La cultura andalusina a través d'uns certs museus singulars: el cas de Còrdova

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

Portada del número 8 de Diferents. Revista de museus
pdf (Español (España)) ePUB (Español (España))
Publicades: de nov. 29, 2023
DOI: https://doi.org/10.6035/diferents.7585
Paraules clau:
Museu, Andalusia, andalusí, cultura, circuit, Còrdova

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

María del Amor Rodríguez Miranda
Universidad de Málaga
https://orcid.org/0000-0002-0898-1902

Resum

La ciutat de Còrdova posseeix quatre títols de Patrimoni de la Humanitat concedits per la Unesco, a més de ser «Ciutat Patrimoni de la Humanitat». La seua oferta monumental és la causa d'eixes declaracions patrimonials. Còrdova ofereix a més l'oportunitat de visitar un bon nombre de museus. Es presenta en este estudi un recorregut temàtic per una sèrie d'estos espais museístics: el Museu Viu d'al-Àndalus, el Museu de l'Alquímia, la Casa-Museu Andalusí i la Casa-Museu del Guadamecí Omeia. Estos centres ofereixen una visió fascinant de la riquesa cultural andalusina al visitant, qui pot submergir-se en la seua història, gràcies a les ambientacions i als discursos museístics que mostren. Amb la visita a estos espais, es completa el coneixement de la cultura àrab generada en la capital durant els segles de dominació musulmana.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Rodríguez Miranda, M. del A. (2023). La cultura andalusina a través d’uns certs museus singulars: el cas de Còrdova. Diferents. Revista De Museus, 8(8), 52–69. https://doi.org/10.6035/diferents.7585
Número
No 8 (2023): Diferents. Revista de museus
Secció
Articles
Biografia de l'autor/a

María del Amor Rodríguez Miranda, Universidad de Málaga

Professora de la Universitat de Màlaga i doctora en Història de l'Art, especialista en estudis d'argenteria, amb projecció cap al camp del mecenatge i la implicació de la noblesa en els camps artístics, a més de l'estudi del patrimoni i la seva difusió. Presidenta de l'Associació Furtat Esquerre, dedicada a l'estudi de la Història de l'Art i del Patrimoni Cultural, i secretària de la revista editada per l'Associació, Art i Patrimoni. Membre del grup de recerca HUM-28, Recerca i Tecnologia de Béns Culturals de la Universitat de Còrdova.

Referències

Alonso Fernández, Luis (2001) Museología y museografía, Barcelona: Serbal.

Aparicio Sánchez, Laura (2017) «La vivienda califal en los barrios occidentales de Córdoba», Al-Mulk, Anuario de Estudios Arabistas, 15: 175-209.

Arjona Castro, Antonio (1997) «Urbanismo en la Córdoba califal», Revista del Instituto Egipcio de Estudios Islámicos, 29: 73-86.

Arjona Castro, Antonio (2010) Historia de Córdoba en el califato omeya. El desarrollo y expansión de Córdoba en la etapa de esplendor político y cultural de al-Ándalus, Córdoba: Almuzara.

Arjona Castro, Antonio y José Luis Lope y López de Rego (2001) «Topografía e historia del Alcázar omeya de Córdoba y su entorno inmediato (i)», Boletín de la Real Academia de Córdoba, de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes, 141: 153-176.

Baza Álvarez, Griselda (2001) «La medicina árabe. Cuerpo, alma, salud y enfermedad», Estudios sobre Patrimonio, Cultura y Ciencias Medievales, 23: 65-80.

Celorio Peinado, Luis (2021) «Proyecto Casa del Agua (Córdoba)», RdM, Revista de Museología: publicación científica al servicio de la comunidad museológica, 80: 85-88.

Cortés García, Manuela (2001) «Ziryab, la música y la elegancia palatina», en Vv.Aa (2001) El esplendor de los Omeyas cordobeses. La civilización musulmana de Europa occidental: exposición en Madinat al-Zahra. Sevilla: Junta de Andalucía, 240-243.

Fernández Manzano, Reynaldo (2015) Música en al-Ándalus, Granada: Universidad de Granada.

García Romero, Ramón (2016) El hombre, su arte del guadamecí omeya y de los cueros de Córdoba, su legado y su casa-museo, Córdoba: Casares, sl.

Gómez Anuarbe, Manuel (1997) «Jardines de Córdoba», Revista del Instituto Egipcio de Estudios Islámicos de Madrid, 29: 51-72.

González Gutiérrez, Carmen (2016) Las mezquitas de la Córdoba islámica: concepto, tipología y función urbana, Repositorio Hevia, Córdoba, https://helvia.uco.es/xmlui/handle/10396/13194

León Muñoz, Alberto (2018) «La Calahorra y el control de acceso al puente de Córdoba durante la Edad Media», Al-Mulk, Anuario de Estudios Arabistas, 16: 217-269.

Muñoz Molina, Antonio (1991) Córdoba de los Omeyas, Córdoba: Planeta.

Piqueras Haba, Juan (2009) «Cartografía islámica de Sharq al-Ándalus. Siglos x-xii. Al-Idrisi y los precursores», Cuadernos de Geografía, 86: 137-163.

Rodríguez Miranda, María del Amor (2019) Entender el arte: El Cuero, Córdoba: Universidad de Córdoba.

Triki, Hamid (2001) «Al-Ándalus, espacio de vida, o la majestuosa novia», en Vv.Aa. (2001) El esplendor de los Omeyas cordobeses. Sevilla: Junta de Andalucía, 178-196.

Valdivieso Ramos, Daniel (2018) La Córdoba de Ibn Hazm, Crónica de Ibn Hazm sobre la qurtuba de los Banu Umayya, Córdoba: Utopía Libros.

Vernet, Juan (1986) La ciencia en Al-Ándalus, Sevilla: Editoriales Andaluzas Unidas.