El vocatiu am nom propi en la conversa conflictiva de parella
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
L'objectiu d'aquest article és determinar els valors del vocatiu amb nom propi a la conversa conflictiva de parelles sentimentals. Es parteix de la concepció que els intercanvis comunicatius conflictius a la parella són un reflex lingüístic de les seues dinàmiques relacionals. Per fer l'assignació de valors del vocatiu s'ha utilitzat un corpus de converses espontànies de cinc parelles. Els resultats de la investigació demostren el caràcter contextual del vocatiu. En disputes de parella, el vocatiu funciona com a element regulador de la interacció, així com a indici del posicionament epistèmic dels parlants.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
##plugins.generic.funding.fundingData##
-
Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades
##plugins.generic.funding.funderGrants## PID2020-114805GB-I00;MICIU/AEI/10.13039/501100011033/ -
Ministerio de Ciencia e Innovación
##plugins.generic.funding.funderGrants## MCIN/AEI /10.13039/501100011033
Referències
Ackermann, Tanja (2023). Mitigating strategies and politeness in German requests. Politeness Res. 2023; 19 (2): 355–389. https://doi.org/10.1515/pr-2021-0034
Albelda, Marta; Briz, Antonio; Cestero, Ana M; Kotwica, Dorota y Cristina Villalba (2014). Ficha metodológica para el análisis pragmático de la atenuación en corpus discursivos del español (es.por.atenuacion). Oralia Vol. 17 (2014): 7-62, https://doi.org/10.25115/oralia.v17i.7999
Albelda, Marta (2022). Rhetorical questions as reproaching devices. Journal of Language Aggression and Conflict, 10(3), 176-199. https://doi.org/10.1515/text.2002.011
Albelda, Marta (2024). Factores comunicativos agravadores y moderadores del conflicto de pareja. Cultura, Lenguaje y Representación, Vol. 35. https://doi.org/
6035/clr.7843
Alonso-Cortés, Ángel (1999a). Las expresiones exclamativas. La interjección y las expresiones vocativas. En Ignacio Bosque y Violeta Demonte (Eds.), Nueva gramática descriptiva de la lengua española, vol. 3. (pp. 3993-4213) Espasa-Calpe.
Alonso-Cortés, Ángel (1999b). La exclamación en español. Estudio sintáctico y pragmático. Minerva Ediciones.
Bañón, Antonio Miguel (1993). El vocativo en español. Propuestas para su análisis lingüístico. Octaedro Universidad.
Bowlby, J. (1981). Attachment and loss. Penguin Books.
Briz, Antonio (en prensa). Los conflictos en la conversación coloquial entre familiares, amigos o conocidos.
Butler, Carly. W., Danby, Susan y Michael Emmison (2011). Address terms in turn beginnings: managing disalignment and disaffiliation in telephone counseling. Research on Language and Social Interaction 44, 338-358. https://doi.org/
1080/08351813.2011.619311
Clancy, Brian (2018). Conflict in corpora: Investigating family conflict sequences using a corpus pragmatic approach. Journal of Language Aggression and Conflict, 6(2), 228–247. https://doi.org/10.1075/jlac.00011.cla
Clayman, Steven. E. (2010). Address terms in the service of other actions: the case of news interview discourse. Discourse and Communication 4 (2), 161-183. https://doi.org/10.1177/1750481310364330
Clayman, Steven E. (2012) Address Terms in the Organization of Turns at Talk: The Case of Pivotal Turn Extensions. Journal of Pragmatics 44: 1853-186. https://doi.org/10.1016/j.pragma.2012.08.001
Clayman, Steven E. (2013) Agency in Response: The Role of Prefatory Address Terms. Journal of Pragmatics 57: 290-302. https://doi.org/10.1016/
j.pragma.2012.12.001
Cuenca, Maria Josep (2004). El Receptor en el text: el vocatiu. Estudis Romànics, (26), 39-64, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/237692
Cuenca, Maria Josep (2013). Uso del vocativo en la entrevista política: género discursivo y (des)cortesía. Discurso y sociedad, 7(3) 522-552. http://www.dissoc.org/
es/ediciones/v07n03/DS7(3)Cuenca.pdf
Estellés Arguedas, Maria (2023). Visualizando el conflict discursive a través de la expresión fónica: un estudio a partir de dos conversaciones. Normas, Vol. 13 (1), 224-247. https://doi.org/10.7203/Normas.v13i1.27986
The perception of conflict in everyday conversation. Normas.
García, Amparo. (2018). Primacía epistémica en géneros interaccionales: atenuación, intensificación y territorio. Rilce. Revista De Filología Hispánica, 34(3), 1336-64. https://doi.org/10.15581/008.34.3.1336-64
Gras, Pedro (2013): Entre la gramática y el discurso: valores conectivos de «que» inicial átono en español. n Jacob, Daniel; Ploog, Katia (coords.), Autour de que. El entorno de que, (pp. 89-112). Peter Lang.
Greenman, P. S., y Johnson, S. M. (2013). Process research on emotionally focused therapy (EFT) for couples: Linking theory to practice. Family Process, 52(1), 46-61. https://doi.org/10.1111/famp.12015
Haverkate, Henk (1979). Impositive sentences in Spain, North-Holland Publishing Company.
Heritage, John y Geoffrey Raymond (2005). The terms of agreement: Indexing epistemic authority and subordination in talk-in-interaction. Social Psychology Quarterly 68(1). 15–38. https://doi.org/10.1177/019027250506800103
Heritage, John (2012). Epistemics in action: Action formation and territories of knowledge. Research on Language and Social Interaction, 45(1), 1–29. https://doi.org/10.1080/08351813.2012.646684
Hirata, Ichiro (2023) Implicatures of proper name vocatives in English. Journal of Pragmatics 207: 28-44. https://doi.org/10.1016/j.pragma.2023.02.001
Johnson, Susan M., Hunsley, John, Greenberg, Leslie, y Schindler, Dwayne (1999). Emotionally focused couples therapy: Status and challenges. Clinical psychology: Science and practice, 6(1), 67.
Johnson, Susan M. (2012). The practice of emotionally focused couple therapy: Creating connection. Routledge.
Kaul, Silvia (2017). Tipos de descortesía verbal y emociones en contextos de cultura hispanohablante. Pragmática Sociocultural, 5(1), 119-123. https://doi.org/
1515/soprag-2017-0001
Kienpointner, Manfred (2008). Cortesía, emociones y argumentación. En A. Briz et al. (Eds.), Cortesía y conversación: de lo escrito a lo oral (pp. 25-52). Universidad de Valencia.
Kleinknecht, Friederike and Miguel Souza (2017). Vocatives as a source category for pragmatic markers. From deixis to discourse marking via affectivity. En C. Fedriani and A. (Eds.), Pragmatic Markers, Discourse Markers and Modal Particles: New perspectives (pp. 257-287). John Benjamins. https://doi.org/
1075/slcs.186.10kle
Lerner, Gene. H. (2023) Selecting next speaker: the context-sensitive operation in context-free organization. Language in Society 32: 177-201. https://doi.org/10.1017/S004740450332202X
McCarthy, Michael J and Anne O’Keeffe (2003) What’s in a name? - vocatives in casual conversations and radio phone-in calls. Language and Computers, 46 (1) 153-185. https://doi.org/10.1163/9789004334410_010
Muntigl, Peter y William Turnbull (1998). Conversational structure and facework in arguing. Journal of Pragmatics, 29(3), 225–256. https://doi.org/10.1016/S0378-2166(97)00048-9
Muntigl, Peter (2009 Knowledge moves in conversational exchanges. Revisiting the concept of primary vs. secondary knowers. Functions of Language 16:2. 225-263. https://doi.org/10.1075/FOL.16.2.03MUN
Papp, Lauren M., Kouros, Chrystyna D. and E. Mark. Cummings (2009) Demand-withdraw patterns in marital conflict in the home. Personal Relationships, 16 (2), 285-300. https://doi.org/10.1177/0265407509348810
Plasencia, Maria Elena, Fuentes Rodríguez, Catalina y Palma-Fahey, Maria (2015) Nominal address and rapport management in informal interactions among university students in Quito (Ecuador), Santiago (Chile) and Seville (Spain). Multilingua – Journal of Cross-cultural and Interlanguage Communication 34 (4), 547-575. https://doi.org/10.1515/multi-2014-0107
Raymond, Geoffrey y John Heritage (2006). The epistemics of social relations: Owning grandchildren. Language in Society 35. 677–705. https://doi.org/
1017/S0047404506060325
Rendle-Short, Johanna (2007), «Catherine, you’re wasting your time»: Address terms within the Australian political interview, Journal of Pragmatics, vol. 39, no. 9, 1503-1525. https://doi.org/10.1016/j.pragma.2007.02.006
Scott, Suzanne (2002). Linguistic feature variation within disagreements: An empirical investigation. Text 22(2): 301-328. https://doi.org/10.1515/text.2002.011
Sifianou, Maria (2019). Conflict, disagreement and (im)politeness. En M. Evans et al. (Eds), The Routledge Handbook of Language in Conflict (pp. 176-195). Routledge.
Ton, Thoai Nu Linh (2019) A literature review of address studies from pragmatic and sociolinguistic perspectives. En B. Kluge & M. I: Moyna (Eds.), It’s not all about you: New perspectives on address research, (pp. 23-46) John Benjamins.
https://doi.org/10.1075/tar.5.16vis
Vismans, Roel (2023). Address and politeness. En N. Baumgarten y R. Vismans (Eds.) It’s different with you: Contrastive perspectives on address research, (pp. 397-422). John Benjamins. https://doi.org/10.1075/tar.1.01ton