Un museo «único en su clase»: vicisitudes de la colección fotográfica de Tomás Camarillo

Resum

Des del segle XIX, nombroses iniciatives van emprar la fotografia per a registrar el patrimoni cultural. Els patrimonis resultants d'aquelles campanyes van ser integrats, entre altres institucions, en museus. Però, donada la singularitat d'aquestes col·leccions iconogràfiques, també es van crear altres centres ex profeso per a la seua conservació: els museus fotogràfics, espais per a organitzar, exhibir i donar sentit a aquelles imatges. En aquest article s'analitzarà el Museu Fotogràfic Provincial Tomás Camarillo de Guadalajara, que primer va estar instal·lat en un domicili particular, i després d'anys de reivindicacions, per fi va ser avalat per l'Administració provincial. El valor estètic i l'interés documental de les instantànies va afavorir que, entre altres aplicacions, es fomentara el seu ús com a recurs turístic. En definitiva, es va tractar de preservar i visibilitzar un patrimoni fotogràfic a penes valorat, dècades abans que el mitjà, ja reconegut com a disciplina
artística, s'integrara en galeries, museus d'art contemporani i altres institucions.