Anàlisi multicapa de la parla conversacional conflictiva a partir de l'eina computacional OralStats Furious
##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##
##plugins.themes.bootstrap3.article.main##
Resum
Aquesta investigació explora algunes característiques prosòdiques del conflicte discursiu, a partir de la comparació entre l'anàlisi manual i automàtica de 1371 grups entonatius procedents de 7 converses d'una mateixa família. D'aquests, 738 van ser designats manualment com a no conflictius, mentre que 633 van ser etiquetats com a conflictius. Eines estadístiques, incloent ANOVA i boxplots, han permès aclarir singularitats inherents al discurs conflictiu. Per exemple, l'examen del to revela disparitats significatives tant entre parlants com en contextos de conflicte. Tot i la consistència general en les dades, s'observen variacions notables, especialment en el cas d'algun parlant, el to del qual mostra una variabilitat notable entre seqüències conflictives i no conflictives. De manera significativa, la velocitat de parla també va resultar ser un marcador prosòdic distintiu, mostrant diferències significatives tant entre parlants com a escenaris de conflicte. En contrast, variables com la inflexió tonal, la intensitat i la durada no van mostrar diferències significatives basades en nivells de conflicte o identitats de parlants. La creació i el desenvolupament del programa Oralstats Furious per a la categorització automàtica va introduir un element addicional a l'estudi. La visualització interactiva de dades ha resultat molt important per a una validació precisa, per la qual cosa es permet als investigadors refinar tant les classificacions manuals com les automàtiques. Les discrepàncies entre les categoritzacions manuals i automàtiques van revelar disparitats significatives, insinuant possibles sobreestimacions o subestimacions del conflicte en anàlisis manuals.
Descàrregues
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:
- a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
- b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada.
##plugins.generic.funding.fundingData##
-
Ministerio de Ciencia e Innovación
##plugins.generic.funding.funderGrants## MCIN/AEI /10.13039/501100011033
Referències
Álvarez, Alexandra, María Alejandra Blondet y Darcy Rojas (2011). (Des)cortesía y prosodia: Una relación necesaria. Oralia: Análisis del discurso oral, 14, 437-450.
Briz, Antonio (en prensa). Los conflictos en la conversación coloquial entre familiares, amigos o conocidos.
Brown, Lucien y Prieto, Pilar (2017). (Im)politeness: Prosody and Gesture. En J. Culpeper, M. Haugh, y D. Z. Kádár (Eds.), The Palgrave Handbook of Linguistic (Im)politeness (pp. 357-379). Palgrave Macmillan UK. https://doi.org/
1057/978-1-137-37508-7_14
Cabedo, Adrián (2021). Prosodic modulation as a mark to express pragmatic values: The case of mitigation in Spanish. Journal of Pragmatics, 181, 196-208. https://doi.org/10.1016/j.pragma.2021.05.028
Cabedo, Adrián (2022). Oralstats. https://github.com/acabedo/oralstats
Cohen, Henri, Josée Douaire y Mayada Elsabbagh (2001). The role of prosody in discourse processing. Brain and cognition, 46(1-2), 73-82.
Couper-Kuhlen, Elizabeth y Margaret Selting (1996). Towards an interactional perspective on prosody and a prosodic perspective on interaction. Prosody in conversation: Interactional studies, 11.
Estellés, Maria (2023). Visualizando el conflicto discursivo a través de la expresión fónica: Un estudio a partir de dos conversaciones. Normas, 13(1), 224-247. https://doi.org/10.7203/Normas.v13i1.27986
Estellés, Maria (en prensa). La identificación del conflicto en conversación espontánea: Participantes vs. Analistas. Cultura, Lenguaje y Representación.
Garrido, Juan Maria y Juan Antonio Chica Sabariego (2018). Pitch range and identification of emotions in Spanish speech: A perceptual study. Estudios de Fonetica Experimental, 27, 13-36.
Hidalgo, Antonio (2019). Sistema y uso de la entonación en español hablado. Universidad Andrés Hurtado.
Hidalgo, Antonio (1996). Entonación y conversación coloquial: Sobre el funcionamiento demarcativo-integrador de los rasgos suprasegmentales [PhD Thesis].
Hidalgo, Antonio (2013). La fono(des)cortesía: marcas prosódicas (des)corteses en español hablado. Su estudio a través de corpus orales. RLA: Revista de lingüística teórica y aplicada, 51, 127-150.
Hidalgo, Antonio (2020). Rasgos melódicos de la emoción: Estudio de un corpus conversacional. Phonica, 16, 36-53.
Hidalgo, Antonio y Adrián Cabedo (2014). On the importance of the prosodic component in the expression of linguistic im/politeness. Journal of Politeness Research, 10(1), 5-27.
Hothorn, Torsten, Kurt Hornik y Achim Zeileis (2006). Unbiased Recursive Partitioning: A Conditional Inference Framework. Journal of Computational and Graphical Statistics, 15(3), 651-674. https://doi.org/10.1198/106186006X133933
Hübscher, Iris, Joan Borràs y Pilar Prieto (2017). Prosodic mitigation characterizes Catalan formal speech: The Frequency Code reassessed. Journal of Phonetics, 65, 145-159. https://doi.org/10.1016/j.wocn.2017.07.001
Idemaru, Kaori, Bodo Winter y Lucien Brown (2019). Cross-cultural multimodal politeness: The phonetics of Japanese deferential speech in comparison to Korean. Intercultural Pragmatics, 16(5), 517-555. https://doi.org/10.1515/ip-2019-0027
Levinson, Stephen (1983). Pragmatics. Cambridge University Press.
Nadeu, Marianna y Pilar Prieto (2011). Pitch range, gestural information, and perceived politeness in Catalan. Journal of Pragmatics, 43(3), 841-854. https://doi.org/
1016/j.pragma.2010.09.015
Orozco, Leonor (2010). Estudio sociolingüístico de la cortesía en tratamientos y peticiones. Datos de Guadalajara [PhD Thesis].
Padilla, Xose (2023). Cómo construimos las emociones en la entonación coloquial. Estudios de Fonética Experimental, 32, 155-168.
Prieto, Pilar (2003). Teorías de la entonación. Ariel.
R Core Team (2023). R: A Language and Environment for Statistical Computing. R Foundation for Statistical Computing. https://www.R-project.org/
Rojas Avendaño, Darcy, María Alejandra Blondet y Álvarez, Alexandra (2014). Configuración tonal de la atenuación en el habla de Mérida. Lengua y Habla, 18, 93-106.
Roth, Wolff-Michael y Kenneth (2010). Solidarity and conflict: Aligned and misaligned prosody as a transactional resource in intra-and intercultural communication involving power differences. Cultural Studies of Science Education, 5, 807-847.
Roth, Wolff-Michael y Kenneth Tobin (2006). International Conference on Conversation Analysis. https://api.semanticscholar.org/CorpusID:235260731
Szczepek, Beatrice (2010). Prosody and alignment: A sequential perspective. Cultural Studies of Science Education, 5, 859-867.
Watts, Richard (2003). Politeness. Cambridge University Press. https://doi.org/
1017/CBO9780511615184
Wichmann, Anne (2011). Prosody and pragmatic effects. Pragmatics of society, 181-214.
Wichmann, Anne (2012). Prosody in context: The effect of sequential relationships between speaker turns. En G. Elordieta & P. Prieto (Eds.), Prosody and meaning (pp. 329-348). De Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110261790.329
Wilson, Deirdre y Tim Wharton (2006). Relevance and prosody. Journal of Pragmatics, 38(10), 1559-1579. https://doi.org/10.1016/j.pragma.2005.04.012
Wittfoth, Matthias, Christin Schröder, Dina Schardt, Reinhard Dengler, Hans-Jochen Heinze y Sonja Kotz (2010). On emotional conflict: Interference resolution of happy and angry prosody reveals valence-specific effects. Cerebral Cortex, 20(2), 383-392.
Zellers, Margaret y Richard Ogden (2014). Exploring interactional features with prosodic patterns. Language and Speech, 57(3), 285-309.