Més enllà de les fronteres: diferències i similituds entre dues novel·les interculturals de l'àmbit alemany i espanyol
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
Fins al moment, la literatura intercultural, entesa com aquella escrita per persones amb un rerefons cultural i lingüístic diferent al de publicació, s' ha investigat principalment des de perspectives nacionals, tot i tractar-se d' un fenomen global. En el present article, s'analitzen dues novel·les d'àmbits culturals i lingüístics així com moments històrics diferents: Das Leben ist eine Karawanserei de la turco-alemanya Emine Sevgi Özdamar (1992) i Dilluns ens estimaran de la marroquina-catalana Najat El Hachmi (2021), per tal de determinar si, efectivament, es poden trobar paral·lelismes entre tots dos que vagen més enllà del seu context nacional concret. Atesa la dificultat de definir amb exactitud aquest «gènere», es proposen cinc dimensions àmplies –lingüística, cultural, temàtica, estètica i orientada cap a la recepció– com a punt de partida per a comparar els textos en relació a la seua interculturalitat. L' anàlisi revela notables semblances pel que fa a la dimensió cultural, estètica i orientada cap a la recepció, tot i que els textos difereixen en la presència de diverses llengües i l' enfocament temàtic.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
Referències
Albaladejo, Tomás (2011). Sobre la literatura ectópica. En Adrian Bieniec, Szylvia Lengl, Sandrine Okou, Natalia Shchyhlevska (Eds), Rem tene, verba sequentur! Gelebte Interkulturalität. Festschrift zum 65. Geburtstag des Wissenschaftlers und Dichters Camine / Gino Chiellino (pp. 141-135). Thelem.
Babka, Anna y Gerald Posselt (2012). Vorwort. En Homi K. Bhabha (Ed), Über kulturelle Hybridität. Tradition und Übersetzung (pp. 7-16). Turia + Kant.
Bielsa, Esperança (2021). Introduction: the intersection between translation and globalization. En Esperança Bielsa y Dionysios Kapsakis (Eds), The Routledge Handbook of Translation and Globalization (pp. 1-10). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003121848
Blattmann, Corinna (9 de agosto de 2022). Büchner-Preis 2022 an Emine Sevgi Özdamar. Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung. https://www.deutscheakademie.de/de/akademie/presse/2022-08-09/buechner-preis-2022-an-emine-sevgi-oezdamar.
Blioumi, Aglaia (2002). Interkulturalität und Literatur. Interkulturelle Elemente in Sten Nadolnys Roman “Selim oder die Gabe der Rede”. En Aglaia Blioumi (Ed), Migration und Interkulturalität in neueren literarischen Texten (pp. 28-41). Iudicium.
Brunner, Maria E. (2003). Literarische Mehrsprachigkeit und Transkulturalität. Der Dialog zwischen den Kulturen und das Echo von Mimikry und sprachlicher Hybridität im Werk deutsch-türkischer Autorinnen. Linguistica Antverpiensia, New Series – Themes in Translation Studies, 2, 115-128. https://doi.org/10.52034/lanstts.v2i.80
Cerri, Chiara (2011). Mut zur interkulturellen Literatur im DaF-Unterricht. Informationen Deutsch als Fremdsprache, 4, 38, 391-413. https://doi.org/10.1515/infodaf-2011-0402
Chiellino, Carmine (2000). Interkulturelle Literatur in Deutschland: ein Handbuch. J. B. Metzler.
Codina Solà, Núria (2017). The Work of Najat El Hachmi in the Context of Spanish-Moroccan Literature. Research in African Literatures, 48, 3, 116-130. https://doi.org/10.2979/reseafrilite.48.3.11
Codina Solà, Núria (2018). Verflochtene Welten: Transkulturalität in den Werken von Najat El Hachmi, Pius Alibek, Emine Sevgi Özdamar und Feridun Zaimoglu. Königshausen & Neumann.
Dayıuğlu-Yücel, Yasemin (2016). “Una auténtica bomba literaria”- Schriftstellerkollegen über Emine Sevgi Özdamar. TEXT+KRITIK. Zeitschrift für Literatur, 211, 70-78.
Ehnert, Rolf (2007). Literatur der Migration ist deutsche, ist Weltliteratur. En Daniel Grabis y Eva Kastenhuber (Eds), In mehreren Sprachen leben. Literaturwissenschaftliche, sprachdidaktische und sprachwissenschaftliche Aspekte der Mehrsprachigkeit (pp. 43-58). Universität Trier.
El Hachmi, Najat (2021a). El lunes nos querrán. Ediciones Destino.
El Hachmi, Najat (2021b). Dilluns ens estimaran. Edicions 62.
El Hachmi, Najat (19 de abril de 2024). Entre lenguas. II Congreso Internacional Traducción y Sostenibilidad Cultural, Salamanca, España.
Ette, Ottmar (2005). ZwischenWeltenSchreiben. Literaturen ohne festen Wohnsitz. ÜberLebenswissen 2. Kulturverlag Kadmos.
Falcón Quintana, María (2015). Aspectos interculturales en la obra del autor alemán de origen kurdo-iraquí Sherko Fatah [Tesis de doctorado, Universidad Complutense de Madrid]. https://docta.ucm.es/entities/publication/10e22049-4594-4887-ad62-232cfe62d460
Flotow, Luise von (2000). Life Is a Caravanserai : Translating Translated Marginality, a Turkish-German Zwittertext in English. Meta. Translators’ Journal 45, 1, 65-72. https://doi.org/10.7202/004578ar
González Enríquez, Carmen (5 de marzo de 2019). Inmigración en España: una nueva fase de llegadas. Real Instituto Elcano. https://www.realinstitutoelcano.org/analisis/inmigracion-en-espana-una-nueva-fase-de-llegadas/.
Goytisolo, Juan (22 de octubre de 1994). La novela itinerante de Emine Sevgi. El Mundo.
Grutman, Rainier. 2006. «Refraction and Recognition. Literary Multilingualism in Translation» Target, 18, 1, 17-47. https://doi.org/10.1075/target.18.1.03gru
Hartmann, Tina (2021). Deutsch als Literaturheimat: Warum Literatur multilingualer Autorinnen und Autoren einfach deutsche Literatur ist. En Daniel Syrovy (Ed), Discourses on Nations and Identities (pp. 355-70). De Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110642018-027
Hofmann, Michael, y Iulia-Karin Patrut (2015). Einführung in die interkulturelle Literatur. Einführungen Germanistik. Wissenschaftliche Buchgesellschaft.
Instituto Nacional de Estadística. Estadística del Padrón Continuo. (1 de enero de 2022). Población extranjera por comunidades y provincias, nacionalidad y sexo. https://ine.es/jaxi/Datos.htm?path=/t20/e245/p04/provi/l0/&file=0ccaa002.px#_tabs-tabla.
Joan Rodríguez, Meritxell (2020). Transitando el Mediterráneo: etiquetas literarias y subjetividades híbridas en la tríada migratoria de Najat El Hachmi. Transmodernity: Journal of Peripheral Cultural Production of the Luso-Hispanic World, 9, 4, 45-67. https://doi.org/10.5070/T494048548
Mecklenburg, Norbert (2008). Das Mädchen aus der Fremde. Germanistik als interkulturelle Literaturwissenschaft. Iudicium.
Mora, Terézia, Imran Ayata, Wladimir Kaminer y Navid Kermani (2005). Ich bin ein Teil der deutschen Literatur, so deutsch wie Kafka. Cicero. https://www.cicero.de/kultur/ich-bin-ein-teil-der-deutschen-literatur-so-deutsch-wie-kafka/45292
Morales, Laura, Mónica Mendez-Lago, Santiago Pérez-Nievas, Irene Palacios, Carles Pamies e Irene Sánchez-Vítores (2022). Las encuestas a población migrante en España 2000-2021. Subdirección General de Análisis Migratorio, Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones. https://www.inclusion.gob.es/documents/2178369/2280846/Publicacion2023_Encuestas_poblacion_migrante_2000_2021.pdf/5a19411d-531c-8e28-a48f-372c6f136218?version=1.0&t=1676920158339&download=false.
Morla, Jorge (1 de febrero de 2020). La literatura híbrida se abre camino. El País. https://elpais.com/cultura/2020/01/28/babelia/1580223553_062070.html.
Muñoz Carrobles, Diego (2015). Najat El Hachmi, marroquí y catalana. Revista Quimera, 384, 40-43.
Oliva, José (6 de enero de 2021). Najat El Hachmi gana el Premio Nadal. EFE News Service. https://www.proquest.com/wire-feeds/najat-el-hachmi-gana-premio-nadal/docview/2475517916/se-2?accountid=15297
Özdamar, Emine Sevgi (1992). Das Leben ist eine Karawanserei hat zwei Türen aus einer kam ich rein aus der anderen ging ich raus. Kiepenheuer & Witsch.
Özdamar, Emine Sevgi (1994). La vida es un caravasar. Traducción de Miguel Sáenz. Alfaguara.
Quijada Diez, Carmen (2019). La literatura de migración en lengua alemana traducida al español (1950-2018). Trans. Revista de traductología, 23, 199-219. https://doi.org/10.24310/TRANS.2019.v0i23
Robert Bosch Stiftung (s. f.). Adelbert-von-Chamisso-Preis der Robert Bosch Stiftung. https://www.bosch-stiftung.de/de/projekt/adelbert-von-chamisso-preis-der-robert-bosch-stiftung.
Rodríguez Pérez, Nieves y Barbara Heinsch (2013). Interculturalidad: ¿Quo vadis? Desde la aparición de la Interkulturelle Germanistik hasta la normativa europea vigente con especial énfasis en el contexto español. Futhark, 8, 223-41. https://doi.org/ 10.12795/futhark.2013.i08.13
Rossell, Anna (2007). Manifestaciones poéticas de la identidad en la literatura de autores neoalemanes: ¿a qué llamamos literatura intercultural? Revista de Filología Alemana, 15, 127-37. https://revistas.ucm.es/index.php/RFAL/article/view/RFAL0707110127A
Rubio Larramona, Carme (2017). Najat El Hachmi, alguns temes singulars de la seva escriptura. AUSA, XXVIII, 180, 375-390. https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342310
Ruiz-Sánchez, Ana (2017). Literatura y multilingüismo: análisis de la lengua vivida (erlebte Sprache). Revista de Filología Alemana, 25, 59-76. https://doi.org/10.5209/RFAL.56367
Sturm-Trigonakis, Elke (2007). Global playing in der Literatur. Ein Versuch über die Neue Weltliteratur. Königshausen & Neumann.
United Nations Population Division (2019). International Migration 2019. Highlights. https://digitallibrary.un.org/record/3908042?v=pdf
Valero Cuadra, Pino (2010). Las traducciones al español de literatura intercultural alemana. Cuadernos de Filología Alemana, III, 301-309. https://revistas.ucm.es/index.php/RFAL/article/view/36606
Weber, Angelika (2009). Im Spiegel der Migrationen. Transkulturelles Erzählen und Sprachpolitik bei Emine Sevgi Özdamar. transcript Verlag.
Weinrich, Harald (1985). Gastarbeiterliteratur in der Bundesrepublik Deutschland. Zeitschrift für Literaturwissenschaft und Linguistik, XIV, 56, 12-22.
Welsch, Wolfgang. (2000). Transkulturalität. Zwischen Globalisierung und Partikularisierung. En Alois Wierlacher, Dietrich Eggers, Konrad Ehlich, Ulrich Engel, Andreas Kelletat, Michael Krumm y Willy Michel (Eds.), Jahrbuch Deutsch als Fremdsprache (pp. 327-351). Iudicium.
Wright, Chantal (2010). Exophony and literary translation. What it means for the translator when a writer adopts a new language. Target, 22, 1, 22-39. https://doi.org/10.1075/target.22.1.03wri
Zierau, Cornelia (2009). Wenn Wörter auf Wanderschaft gehen ... Aspekte kultureller, nationaler und geschlechtsspezifischer Differenzen in deutschsprachiger Migrationsliteratur. Stauffenburg.