Zaragoza: Máster en Museos: Educación y Comunicación, 37-57.

Marín, Jose (2002) «Globalización, educación y diversidad cultural», Perspectiva e espaço público 20: 223-512. https://doi.org/10.5007/%25x

Mayorga fernández, María Jose y Juan Carlos Tójar hurtado (2004) «El grupo de discusión como técnica de recogida de información en la evaluación de la docencia universitaria», Revista Fuentes 6: 1-15. Disponible en https://revistascientificas.us.es/index.php/fuentes/article/view/2419 [Fecha de consulta 14/10/2020]

Mejía Castillo, Harin Joel (2017) «La metodología de investigación evaluativa. Una alternativa para la valoración de proyectos», Revista Iberoamericana de Bioeconomia y Cambio Climático, 3: 734-744. https://doi.org/10.5377/ribcc.v3i5.5945

Oliveira, Tatiana (2020) «Museologia Social: em rede, em movimento, em coletivo e a experiência do Museu Vivo do São Bento», Cadernos de Sociomuseologia, 59: 25-52. https://doi.org/10.36572/csm.2020.vol.59.02

onu (1948) Declaración Universal de los Derechos Humanos. onu. Disponible en https://ihrf.world/es/declaracion-universal-de-los-derechos-humanos/ [Fecha de consulta 23/05/2020]

Pastor i Homs, María Inmaculada (2011) Pedagogía museística. Nuevas perspectivas y tendencias actuales, Barcelona: Ariel.

Rey-García, Marta et al. (2017) «Museología para la innovación social: una experiencia de regeneración territorial en la periferia europea», Revista para el análisis de la cultura y el territorio, 17: 115-131. https://doi.org/10.25267/Periferica.2016.i17.10

Ugena Candel, Tania y Santiago González D'ambrosio (2022) «Creando espacios de cultura inclusiva e igualitaria en el Museo Nacional del Prado: el proyecto sui géneris: arte, publicidad y estereotipos», en Arteterapia, Papeles de arteterapia y educación para inclusión social, 17: 85-96.

Zabala, Maríela Eleonora e Isabel Roura Galtés (2006) «Reflexiones teóricas sobre patrimonio, educación y museos», Revista de Teoría y Didáctica de las Ciencias Sociales, 11: 233-261. https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=65201111.

Zacarés Pamblanco, Amparo Teresa (2021) «Museos en igualdad», Diferents. Revista de museus, 6: 28-45. http://dx.doi.org/10.6035/diferents.6096.