La comunicació conflictiva en situacions de violència de gènere: detecció dels trets de violència verbal de l'agressor al testimoni de la víctima

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Alicia Mariscal Ríos

Resum

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS, 2013), la violència infligida per la parella suposa una de les formes més comunes de violència contra la dona i constitueix un problema social del qual cal conscienciar la població, per a la seva «sensibilització, prevenció i detecció» (Govern d'Espanya, 2004: 11). Tot i això, no abunden els estudis sobre com el llenguatge canalitza aquesta violència en el context de les relacions vivencials de proximitat alta, en general, i de parella en particular. L'objectiu d'aquest treball és identificar, en les declaracions d'una víctima de violència de gènere, signes de la violència exercida per la parella durant la relació, ja que el llenguatge «funciona com a reflex dels comportaments socials dels individus» (Fuentes Rodríguez i Alcaide Lara, 2008: 9-10). Es parteix de la hipòtesi que el seu relat, obtingut mitjançant una Entrevista Cognitiva Millorada (Vilariño Vasquez et al., 2012), inclourà indicis de violència psicològica –com les descrites per Galán Jiménez et al. (2019)-, tècniques de descortesia i enunciats que facin malbé la imatge de la víctima i mostrin control i abús de poder per part de l'agressor. Per a l'anàlisi qualitativa del testimoni de la informant, es van seguir els 23 criteris d'avaluació de la credibilitat verbal en víctimes de violència de gènere exposats per Juárez López et al. (2007). A les seues declaracions es manifesten diverses formes de la violència transmesa verbalment per la seva parella, de vegades mitjançant enunciats explícits i altres vegades més implícits.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Mariscal Ríos, A. (2024). La comunicació conflictiva en situacions de violència de gènere: detecció dels trets de violència verbal de l’agressor al testimoni de la víctima. Cultura, Lenguaje Y Representación, 35, 283–299. https://doi.org/10.6035/clr.7885
Secció
ARTÍCULOS / ARTICLES

Referències

Ander-Egg, Ezequiel (2016). Diccionario de Psicología. Editorial Brujas.

Austin, John Langshaw (1962). How to Do Things with Words. Clarendon Press.

Boas, Franz (1938). An Anthropologist's Credo. The Nation, 147, 201-204.

Bosch, Esperanza; Ferrer, Victoria; Ferreiro, Virginia, y Capilla Navarro (2013). La violencia contra las mujeres: el amor como coartada. Anthropos.

Brison, Susan J. y Daniel Manne (2013). Domestic Violence. En Hugh La Follette (ed.), International Encyclopedia of Ethics (pp. 1452-1462). Wiley-Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781444367072.wbiee776

Brown, Penelope y Stephen C. Levinson (1987). Politeness. Some universals in language usage. Cambridge University Press.

Cruceanu, Georgiana Livia (2021). Evaluación del protocolo ético de investigación con víctimas de violencia de género del proyecto Empatía-CM desde una perspectiva feminista, antiedadista e inclusiva. En Marian Blanco Ruiz y Clara Sanz de Baranda (eds.), Investigación joven con perspectiva de género VI (pp. 173-180). Instituto Universitario de Estudios de Género, Universidad Carlos III. http://hdl.handle.net/10016/33822

De la Peña Palacios, Eva M.ª; Ramos Matos, Esther; Luzón Encabo, José M.ª, y Patricia Recio Saboya (2011). Andalucía Detecta: Proyecto de Investigación sobre Sexismo y Violencia de Género en la juventud andaluza. Instituto Andaluz de la Mujer (Junta de Andalucía). https://www.juntadeandalucia.es/iam/

catalogo/doc/iam/2011/143337353.pdf

Fairclough, Norman (1989). Language and power. Longman.

Fernández García, Francisco (2017). La descortesía en el debate electoral cara a cara. Universidad de Sevilla.

Fuentes Rodríguez, Catalina y Esperanza R. Alcaide Lara (2008). (Des)cortesía, agresividad y violencia verbal en la sociedad actual. Universidad Internacional de Andalucía.

Galán Jiménez, Jaime Sebastián y M.ª del Rocío Figueroa Varela (2017). Gaslighting: La invisible violencia psicológica. Revista de Psicología Uaricha, 14(32), 53-60. http://www.revistauaricha.umich.mx/index.php/urp/article/view/151

Galán Jiménez, Jaime Sebastián; Vázquez Briones, M.ª Paula, y Jessica N. Rodríguez Briones (2019). Propiedades psicométricas de la Escala de Violencia Psicológica en la Pareja. Revista Iberoamericana de Psicología, 12(1), 89-100. https://doi.org/10.33881/2027-1786.rip.12108

Galimberti, Umberto (2002). Diccionario de psicología. Siglo XXI.

Gobierno de España (2004). Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género (BOE, núm. 313, 29 de diciembre de 2004). https://www.boe.es/buscar/pdf/2004/BOE-A-2004-21760-consolidado.pdf

Gobierno de España (2015). Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal (BOE, núm. 77, 31 de marzo de 2015). https://boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-3439

Goffman, Erving (1967). Interaction ritual: essays on face-to-face behavior. Doubleday.

Green, Mitchell (2021). Speech Acts. En Edward N. Zalta (ed.), The Stanford Encyclopedia of Philosophy (versión electrónica). https://plato.stanford.edu/

archives/fall2021/entries/speech-acts/

Jiménez Segado, Carmelo (2021). Delitos de género y de violencia familiar: Cuestiones sustantivas y procesales. Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado.

Jovaní Roda, Esther (2014). Cuando nos llega una mujer maltratada: la primera entrevista. Documentos de Trabajo Social, 54, 251-269. https://dialnet.unirioja.es/

servlet/articulo?codigo=5179117

Juárez López, Josep Ramón; Mateu Vidal, Anna, y Eva Sala Berga (2007). Criterios de evaluación de la credibilidad en las declaraciones de víctimas de violencia de género. Àmbit social i criminològic, Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Generalitat de Catalunya). https://repositori.justicia.gencat.cat/

handle/20.500.14226/164

Leganés Gómez, Santiago y M.ª Ester Ortolá Botella (1999). Criminología. Tirant Lo Blanch.

Maier, Steven y Martin Seligman (2016). Learned helplessness at fifty: Insights from neuroscience. Psychological Review, 123(4), 349-367. https://doi.org/

1037/rev0000033

Mariscal Ríos, Alicia (2020). Flechas de Cupido envenenadas: análisis crítico de discursos basados en comunicaciones tóxicas, falacias, mitos sobre el amor romántico y estereotipos asignados al género. En Virginia Sánchez, M.ª Teresa Bejarano y Silvia Corral (coords.), Género e igualdad como señas de identidad modernas (pp. 253-265). Tirant Lo Blanch.

Mariscal Ríos, Alicia (2023). Cómo justificar una guerra: análisis crítico de los discursos de Vladimir Putin, Barack Obama y Donald Trump. Pragmalingüística, 31, 239-263. https://doi.org/10.25267/Pragmalinguistica.2023.i31.11

Mariscal Ríos, Alicia (2024). El lenguaje como herramienta contra los mitos sobre el amor romántico, los estereotipos asociados a la mujer y la violencia machista: análisis de «A las hijas» y «Caperucita». En Tania Brandariz, Xabier Martínez Rolán y Virginia Sánchez Rodríguez (coords.), Desde la óptica del género: el género como perspectiva (pp. 347-357). Peter Lang (Colección «Ciencias sociales en abierto»).

Masip Pallejá, Jaume y Eugenio Garrido Martín (2000). La evaluación de la credibilidad del testimonio en contextos judiciales a partir de indicadores conductuales. Anuario de Psicología Jurídica, 10(1), 93-131.

Morillas Fernández, David Lorenzo (2003). Análisis criminológico del delito de violencia doméstica. Universidad de Cádiz.

Naciones Unidas (1993). Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la mujer: Resolución de la Asamblea General 48/104 del 20 de diciembre de 1993. https://www.refworld.org/es/leg/resolution/unga/1993/es/10685

Noa Salvazán, Liubal; Creagh Alminán, Yoasmy, y Yodalia Durán (2014). La violencia psicológica en las relaciones de pareja: una problemática actual. Revista Información Científica, 88(6), 1145-1154.

OMS (2001). Dando prioridad a las mujeres: Recomendaciones éticas y de seguridad para la investigación sobre la violencia doméstica contra las mujeres. Programa Mundial sobre Pruebas Científicas para las Políticas de Salud. https://www.who.int/es/publications/i/item/WHO-FCH-GWH-01.1

OMS (2013). Comprender y abordar la violencia contra las mujeres: violencia infligida por la pareja. https://oig.cepal.org/sites/default/files/20184_violenciapareja.pdf

Ovadia, Daniela (2020). La indefensión aprendida. Mente y Cerebro, 100, 89-92.

Querejeta, Luis Miguel (1999). Validez y credibilidad del testimonio. La psicología forense experimental. Eguzkilore, 13, 157-168. http://hdl.handle.net/

/25430

Real Academia Española (RAE) y Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) (2019). Violencia de género. Diccionario panhispánico del español jurídico (versión electrónica). https://dpej.rae.es/lema/violencia-de-g%C3%A9nero

Ríos Patio, Gino (2019). Enfoque criminológico de la violencia de género e intrafamiliar. ¿Es eficaz la respuesta penal? Vox Juris, 37(1), 67-78. https://doi.org/10.24265/voxjuris.2019.v37n1.06

Rosales, Manuel; Jiménez, Heriberto; Serio, Ángelo, y José Juan Castro (2005). Características psicológicas asociadas a la manipulación interpersonal en adolescentes jóvenes. International Journal of Developmental and Educational Psychology, 1(1), 481-492. https://www.redalyc.org/pdf/3498/

pdf

San Martín Sáez, Julia y Marta Albelda Marco (2023). La interpretación del discurso reproducido como fuente de conflicto en conversaciones familiares. RILCE, 39(2), 742-771. https://doi.org/10.15581/008.39.2.742-71

Searle, John Rogers y Daniel Vanderveken (1985). Foundations of Illocutionary Logic. Cambridge University Press.

Sillars, Alan (2011). Motivated Misunderstanding in Family Conflict Discussions. En Jessi L. Smith, William Ickes, Judith A. Hall y Sara Hodges (eds.), Managing Interpersonal Sensitivity: Knowing When and When Not to Understand Others (pp. 193-213). Nova Science.

Silva, Daniel N. (ed.) (2017). Language and Violence: Pragmatic Perspectives. John Benjamins.

Stevanovic, Melissa (2018). Social Deontics: A Nano-Level Approach to Human Power Play. Journal for the Theory of Social Behaviour, 48(3), 369-389. https://doi.org/

1111/jtsb.12175

van Dijk, Teun A. (2006). Discurso y manipulación: Discusión teórica y algunas aplicaciones. Signos, 39(60), 49-74. https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=157013768003

Vicente Casado, Juan Carlos (2008). Manipuladores cotidianos: manual de supervivencia. Desclée De Brouwer.

Vilariño Vasquez, Manuel; Formosinho Sanches, Maria, y Paulo Renato Cardoso de Jesus (2012). La intervención del psicólogo forense en la obtención y evaluación de la credibilidad del testimonio. International Journal of Developmental and Educational Psychology (INFAD), 1(1), 541-548. https://www.redalyc.org/

pdf/3498/349832342056.pdf

Yela, Carlos (2003). La otra cara del amor: mitos, paradojas y problemas. Encuentros en Psicología Social, 1(2), 263-267.