Factors comunicatius agreujadors i moderadors del conflicte de parella

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

HTML (Español (España)) PDF (Español (España))
Publicades: de nov. 15, 2024
DOI: https://doi.org/10.6035/clr.7846
Paraules clau:
Conversa conflictiva, Parelles íntimes, agreujament

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Marta Albelda Marco
Universitat de València
https://orcid.org/0000-0002-4257-5609

Resum

Des d'una perspectiva discursiva i exploratòria de corpus, aquest article proposa reconèixer els diversos paràmetres que agreugen i moderen el conflicte comunicatiu entre parelles d'íntims. S'ha fet servir un corpus de converses conflictives de quatre parelles, gravades en entorns familiars i espontanis. Els resultats de l'anàlisi comparativa i contrastiva revelen dues dimensions del desacord: les idees en controvèrsia i les relacions socials; el conflicte s'agreuja quan es posa el pes a la relació interpersonal. També contribueix a l'agreujament un àgil ritme d'intercanvis i la brevetat de les intervencions, la intensificació dels actes de parla i l'acumulació d'actes hostils. Entre les estratègies de moderació hi ha l'atenuació, la reflexió dialògica i el llenguatge de primera persona (I-Self).

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Com citar
Albelda Marco, M. (2024). Factors comunicatius agreujadors i moderadors del conflicte de parella. Cultura, Lenguaje Y Representación, 35, 159–180. https://doi.org/10.6035/clr.7846
Número
Vol. 35 (2024): Pragmàtica de la comunicació conflictiva
Secció
ARTÍCULOS / ARTICLES
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.

S'utilitza una llicència de drets d'autor CREATIVE COMMONS d'accés obert. Aquells autors les obres dels quals siguin publicades per aquesta revista, accepten els termes següents:

  1. a. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garantiran a la revista el dret a publicar primer la seva obra, que estarà simultàniament subjecta a la Llicència de Reconeixement Creative Commons CC BY SA que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui el seu autor i la seva primera publicació.
  2. b. Els autors podran adoptar altres contractes de llicència no exclusius per a la distribució de la versió publicada de l'obra (per exemple, dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. Els autors poden -i es recomana- difondre la seva obra a través d'Internet (per exemple, en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de presentació, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les citacions de l'obra publicada. 

##plugins.generic.funding.fundingData##

Referències

Albelda, Marta (2008). Influence of situational factors on the codification and interpretation of impoliteness. Pragmatics, 18(4), 751-773. https://doi.org/

1075/prag.18.4.09alb

Albelda, Marta (2022). Rhetorical questions as reproaching devices. Journal of Language Aggression and Conflict, 10(3), 176-199. https://doi.org/10.1075/jlac.00072.alb

Albelda, Marta y Maria Estellés (2021a). De nuevo sobre la intensificación pragmática: revisión y propuesta. Estudios Románicos 30, 15-37. https://doi.org/

15581/003.30.1.15-37

Albelda, Marta y Maria Estellés (2021b). Mitigation revisited. An operative and integrated definition of the pragmatic concept, its strategic values, and its linguistic expression. Journal of Pragmatics, 183, 71-86. https://doi.org/

1016/j.pragma.2021.10.004

Angouri, Jo y Miram Locher (2012). Theorising disagreement. Journal of Pragmatics 44 (12), 1549-1553. https://doi.org/10.1016/j.pragma.2012.09.001

Bach, Kent y Robert Harnish (1979). Linguistic Communication and Speech Acts. MIT Press.

Blanco, Antonio (2008). Cómo hacer cosas malas con las palabras: actos ilocucionarios hostiles y los fundamentos de la teoría actos de habla. Crítica 40(118), 3–27.

Bradbury, Thomas, Ronald Rogge y Erika Lawrence (2001). Reconsidering the role of conflict in marriage. En A. Booth et al. (Eds.), Couples in conflict (pp. 59-81). Erlbaum.

Brenes, Ester (2009). La agresividad verbal y sus mecanismos de expresión en el español actual. Universidad de Sevilla.

Brenes, Ester (2015). Aproximación pragmalingüística a las unidades modales empleadas en la expresión de la disensión y la descalificación. Rilce 31(1), 22–51.

Briz, Antonio (2017). Una propuesta funcional para el análisis de la estrategia pragmática intensificadora en la conversación coloquial. En M. Albelda y W. Mihatsch (Eds.), Atenuación e intensificación en géneros discursivos (pp. 43-69). Iberoamericana.

Briz, Antonio (2023). Para el análisis de conversaciones en el conflicto de pareja. En C. Fuentes y E. Brenes (Eds,), Macrosintaxis y pragmática discurso persuasivo (269-294). EUNSA.

Briz, Antonio (en este volumen). Los conflictos en la conversación coloquial entre familiares, amigos o conocidos.

Briz, Antonio y Grupo Val.Es.Co. (2014). Las unidades del discurso oral. Estudios de Lingüística del Español 35, 13-73.

Brown, Penelope y Stephen Levinson (1987). Politeness: Some Universals in Language Usage. CUP.

Clancy, Brian (2018). Conflict in corpora: Investigating family conflict sequences using a corpus pragmatic approach. Journal of Language Aggression and Conflict, 6(2), 228–247. https://doi.org/10.1075/jlac.6.2.04cla

Estellés, Maria (2023). Visualizando el conflicto discursivo a través de la expresión fónica: un estudio a partir de dos conversaciones. Normas 13(1), 224-247.

Estellés, Maria (en este volumen). Dos visiones del conflicto en conversación espontánea: participantes vs. Analistas. Cultura, Lenguaje y Representación.

Fuentes, Catalina (2016). Estrategias argumentativas y discurso político. Arco.

Graham, Paul (en línea, 2008). How to disagree. En http://www.paulgraham.com/

disagree.html

Gruber, Helmut (1998). Disagreeing: Sequential placement and internal structure of disagreements in conflict episodes. Talk & Text, 18(4), 467-503.

Guthrie, Diane y Patricia Noller (1988). Married couples’ perceptions of one another in emotional situations. En P. Noller y M. Fitzpatrick (Eds.), Perspectives on marital interaction (pp. 153-181). Multilingual Matters.

Heritage, John (2012). Epistemics in action: Action formation and territories of knowledge. Research on Language and Social Interaction, 45(1), 1–29. https://doi.org/10.1075/jlac.6.2.04cla

Herrero, Gema (2002). Los actos disentivos. Verba, 29, 221-242.

Ickes, William (2003). Everyday mind reading: Understanding what other people think and feel. Prometheus Books.

Kakavá, Christina (1993). Negotiation of disagreement by Greeks in conversations and classroom discourse. Georgetown University.

Kaul, Silvia (2017). Tipos de descortesía verbal y emociones en contextos de cultura hispnohablante. Pragmática Sociocultural, 5(1), 119-123. https://doi.org/

1515/prasoc-2017-0007

Kenny, David y Linda Acitelli (2001). Accuracy and bias in the perception of the partner in a close relationship. Journal of Personality and Social Psychology, 80, 439-448. https://doi.org/10.1037/0022-3514.80.3.439

Kienpointner, Manfred (2008). Cortesía, emociones y argumentación. En A. Briz et al. (Eds.), Cortesía y conversación: de lo escrito a lo oral (pp. 25-52). Universidad de Valencia.

Korobov, Neill (2020). Failure of I-statements for Mitigating Interpersonal Conflict in Arguments Between Young Adult Couples. Studies in Media and Communication 8(2), 49-60. https://doi.org/10.11114/smc.v8i2.5331

Kotthoff, Helga (1993). Disagreement and concession in disputes: On the context sensitivity of preference structures. Language in Society, 22(2), 193–216. https://doi.org/10.1017/S0047404500018038

Locher, Miriam (2004). Power and politeness in action: Disagreements in oral communication. Mouton de Gruyter.

Hernández Flores, Nieves (2002). La cortesía en la conversación española de familiares y amigos; la búsqueda del equilibrio entre la imagen del hablante y la imagen del destinatario. Aalborg Universitet.

Hernández Flores, Nieves (2013). Actividad de imagen. Caracterización y tipología en la interacción comunicativa. Pragmática Sociocultural 1(2): 1–24.

Milà, Alba (2016). L'acord i el desacord en català en tres gèneres discursius: anàlisi sociopragmàtica. Universitat Pompeu Fabra.

Muntigl, Peter y William Turnbull (1998). Conversational structure and facework in arguing. Journal of Pragmatics, 29(3), 225–256. https://doi.org/10.1016/S0378-2166(97)00073-0

Rogers, Shane, Jill Howieson y Casey Neame (2018). I understand you feel that way, but I feel this way: The benefits of I-language and communicating perspective during conflict. PeerJ, 6, 1-13. https://doi.org/10.7717/peerj.4354

Scott, Suzanne (2002). Linguistic feature variation within disagreements: An empirical investigation. Text 22(2), 301-328. https://doi.org/10.1515/text.22.2.301

Semenets, Olga (2021). Types of linguistic conflict triggers and their role in speech and psychological conflicts. Siberian philological forum 15(3), 15-32.

Sifianou, Maria (2019). Conflict, disagreement and (im)politeness. En M. Evans et al. (Eds), The Routledge Handbook of Language in Conflict (pp. 176-195). Routledge.

Sillars, Allan (2011). Motivated misunderstanding in family conflict discussions. En J. Smith, et al. (Eds.), Managing interpersonal sensitivity: Knowing when and when not to understand others (pp. 193–213). Nova Science Publishers.