La narració identitària com a vehicle de les emocions

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

PDF (Español (España))
Publicades: de nov. 29, 2018
Paraules clau:
Literatura comparada, novel·la, narració, identitat, emocions.

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Adolf Piquer Vidal
Universitat Jaume I / Insitut Interuniversitari de Filologia Valenciana

Resum

En la lectura apareixen determinats signes que generen emocions en el lector. El present article és un repàs sobre aquells elements de la identitat que afavoreixen aquest procés quan es produeix una confluència de signes identificatius entre allò que la veu del narrador comunica i les vivències internes del receptor.
Paraules clau: literatura comparada, novel·la, narració, identitat, emocions.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Piquer Vidal, A. (2018). La narració identitària com a vehicle de les emocions. Cultura, Lenguaje Y Representación, 20, 199–213. Retrieved from https://www.e-revistes.uji.es/index.php/clr/article/view/3640
Número
Vol. 20 (2018): Discursos en la frontera / Discourses at the frontier
Secció
ARTÍCULOS / ARTICLES

S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:

  1. a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
  2. b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada. 

Referències

Ballart, Pere. 1994. Eironeia. La figuración irónica en el discurso literario moderno. Barcelona: Quaderns Crema.

Bednarek, Monika. 2008. Emotion talk across corpora. Sydney: Palgrave Macmillan.

Behler, Ernst i Hans Eichner (eds.). 1988 [1794-1801]. Kritische Schriften und Fragmente, volums i i ii. Paderborn/Munic/Viena/Zuric: Ferdinand Schóning.

Bettelheim, Bruno. 1975. Psicoanálisis de los cuentos de hadas. Barcelona: Crítica.

Castoriadis, Cornelius. 2007. La institución imaginaria. Buenos Aires: Tusquets.

Charaudeau, Patrik. 1992. Grammaire du sens et de l’expression. París: Hachette.

—. 2000. «Une problematique discursive de l’émotion. A propos des effets de pathémisation à la télévision». En Les émotions dans les interactions, eds.

Marianne Doury, Christian Plantin i Véronique Traverso. Lió: Presses Universitaires de Lyon, 125-155.

Colebrook, Claire. 2004. Irony. Londres: Routledge.

Damasio, Antonio. 2010. El cerebro creó al hombre. Barcelona: Planeta.

De Fina, Anna. 2006. «Group identity, narrative and self representations». En Discourse and Identity, eds. Anna De Fina, Deborah Schiffrin i Michael Bamberg. Cambridge: Cambridge University Press, 351-357.

Eco, Umberto. 1987 [1983]. Dels miralls i altres assaigs, trad. Josep Daurella. Barcelona: Destino. [Umberto Eco. Suggli spechi e altri saggi. Milà: Bompiani.]

Greimas, Algirdas J. 1966. Semántica estructural. Madrid: Gredos.

Hutcheon, Linda. 1994. Irony’s Edge. The Theory and Politics of Irony. Londres/Nova York: Routledge.

Iser, Wofgang. 1972. Der Akt des Lesens. Theorie ästhetischer Virkung. Munic: Wilhelm Fink V.

Lakoff, George. 2004. Don’t Think of an Elephant: Know Your Values and Frame the Debate. Chelsea: Green Publishing

Lotman, Iuri. 1978. Estructura del texto artístico. Madrid: Itsmo.

Milner, Max. 1982. La fantasmagorie. París: Presses Universitaires de la France.

Piquer, Adolf. 2012. Narrativa catalana. Discurso y sociedad en la literatura del siglo XX. Saärbruckren: Editorial Académica Española.

Piquer, Adolf i Vicent Salvador. 1999. «Animalogia i ironia en el Realisme Màgic: a propòsit de Pere Calders». Zeitschrift für Katalanistik 12: 17-30.

Pujante, David. 2017. Eros y Tánatos en la cultura occidental. Un estudio de tematología comparatista. Barcelona: Calambur.

Rastier, François. 1976. «Semántica de las isotopías». En Ensayos de semiótica poètica, eds. Greimas et al. Barcelona: Planeta, 106-140.

Salvador, Vicent. 1984. El gest poètic. Cap a una teoria del poema. València: IFV/Institut del Cinema [editor associat: Edicions del Bullent].

Tally, Robert. 2013. Spatiality. Londres/Nova York: Routledge.

Vicente Gómez, Francisco. 2002. «La construcción del lector: Lector in fabula. La cooperación interpretativa en el texto narrativo de Umberto Eco». Tonos digital. Revista electrónica de estudios filológicos 3 (març). [Consulta: 3 de juny de 2018].